Mònica Batlle: “El repte és continuar i saber transmetre les ganes d’oferir qualitat”

La Galeria, ubicada al carrer de Sant Jordi de Sant Cugat del Vallès, celebra enguany els seus 20 anys d’història. Dues dècades d’un espai impulsat per una família que ha apostat per l’art, i que ara es commemoren fent un repàs a la vinculació amb el món artístic del seu impulsor, Eduard Batlle, i, amb ell, a tot un segle d’art figuratiu.

 

Vint anys de La Galeria. Com neix la sala?

Neix de l’engrescada que ens va fer el pare. Ell va ser galerista durant més de 40 anys, des de la Sala Parés de Barcelona, i sempre havia tingut la il·lusió de muntar alguna cosa aquí a Sant Cugat, on ja feia anys que hi vivíem. Ell va iniciar el projecte, va agafar el local i tot, però va morir pel camí. Llavors, els fills, i la mare, vam decidir tirar endavant amb aquesta il·lusió, tenint en compte que tots hem estat vinculats sempre al món de l’art, des de diferents vessants. I ja són 20 anys.

 

Quina ha estat l’aposta de la sala?

Vam apostar pel que més coneixíem; el que havíem tocat més, sense adonar-nos-en, des del dia que vam néixer. Això és tota la figuració, en el sentit més ampli de la paraula. Des dels autors més novells, fins als més consagrats. El pare, per exemple, va tocar tot el segle XX artístic, i això és el que hem viscut. I hem apostat, de vegades, per coses que ratllen l’abstracte, però és més fàcil defensar allò que coneixes molt.

 

I l’acollida que ha tingut La Galeria i la seva proposta, com ha estat?

Crec que ha sigut molt bona. El cas és que estem aquí, que això ja té prou mèrit. La passió no es treu d’un dia per l’altre, però quan veus gent que s’engresca amb tu, fas el que sigui per tirar endavant. Alguns que ja coneixíem, molta gent nouvinguda... sense deixar d’atendre clients de qualsevol lloc, que també és important, perquè Sant Cugat és estratègic en aquest sentit.

 

S’ha parlat molt de la crisi del món de l’art. L’han patida?

La crisi crec que ens ha afectat a tots. Ja no només la crisi econòmica, sinó també la crisi de valors. Costa tirar endavant. Parlo com a galerista, com podria parlar un botiguer o un empresari. Però ja sabíem que a força de continuar, la constància ha fet aguantar. I la il·lusió; no perdre mai la il·lusió.

 

Com celebren aquests 20 anys?

És una celebració que dura tot l’any. Hem anat fent activitats extra. Quan vam inaugurar, el 29 d’abril, ho vam fer coincidir amb una exposició que era “20 anys a quatre mans”, que ja havíem fet prèvies als deu anys. Una exposició que ens va portar a lligar a quatre artistes de la sala, els germans Moscardó, Didier Lourenço i Jaume Roure, i ens els vam endur fa un any a Nova York. El resultat va ser l’exposició. A més, va ser bonic perquè també va coincidir amb la Nit de l’Art, i perquè aquell dia vam aprofitar per reunir tots els artistes que han passat per aquí aquests 20 anys.

 

I ara presenten una exposició molt especial...

Vam pensar que si estàvem aquí, era per culpa del pare, entre cometes. I crèiem que es mereixia que li féssim un homenatge. Si ell ho arriba a saber, s’enfada amb nosaltres, perquè no li agradava gens ser protagonista de res. Però vam pensar que una manera que s’entengués el bagatge de La Galeria era presentant part de la seva col·lecció que va fer durant aquests 40 anys. Ho hem repartit en tres exposicions. El títol genèric és “Entre bastidors”, perquè ell sempre era una figura en segon pla. I a partir d’aquí hem presentat tres exposicions, que les hem separat per temàtiques, ja que hi ha molts artistes de pràcticament tot un segle. Primer vam fer el bodegó i el retrat; ara estem amb el paisatge, “Una finestra oberta”; i a partir del 30 de novembre tindrem la figura.

 

Quins són els reptes després de 20 anys?

El repte és continuar i saber transmetre a la gent les ganes d’oferir qualitat. Continuem amb els nostres artistes, i és probable que hi hagi la incorporació de la Marta Ballvé aquest any. Seguim amb la nostra línia. Perquè el que sí que és veritat és que defensem els artistes. No portem puntualment una exposició, sinó la trajectòria d’un artista, que és molt important. Pots fer pinzellades de vegades, però el que és bonic és la coherència, la trajectòria, el sentit que va agafant cada artista. Hi creiem molt. Segur que hi haurà coses; sempre ens engresquem amb alguna cosa o altra. I ampliar activitat sempre al voltant de la galeria, en tot el que ens faci il·lusió.

 

I seguir integrant La Galeria en la vida del poble...

Exacte. Integrar-la en la vida, perquè així la gent és més conscient que oferim coses; un espai per moltes activitats. Evidentment per contemplar l’art, però obrint-lo al sentit ampli de què pot significar una galeria d’art.