Joan Reig: “La pobresa és com les malalties... són populars i democràtiques”

Joan Reig, Joan-Pau Chaves (membres d’ELS PETS), Pep Solà i Dani Peña integren el grup REFUGI que el dijous 17 de gener protagonitzaran un concert solidari amb Creu Roja Sant Cugat, Valldoreix i Rubí al Teatre-Auditori Sant Cugat, una iniciativa del Club Rotary Sant Cugat. El preu de les localitats és de 15 € i es poden adquirir a l’Oficina de Turisme (pl. d’Octavià), a la taquilla del Teatre-Auditori i per internet: tasantcugat.cat

Com va néixer REFUGI?

Joan-Pau Chaves (JP. C.): Va ser el 2008.

Joan Reig (J. R.): Va ser una idea nostra. En Joan-Pau feia anys que era el pianista d’ELS PETS i jo tenia ganes de cantar que no ho havia fet mai al capdavant. I la millor manera de fer-ho va ser fent versions de la Nova Cançó perquè hi havia un buit de coneixement del gran repertori i artistes de la Nova Cançó. El projecte era pedagògic, anar per les escoles i els instituts ensenyant qui era Guillem d’Efak, que era el segell Concèntric dels anys 60... com va néixer la Nova Cançó des que en Raimon va fer Al vent fins a la generació nostra del rock català. La veritat és que els centres educatius no es van interessar gaire; fins i tot vaig presentar un projecte a la Delegació de Cultura a Tarragona amb tots els objectius... i no va haver-hi gens d’interès. Alguns centres puntuals es van interessar com les Escoles Pies de Sabadell, però va ser més cosa del mateix professorat. Aleshores vam decidir donar-nos a conèixer al circuit de teatres i auditoris i el tema va funcional; fins i tot vam fer el disc Vestits nous, que despullàvem les cançons antigues, els hi trèiem la roba i els hi posàvem els arranjaments que feia en Joan-Pau en clau de jazz, de blues... Nosaltres som un trio de jazz i una veu, però els arranjaments són molt més amplis.

JP. C: El projecte també preveia agafar aquelles cançons que no eren les cares A o les més conegudes de la Nova Cançó. Buscar perles amagades i arranjar-les amb un punt més incisiu.

I després del disc què va passar?

JP. C.: Vam trobar que hi havia l’efemèride del 50è aniversari de la Nova Canço... i vam percebre un altre tipus d’interès. I en lloc de fer tot un repertori nou, vam revisar el disc “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach.

J. R.: Vam agafar una obra concreta i portar-la al nostre llenguatge.

JP. C.: Són músics que nosaltres sobretot avui dia encara enyorem, eren obres conceptuals. I en el nostre cançoner el “Viatge a Ítaca” és com els discs de Pink Floyd, conceptuals amb una història, amb un llenguatge musical.

Heu deixat de fer pedagogia?

J. R.: No. El to didàctic del recital continua vigent, malgrat que no anem a les escoles. Està bé recordar a la gent gran i explicar a la gent jove que Guillem d’Efak era un negre que feia blues, i que era un català de Manacor, però d’origen africà... Molt no saben.

Parleu de cançons reivindicatives que avui encara tenen molt sentit...

J. R.: I tant! De vegades penses que el tema no ha canviat tant, oi? Diem el mateix que dèiem. Això passa amb la premsa, si tires d’hemeroteca i veus les notícies del 36... ja estàvem aquí, no?

JP. C.: Hi ha molts artistes actualment potser més de la vessant d’autor que veuen d’en Sisa, d’en Pau Riba, de l’Ovidi Montllor...

J. R.: L’Ovidi és un referent important per a les noves generacions. Va morir pobre i abandonat de les institucions i, en canvi, ara, tota una generació se’l fa seu. S’està revisant molt el seu repertori.

Quin concert oferireu el 17 de gener al Teatre-Auditori?

JP. C.: Serà un variat, farem la primera part del “Viatge a Ítaca” en clau Refugi, o potser el farem sencer, ja veurem. I després farem algunes peces del nostre disc “Vestits nous”.

El concert servirà per recaptar fons per Creu Roja que ho destinarà a reduir la pobresa crònica de Sant Cugat, que n’hi ha. Quin missatge doneu als santcugatencs perquè omplin el Teatre-Auditori?

J. R.: Per trencar una mica el tòpic que Sant Cugat, la ciutat que té la renda per capita més alta, doncs incidir en què a Sant Cugat hi ha pobresa crònica. Les bosses de pobresa no hi són només als barris marginals. Això és com les malalties que són molt populars i democràtiques. Avui pots tenir un estatus de vida normal i cop et pots quedar sense feina i ja no pots pagar la hipoteca i entrar en aquest bucle de la pobresa crònica. Per tant, és un bon motiu per venir al concert i t’ho diu un que ve d’un poble amb les rendes per capita més baixes (Constantí); estic a l’altra extrem.

JP. C.: Com a santcugatenc em fa molta il·lusió participar-hi i aportar la nostra proposta musical just després del Nadal. Més que mai hem de ser conscients de la realitat que vivim. Esperem que estigui a vessar!