Gallina Blanca

El nom de la marca no sempre fa al producte. Vegin si no el cas de Gallina Blanca. Tota la vida sentint el nom i no sempre l’he associat al que és l’empresa Avecrem Caldo de Pollo. Amb el pas dels anys, i els canvis d’hàbits alimentaris, segur que molts l’havíem perdut el rastre.

El que vull dir, com veuran, res té a veure ni amb pastilles per fer el caldo, ni amb sobres de sopes instantànies. És més, sóc el primer sorprès per haver guardat al calaix dels records el producte estrella de Gallina Blanca dels anys 60 i que comprava de jovenet a cal Xerina. Pels qui no l’heu coneguda era una masia, les Llorençones, a la plaça del Monestir. Cada setmana els hi comprava un sobre de petit format que contenia un aromàtic i vistós xiclet de maduixa. Embolicat amb paper de plata, una gallina i un pollet, es disputaven l’elasticitat del producte. Ignoro si l’empresa feia també xiclets de sopa de fideus amb estrelletes, crec que no. Ni de verdura amb pollastre.

El nom de Gallina Blanca l’he associat sempre a aquell xiclet que cada diumenge comprava abans d’anar al camp de futbol a animar els meus equips preferits, el Santcugatense i el Penyaflor.