Madaula: "Tots paguem un preu en aquesta vida"

L'actor santcugatenc Ramon Madaula torna a l'escenari del Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès per interpretar El preu, d'Arthur Miller. Serà aquest dissabte, 9 de març, en dues sessions, a les 18 i les 21 hores.

Madaula explicava quina és la proposta al TOT Sant Cugat.

Arriba amb El preu a Sant Cugat, una obra estrenada el 2016. Què fa aquesta proposta tan atractiva per continuar endavant?

Com sempre és la demanda. Això es va fer per un Grec, a l'estiu de 2016, que es feia 5 setmanes a l'estiu i prou. Però va ser un èxit, i es va reprendre el 2017 tornant a Barcelona en temporada, i després les places volien portar-la de gira. Ens vam trobar que no ho teníem previst, i el repartiment teníem altres coses, i ens vam emplaçar a fer la gira el 2019. Va ser per la demanda, però crec que hi ha diferents factors.

Quins són?

El més important de tots és que és un text de l'Arthur Miller, que tothom ho diu i és així, que és l'auto més important del segle XX. És un clàssic modern. És dels pocs als quals el temps li va a favor, perquè va a la diana del comportament humà, i de l'ànima humana. I El preu és un exemple d'un text meravellós. I també he de dir que, en aquest cas, la Sílvia Munt ha fet una direcció molt a favor, sense que la direcció, que molt sovint passa, passi per sobre de l'autor, sinó que ha estat molt respectuosa amb l'autor. La història s'explica molt bé, i crec que és una història, el tema del qual parla, a la gent li interessa molt, i això ha anat fent que hi hagi demana, i continuar-la fent.

Vostè, a més, torna a Sant Cugat. Actuar a casa, representa un repte diferent?

Sempre hi ha un plus de més, perquè és veritat que és a casa... Més que res perquè el Teatre-Auditori de Sant Cugat fa molt respecte perquè normalment està ple, i són 900 localitats. És dels teatres més grans de Catalunya, i 900 localitats fan molt respecte, perquè hi ha gent a última fila que han pagat amb il·lusió, i els has de deixar contents. Més que ser Sant Cugat, a mi el que em fa respecte de Sant Cugat és les dimensions del teatre. Perquè normalment són de 400 o 500 localitats, però quan saps que són 900, això et dona un neguit especial.

Per qui desconegui la proposta, com la recomanaria?

No m'agrada pidolar que la gent vingui a veure les coses. Si volen venir, que vinguin. Ara bé, el que sí que puc dir, és que tu fas textos més bons, textos més dolents... i aquest és un text extraordinari. I no ho dic per mi, ho dic mundialment. La prova és que ara s'està fent per tot el món. És un text escrit als anys 60 que parla del crack del 29, però t'adones que el crack del 29, en el que va afectar les persones, és molt semblant al que ens ha passat aquí. Com gent que ho ha tingut tot, ho perd tot; com es trenca una família pels diners, etc., etc. Toca temes que la gent de seguida entén, i que són universals, i el conflicte que es crea entre aquests quatre personatges és el preu que paguem tots a la vida. Tots paguem un preu en aquesta vida per aconseguir el que volem aconseguir. La veritat és que és un tema molt cabdal, molt universal, i només per això, crec que ja val la pena veure-la.