Berenguer: "L'art és una excusa, un medi per l'autoconeixement"

Mariona Berenguer, de 26 anys, és florestana de tota la vida. La santcugatenca es troba entre els 11 artistes seleccionats que exposaran les seves creacions a la XXI edició de la Biennal d'Art Contemporani de Catalunya que a partir del 6 de setembre es podrà veure al Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès.

Més info: 11 artistes d'arreu de Catalunya exposaran a la XXI Biennal d'Art Contemporani Català

Com arriba Mariona Berenguer al món de l'art?

He tingut la sort de néixer en un ambient molt artístic. La meva mare és escultora i professora d'art a Sant Cugat, i el meu pare va ser l'editor de la revista "el Víbora" i pintava cada nit... És quelcom que he fet per inèrcia des de petita. Però realment vaig descobrir l'amplitud del món de l'art quan vaig comprendre que era una cosa necessària.

S'ha format per ser l'artista que és avui...

Vaig estudiar el Batxillerat Artístic a l'Escola Massana, i després vaig estar un any anant a dibuixar model en viu a l'escola EASC de Sant Cugat. Posteriorment, vaig estudiar un grau superior d'Arts Aplicades en l'escultura a l'Escola Massana, on vaig tenir el plaer de conèixer grans artistes que em van introduir d'una manera apassionant en el món de l'escultura. He realitzat el grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i ara em trobo en el darrer any, fent el projecte final.

Què és el que més l'atreu de la creació artística?

Que em permet estar amb mi mateixa, sense necessitar res més. Hi ha pocs, però sí alguns moments on tot esdevé silenci. La creació artística torna la realitat en alguna cosa molt més interessant, més comunicativa. És estrany, perquè trobo que afecta directament en la realitat però alhora es manté en paral·lel. L'art ens permet assajar la possibilitat, la utopia. I, evidentment, hi ha alguna cosa que no entenc, i que no puc definir. I és justament això el que em manté atrapada en l'art.

 

 

Expliqui'ns el seu estil.

El meu estil... em costa respondre a aquesta pregunta. En l'àmbit matèric o estètic canvia segons el projecte. No tinc un material o una tècnica que em defineixi, però suposo que hi ha alguna cosa personal que travessa tota la creació... M'agraden les imatges contundents, les superfícies llises que amaguen un significat molt més complex. Gairebé sempre estic en el terreny de les emocions, del conflicte. Crec que estic en una estranya contradicció... m'atrau l'art Medieval, la Bauhaus, la visceralitat del romanticisme i la racionalitat del conceptual.

I la seva visió de l'art? Com el viu; què li aporta?

Per mi l'art és una excusa, un medi per l'autoconeixement, i també una aparent aproximació a la immortalitat. En el meu cas, l'art es va tornar una necessitat en el moment que va morir el meu pare. Es va transformar en una canal de comunicació, una forma d'exterioritzar i materialitzar l'impalpable. No crec necessari que sempre vagi per aquí; totes les maneres són vàlides. Però trobo que en aquest moment supermediàtic, on el positivisme i el consum s'apoderen de tots els discursos, és molt important que l'art segueixi sent un dels pocs terrenys de catarsi on poder explorar i habitar el que es considera "negatiu".

D'altra banda crec que la falta de temps que vivim ara juga absolutament en contra de l'art, de poder realitzar una pràctica artística i una anàlisi de qualitat. Això evidentment es reflecteix en l'art que es comercialitza. Només cal donar una volta per les fires d'art contemporani, estan plenes d'objectes que s'han de poder comprendre i acaparar la nostra atenció en 5 segons. I evidentment... també m'aporta una constant inestabilitat! (riu)

Has estat seleccionada com una de les artistes de la Biennal d'Art Contemporani. Què suposa com a artista santcugatenca?
És un plaer haver estat seleccionada per la Biennal i poder exposar i compartir allò on estàs posant la teva energia... Espero rebre un feed-back. És bo donar-se a conèixer "a casa". De vegades és el lloc on més costa.

Quina és la seva proposta en aquesta Biennal?

La peça que exposo a la Biennal es diu "Metàstasis". És un projecte sobre la transformació. Partint d'una definició freda i objectiva de la paraula metàstasis extreta del diccionari, s'aborda una temàtica comuna i es va articulant una poètica entre diferents llenguatges: les paraules, el braille, la composició musical, el so, la imatge... La motivació d'aquesta peça va ser la pregunta: "Com sonen aquestes paraules?". El dia 15 de setembre a les 19 hores faré una versió audiovisual sobre aquesta peça al Centre d'Art Maristany amb la col·laboració de la pianista Lucia Fumero. Esteu convidats!

Ha participat en altres certàmens d'aquestes característiques?

He participat en alguns certàmens, però és el primer que guanyo! He realitzat diverses exposicions col·lectives a llocs molt diferents, com al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, a les TED talks de Barcelona, a la galeria Limitted edittion, galeria LaFutura, al Gallery weekend de Barcelona amb la galeria Mutuo (on vaig realitzar la primera exposició individual)... Ara mateix, hi ha alguna peça meva a la galeria És-Fera de Sant Cugat, a la plataforma set d'Art i una instal·lació als jardins del Monestir de Sant Salvador, a Burgos. Aquesta es podrà visitar durant els pròxims sis mesos.

I ara, quins són els seus reptes de futur?
Fa just un mes que m'he mudat a Berlín, on visc i treballo al meu taller. He vingut a rebre nous estímuls i a treballar assistint al taller d'un artista (que és el que he estat fent a Barcelona l'últim any per l'artista Gerard Mas). Bàsicament busco tenir el temps i l'espai per dedicar-me plenament a un nou projecte expositiu que tinc entre mans.

Quin és l'objectiu?
Tinc un objectiu des de fa molt de temps: vull exposar en una església! I evidentment, com tots els artistes, tenir cada vegada més recursos i opcions per poder seguir amb l'art.