Sant Cugat canviarà el nom de dos carrers per la seva relació amb el Franquisme

Són el carrer de Doctor Modrego i l'avinguda d'Antoni Griera

El carrer de Doctor Modrego surt de la plaça de la Creu d'en Blau a les Planes FOTO: Lali Álvarez
Sant Cugat canviarà el nom de dos carrers per la seva relació amb el Franquisme
Són el carrer de Doctor Modrego i l'avinguda d'Antoni Griera

El carrer de Doctor Modrego surt de la plaça de la Creu d'en Blau a les Planes FOTO: Lali Álvarez

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha iniciat el procés per canviar el nom de dos carrers de la ciutat que estan relacionats amb la dictadura franquista. Es tracta de l'avinguda d'Antoni Griera i del carrer de Doctor Modrego, situats tots dos a les Planes i que reten homenatge a personatges vinculats amb el Franquisme. "S'han de canviar de nom per la llei de memòria històrica", va explicar el president del Consell de Barri de les Planes, Joan Puigdomènech, el passat 6 de juny. És una vella reivindicació d'alguns partits polítics santcugatencs.

 

Així, Puigdomènech va convidar els veïns a pensar possibles noms per substituir els actuals d'Antoni Griera i Doctor Modrego. Tot i que la decisió final depèn de l'Ajuntament de Sant Cugat i la Comissió de Nomenclàtor, un grup de treball integrat per representants polítics, tècnics municipals i historiadors locals, el president del Consell de Barri va afirmar que es tindrien en compte les propostes veïnals.

 

En aquest sentit, el mateix Puigdomènech va proposar que el carrer de Doctor Modrego passi a ser el carrer de Mossèn Pere, en homenatge a Pere Grau, una persona reconeguda per la seva tasca social, cultura i assistencial al barri de les Planes i que va morir ara fa dos anys. Una idea que va agradar als veïns presents en el Consell de Barri de les Planes. De fet, l'espai de les pistes de les Planes ja es van batejar com a Espai Pere Grau.



Antoni Griera, el primer rector de la postguerra


Antoni Griera i Gaja (1887-1973) va ser el primer rector que es va fer càrrec de la parròquia de Sant Pere d’Octavià després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat. En començar la guerra havia fugit a França, d’on va passar al costat franquista, i va entrar a treballar com a traductor i censor de premsa estrangera a l’Oficina de Prensa y Propaganda de la Capitanía General de Burgos.

 

Una de les seves principals preocupacions va ser recuperar el Monestir i el seu entorn dels estralls de la guerra i va iniciar una restauració del monument. Una prova de la seva vinculació amb el règim franquista és la seva participació en actes falangistes o la col·locació d’una placa a l’església de Sant Cugat en memòria de “los caídos por Dios y por España”.

 

Així el defineixen des de l'Ajuntament de Sant Cugat: "Eclesiàstic i filóleg. Després de la guerra civil, fou professor de la universitat i del seminari de Barcelona i s'establí a Sant Cugat del Vallès on, amb ajudes oficials, fundà l'Institut de Cultura Romànica".



Doctor Modrego


Gregorio Modrego i Casaus (Saragossa 1890 - Barcelona 1972) va ser un religiós espanyol, arquebisbe de Barcelona. L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada, l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el franquisme va ser Procurador en Corts i home vinculat al règim dictatorial.

 

Així se'n refereixen des de l'Ajuntament de Sant Cugat: "Eclesiàstic. Va visitar les Planes, quan era arquebisbe de Barcelona, als anys 60".



Comentaris