L'ajuntament restaura el rellotge del campanar del Monestir

És el rellotge més antic de la ciutat i un dels més antics de Catalunya que encara estan en funcionament

El Campanar del Monestir de Sant Cugat tornarà a tocar les hores després del procés d'intervenció i restauració que l'Ajuntament està duent a terme. El rellotge, aturat des de la nit de Cap d'Any, quan va marcar les campanades després que els membres de la Penya Regalèssia encarregats del seu manteniment ho fessin possible, es troba entre els pocs rellotges antics de Catalunya que s'han mantingut en funcionament.

La restauració del rellotge està prevista en dues fases. En una primera fase es procedirà a la fixació de les campanes de les hores basada en una intervenció lleugera, sobre el sistema de subjecció de les campanes (campanes de foneria de coure i suport de fusta de roure en forma de creu). Posteriorment, es recuperaran els tocs de les hores, mitjançant un sistema electromagnètic.



En un primer examen s'ha observat que els elements de ferro forjat que subjecten les campanes a les bigues estan molt deteriorats i caldrà substituir-los. També caldrà restaurar els martells de ferro forjat. Aquesta intervenció s'aprofitarà per fer la instal·lació d'una central horària electrònica amb un sistema automatitzat pel repic de les campanes.



En una segona fase es retirarà el rellotge de ferro forjat i es procedirà a restaurar-lo peça per peça perquè torni a marcar les hores. Aquesta restauració pot durar més de mig any, ja que la complexitat i l'antiguitat del mecanisme fa que el treball de restauració sigui molt laboriós.

El rellotge del campanar

D'esquerra a dreta, Miquel Garrell, Josep Benet, Roc Gómez, Ramon Torner, els darrers encarregats de mantenir el rellotge  FOTO: Arxiu

El del campanar del Monestir és el rellotge més antic de la ciutat i un dels més antics de Catalunya que encara estan en funcionament. Tot apunta que és del 1789 (tot i que es coneixen esments dispersos a un rellotge anterior en les actes capitulars almenys des de l'any 1649) i no ha deixat de funcionar en més de 200 anys.

És un rellotge de torre, mecànic, format per la maquinària del rellotge i les dues campanes dels quarts i les hores. La maquinària, el rellotge pròpiament dit, té com a finalitat marcar els tocs de quarts i hores amb les campanes (no està vinculat a cap esfera ni agulles). El mecanisme està ubicat a la planta tercera del campanar, i les campanes a les dues torretes superiors (per sobre dels ulls principals).

La construcció de rellotges mecànics per tocar les campanes quarts i hores en torres comença a partir del 1300 en campanars d'església i torres civils a Europa. S'estén ràpidament, també a les ciutats baix-medievals catalanes (segle XIV i sobretot XV: Seu de Barcelona, Seu de Lleida, Seu de Vic, Santa Maria de Cervera, Sant Feliu de Sabadell, Molins de Rei, monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Cardona, Bagà, Igualada...).

Després de l'exclaustració, el 1835, el rellotge i toc de campanes fou atribuït com a rellotge públic a l'ajuntament. En els darrers anys han estat persones de la societat civil vinculades a la parròquia que s'han fet càrrec del manteniment. Un dels darrers successors en aquesta feina fou Francesc Vila Trabal, en Bal, fins que va morir el 1981. Després d'un temps parat, un grup de persones (majoritàriament membres de la Penya Regalèssia) va restaurar i electrificar el rellotge entre 1982 i 1986, i n'assumí el manteniment.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?