Claus per comunicar-se amb el malalt d'Alzheimer
Eulàlia Cucurella, presidenta de la Fundació Alzheimer Catalunya, imparteix un taller sobre comunicació
La xerrada, que no va poder ser exclusivament taller ja que l'auditori de la Casa de Cultura es va omplir d'assistents a l'acte, va començar amb una frase: "Una imatge val més que mil paraules". Eulàlia Cucurella va recordar que el 80% de la comunicació de les persones es basa en la comunicació no verbal, i va remarcar que “no existeix la no-comunicació”, tot deixant clar que “cal tenir molt present aquesta eina, la comunicació, a l'hora de tractar amb el malalt”.
Comunico, doncs existeixo
Cucurella va posar molt d'èmfasi en el fet que “clàssicament tenim la concepció de que existim si ens comuniquem”, però amb malalties tipus demència o Alzheimer, “el primer que es perd és la capacitat de comunicar, però no la de comprendre”. Un punt de vital importància, segons Cucurella, ja que “moltes vegades tractem el malalt com si no hi fos, i ho està entenent tot”
Durant la xerrada, la Presidenta d'Alzheimer Catalunya, especialista en el tracte amb les persones grans, i treballadora social des de fa molts anys, va explicar maneres de comunicar-se amb el malalt, com fer-ho fàcil, i com evitar errors que perjudiquen al malalt.
Ells hi són
Davant la malaltia de l'Alzheimer, encara que de vegades no ho sembli, la persona segueix sent persona, encara que no recordi qui és. És per això que la comunicació és bàsica. I com va exposar Cucurella, “moltes vegades, l'única eina que ens queda és el tacte”. Agafar de la mà, fer un petó, o una petita carícia pot servir per a que el malalt recordi que hi és. I sobretot, “que és important per a tu”.
Per cloure la conferència, de més de dues hores de durada, Cucurella va voler resumir tot el que es va dir amb una frase de Charles Dickens: “Mai ens hem d'avergonyir de les nostres llàgrimes”. I és que, com va destacar, són els sentiments els que ens mouen “tant als cuidadors, com als malalts”. I fent especial referència als cuidadors, i a la duresa de la tasca que duen a terme, va recordar que, “de vegades, plorar una estona, és la millor manera de tornar a agafar forces per continuar”.