Isart: "El meu somni és viure fent ficció"

Ona Ballester Isart, coneguda artísticament com a Ona Isart, és una valldoreixenca nascuda a Barcelona l'any 1985 que s'està obrint pas al món del cinema com a Directora de Fotografia. De fet, en el seu currículum ja destaquen fites com haver enregistrat una pel·lícula, diferents web series i documentals, a més de col·laborar amb moltes altres produccions, i tenir una bona llista de projectes engegats que, aviat, veuran la llum.

La seva passió pel món del cinema ve de lluny. "Des de joveneta he sentit passió per la imatge; per captar aquell moment, per captar aquell instant... és com aquell que pinta. Jo no pinto, però capto els moments, amb les llums", explica. Per mi, el cinema, és una manera d'expressar-te i d'aportar alguna cosa a la gent, sense estar tancada a un despatx, que és una cosa que a mi no em va", afegeix. Si ha de marcar un moment com a clau per decidir que el cinema l'atreia va ser quan va veure la pel·lícula Pulp Fiction, de Quentin Tarantino. "Devia tenir 13 o 14 anys, i va ser com una revelació. Un dir, "ala, quines imatges més potents, quin missatge, quina manera d'expressar... va ser com quan mires una obra d'art. Per a mi, hi ha pelis que són com obres d'art, i surts del cinema o de la tele, i alguna cosa ha canviat", afegeix.

Llicenciada en Pedagogia, en acabar els seus estudis es va adonar que la seva inquietud pel cinema seguia ben viva. "El que volia fer era estudiar cinema, i amb 23 anys, ho vaig fer". Va cursar el Grau Superior d'Imatges a l'EMAV, que va ser la seva primera experiència amb el món del cinema. I va ser "increïble", confessa. "Van ser dos anys de descobriment, però se'm van quedar molt curts, perquè no sols era cinema. I vaig decidir estudiar alguna cosa més", detalla. Després d'estalviar, va cursar el Màster de direcció de Fotografia a l'ESCAC. "Allí vaig aprendre el que volia", clou.

En aquest punt va ser quan va fer el salt al món professional, treballant en diferents projectes. Però el somni era Los Angeles. Un somni que va complir gairebé dos anys després de somniar-hi. "Vaig treballar dos estius per aconseguir els diners, i vaig anar a Los Angeles a estudiar. Un any d'estudis que em donava dret a estar un any més per treballar", detalla. Hi va passar prop de tres anys, fins al gener de 2018, quan va decidir tornar a casa.

A l'hora de parlar de referents, evidentment, marca el director de fotografia de les pel·lícules de Quentin Tarantino. Però també moltes dones que han fet les mateixes passes que ella està seguint. "Al principi, hi havia poques dones que fossin un referent. Però ara, des de fa un temps, hi ha hagut un boom de directores de fotografia, i pots veure més treballs, et sents més acompanyada a l'hora de fer aquest camí", explica. "No és un món fàcil", afegeix. En aquest sentit, forma part del col·lectiu Directoras de Fotografia, que es presentava durant la darrera edició del Festival de Sant Sebastià.

"A Los Angeles vaig conèixer la directora de fotografia catalana Gris Jordana, que treballa aquí, i un cop vaig tornar a Barcelona, vaig quedar amb ella i em va explicar la iniciativa. Els vaig enviar el currículum i em van acceptar en la categoria de directores emergents", detalla. "Va ser una emoció gran, perquè jo aquí no coneixia cap directora de fotografia, i poder estar en un grup amb totes aquestes directores, va ser un "estic a l'altura"", admet. Un col·lectiu, explica, que té una tasca reivindicativa del paper de la dona com a directora de fotografia, però, sobretot, l'objectiu de donar visibilitat a la feina que fan. "Bàsicament, el que falla és que no arribem als pressupostos d'un nivell més alt. Mira la meva feina, jutja'm per la meva feina, i amb els ulls tancats, tria la persona que ha fet això sense mirar si és home o dona", apunta.

En el currículum d'Ona Isart figura haver dirigit la fotografia de la pel·lícula One Star Rider, la de la sèrie LA Web Series, i la del curtmetratge Know, entre molts altres. Actualment, està immersa en nombrosos nous projectes. Entre ells, l'elaboració d'un documental sobre Àngel Pavlovsky amb la productora La Gleva de Barcelona, i la creació d'una nova productora amb la companya que la va animar a viatjar a Los Angeles. D'altra banda, té previst tornar a Los Angeles per treballar en dues pel·lícules. Una es diu Spring, i l'altra, Not another american dream. Una pel·lícula que "està creixent molt, i que és tot un repte i un somni", detalla.

Pel que fa a reptes de futur, afirma que "el que m'agradaria fer algun dia és rodar una peli amb un pressupost guapo i, si tot va bé, pot ser que aquest any sigui", fent referència als projectes que té en marxa a Los Angeles. "El que vull ser és com el grup de directores de fotografia. Et dic tres noms. Neus Ollé, Gris Jordana, i Beth Rourich. Són increïbles, tenen un currículum increïble, i es guanyen la vida fent pel·lícules de cinema. El meu perfil, el meu desig, el meu somni i com jo seria feliç és fent pel·lícules de cinema, i sèries", detalla. "El que vull és fer ficció, i el meu somni és viure fent ficció", conclou.

I és que per Ona Isart el cinema "és felicitat". "Ja m'hi passo hores, i pateixes, i estàs allà, de dies de 9 o 10 hores, i dies de 16, o altres que empalmes, però jo soc feliç", detalla. "El que em va fer veure que realment jo em volia dedicar a això, va ser que quan me n'anava als rodatges, fossin les deu de la nit, o les 3 del matí que m'havia d'aixecar, estava feliç i contenta. I vaig dir, "si això em fa tan feliç, és que ho he de fer tota la meva vida. I costi el que costi, jo ho vull fer. I encara m'hi fa feliç".