Fernández Giua: "Raphaëlle representa una veritable revolució"

Carles Fernández Giua, creador, intèrpret i director de 'Raphaëlle'

Raphaëlle arriba al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès aquest dijous, 7 de març, a les 21 hores. Una proposta de teatre documental, creada per Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer que es representarà en el format Sala Platea.

Fernández Guia explicava al TOT Sant Cugat quina és la proposta.

Tornen a Sant Cugat. Quina és la proposta?

Portem la tercera peça de la trilogia que hem bastit des del 2014 al voltant del tema de la identitat, la història i la figura de la dona. Una peça que es diu Raphaëlle i que es basa en l'experiència del canvi de gènere d'una jove dona transsexual d'origen francès que es diu Raphaëlle Pérez. Per una banda, es tracta d'un procés que encara està viu. Per altra banda, ens ha interessat el fet que aquesta persona, la Raphaëlle, ve d'un país capdavanter en molts aspectes, que és França. Un dels països més avançats d'Europa, es pot dir, i tot i això, en el muntatge es veuen, se segueixen i es comparteixen totes les dificultats que ha tingut aquesta persona, fins i tot en un país molt avançat. És una persona del nostre entorn.

Per què han triat aquesta història?

Perquè és una temàtica que té moltíssim a veure amb la identitat, evidentment. Una de les coses que ens ha atret molt del procés de la Raphaëlle és que representa una veritable revolució personal. És a dir, el fet d'enfrontar-se a totes les normes, d'enfrontar-se a tot el que li havien ensenyat, d'enfrontar-se a la seva pròpia educació, al seu entorn social, a tot... és quelcom que tots podem entendre, perquè tots en algun moment de la nostra vida hem hagut de construir qui som. Aquesta activitat del "construir-se", és el que ens ha interessat, i és el que creiem que es connecta amb l'experiència de tot el públic.

Una història amb missatge.

És un muntatge que està molt basat en el concepte de mirada. En la idea de com mirem les majories a les minories; quina mirada adrecem a les persones que formen part d'aquests col·lectius més minoritaris; com mirem a la diferència. I en el cas de la Raphaëlle, tota la seva experiència està molt vinculada a aquesta idea de mirada. A aquesta idea de com s'ha sentit ella mirada, com se sent mirada actualment, com amb una mirada, amb dècimes de segon, podem jutjar o categoritzar una persona.

No és només teatre d'entreteniment, llavors.

L'objectiu del teatre que nosaltres plantegem és la possibilitat d'empatitzar amb experiències que, tot i que semblen molt allunyades de les nostres, ens poden donar molt. Ens poden oferir un canvi de perspectiva, sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre entorn. Són muntatge en què barregem molt una part emotiva molt forta, perquè hi ha una persona, que no és actriu, que està compartint la seva experiència; i nosaltres hi posem una mirada analítica. Busquem que el públic visqui aquestes emocions, però que també es facin moltes preguntes.

Quin és el principal tret distintiu proposta?

Al damunt de l'escenari hi ha una persona de carn i ossos que s'adreça directament a l'espectador amb la seva experiència. No és una actriu. Et mira directe als ulls, i tu ja reps que allò és veritat. T'ofereixen una cosa que és molt honesta. Que no vol dir que no estigui treballat, perquè està molt treballat. Tota la dramatúrgia, l'ordre i la forma com s'expliquen les coses, està tot molt treballat. Però hi ha molta humanitat.

Una experiència personal també.

Per nosaltres és un viatge. Som uns privilegiats. Amb Raphaëlle a l'escenari hi ha una cosa que em sembla especialment interessant, i és que hi ha algú que mira des de la banda de la minoria, que hi ha algú que t'està dient "a mi em miren d'aquesta manera", i clar, l'espectador l'està mirant tota l'estona. Hi ha un treball sobre aquesta idea de com se senten mirades aquestes persones. Hem aprés moltes coses.

És el tercer muntatge que presenten amb aquest format. Quina és la resposta del públic?

Amb Raphaëlle hem tingut molt bona resposta. Sempre tenim la sensació que el públic que ve a veure el muntatge ja és un públic sensibilitzat. Ens va passar durant l'estrena al Grec, que va venir gent de col·lectius que normalment no venen al teatre, sensibilitzats amb el tema. Però després va començar la gira per Catalunya, i ens hem adonat que el que hem plantejat a l'escenari l'espectador no s'ho esperava gens. El fet de trobar-se amb una persona no actriu, una persona transsexual, i que dona l'oportunitat al públic de capbussar-se en una experiència que és molt allunyada respecte de la del públic. Ho han apreciat molt. Des d'un lloc de descoberta.

Un format poc habitual.

Si, però l'espectador agraeix molt descobrir nous formats. Si la proposta li arriba, a través d'un nou format, d'alguna manera descobreix que pot empatitzar amb el que està passant a escena, s'ho pot passar bé. Pot passar una estona intensa al teatre, i a través d'un format que igual no s'esperava. Espectadors de tota mena empatitzen amb la proposta amb aquest format que plantegem.

A qui recomanen l'obra?

Penso que és un muntatge per tothom. A més, hi ha coses en aquest muntatge, com en els altres, que les tractem pensant en què ho pugui veure tothom.

I com la recomanen?

Li diria al públic de Sant Cugat que pot venir a veure una proposta en què, per una banda, aprendrà coses, i per l'altra, empatitzarà amb l'experiència real d'una persona. I que es preguntaran coses sobre ells mateixos. Obre preguntes que tenen a veure amb la vida de tothom. A partir de l'experiència d'una persona, crec que toquem l'experiència de tothom.

 
Comentaris

Destaquem