L'EMD de Valldoreix no haurà d'enderrocar les tres cases qüestionades per la justícia

L'acusació particular presentarà un recurs a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que sí que obliga a enderrocar part d'un dels tres habitatges

Les cases es troben a la cruïlla entre el carrer de Sant Francesc i carrer de Costers, a Valldoreix FOTO: Artur Ribera
L'EMD de Valldoreix no haurà d'enderrocar les tres cases qüestionades per la justícia
L'acusació particular presentarà un recurs a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que sí que obliga a enderrocar part d'un dels tres habitatges

Les cases es troben a la cruïlla entre el carrer de Sant Francesc i carrer de Costers, a Valldoreix FOTO: Artur Ribera

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat parcialment el recurs de l'EMD de Valldoreix i ha sentenciat que les tres cases investigades per una llicència irregular no s'hauran d'enderrocar. El 2014, el TSJC va emetre una sentència que obligava a l'EMD a enderrocar aquests tres habitatges del carrer de Sant Francesc perquè presumptament la llicència atorgada el 2002 no s'ajustava a la legalitat urbanística en quant a metres de façana vial, fet que ara s'hauria subsanat amb l'adquisició d'un terreny annex per part del propietari.

 

La sentència, que no és en ferm i que l'acusació particular ja ha anunciat al TOT que recorrerà al Suprem, sí que obliga a enderrocar una part d'una de les cases que supera l'alçada permesa. Una actuació que, segons el govern valldoreixenc, haurà d'assumir el propietari. D'aquesta manera, l'EMD de Valldoreix no haurà de fer front al més d'un milió d'euros que hagués costat l'enderroc dels tres habitatges i la indemnització al propietari.

 

La sentència judicial de 2014 argumentava que la llicència atorgada per la construcció de les cases no s'ajustava a la normativa, ja que no disponia dels metres mínims de façana vial. Llavors, l'EMD va anunciar un incident d’impossibilitat legal d’execució i va engegar els tràmits per intentar aconseguir una nova llicència regularitzada. Això finalment s'ha pogut aconseguir perquè el propietari de les cases ha comprat un terreny annex, fet que ha permès arribar als metres mínims de façana vial que estableix la legislació urbanística.

 

La nova llicència ha estat aprovada pel pèrit judicial i el mateix jutge, però no entrarà en vigor fins que es produeixi l'enderroc de la part d'una de les cases que supera l'alçada permesa. Aquest procés judicial s'inicia cap a l'any 2002, quan un veí va denunciar la construcció d'aquests cases perquè entenia no complia la normativa urbanística.



Satisfacció del govern


El president de l'EMD de Valldoreix, Josep Puig, ha celebrat la sentència i ha afirmat que "la justícia ha aplicat el sentit comú" perquè els "defectes en la tramitació de la llicència eren subsanables". Puig ha destacat que l'EMD no haurà de fer front al milió d'euros, com a mínim, que hauria suposat l'enderroc total i ha assegurat que quan es va entregar la llicència el 2002, sota govern de CiU a Valldoreix, es va ser "seguint els criteris" de l'època.

 

El president valldoreixenc ha apuntat també que s'ha "restituït l'honor de l'EMD i dels seus tècnics" i ha llançat un missatge a part de l'oposició de la vila, especialment a l'expresidenta de Valldoreix Montserrat Turu: "Demanem a Turu que es retracti de totes les mentides i difamacions que va abocar contra el govern".



La normativa


Segons ha assegurat Josep Puig, la discrepància judicial ha vingut perquè quan es va atorgar la llicència, el 2002, els criteris generals urbanístics no tenien en compte els metres de façana vial, tot i que la legislació ja ho establia. "El 2004 va haver-hi un canvi en els criteris i es va començar a mirar", ha afirmat. "A Sant Cugat hi ha més d'una vintena de casos similars, però com que no hi ha hagut denúncia, no ha passat res", ha afegit.

 

"No és que les construccions fossin il·legals, sinó va haver un error en la tramitació i un canvi de criteri urbanístic", ha recalcat el president de l'EMD. El fet que la normativa ja estigués vigent i no s'apliqués, Puig ha assegurat que es deu al fet que era "una norma que es podia aplicar o no".

 

En aquest sentit, segons declaracions al TOT de l'advocat de l'acusació, Eduard Torres, la sentència "demostra que les llicències no es van atorgar correctament".



Comentaris