Pla: “A l’obra parlem del franquisme, de la prohibició del català...”

S’interpreta a si mateix a l’obra Abans que pugi el teló?
Sí, però no és la meva biografia. L’autor, en Víctor Alexandre, diu que la fa en Jaume Pla, però que quan jo no hi sigui, la podrà interpretar un altre actor. És la història d’un actor gran que està al seu camerino i aquell dia estrena la seva última obra i després s’acomiada del teatre. És la vida d’un actor, no de Jaume Pla.

Però en Jaume Pla no es retira definitivament dels escenaris!
[Riu] Jo em retiro relativament. Faig una mica com la Montserrat Carulla, que va dir que es retirava del teatre interpretant una obra del seu fill... En realitat, em retiro de certes actuacions, és a dir: fer teatre diàriament, en una sala petita i acabant tard. Ara, si el Teatre Nacional em proposa una obra... No diré que no!

Li fa una especial il·lusió estrenar aquesta obra a casa, al Teatre-Auditori?
Moltíssima! A més, tot plegat va néixer de l’article “La iaia i Jaume Pla” que en Rafa Usero va publicar al web del TOT Sant Cugat... Ell deia: “Si algun dia [Jaume Pla] decideix acomiadar-se amb una obra concreta, m’estimaria que fos un treball on ell sigui el centre de la trama. O bé un recull d’escenes de les seves obres. Trossets de Shakespeare, Txékhov, Espriu i Brecht que sé que ha interpretat”. I un dia en Víctor Alexandre em va proposar escriure aquesta obra i jo vaig acceptar sense dubtar-ho! És un gran autor, escriu molt bé. I gaudeixo molt preparant-la. Aquesta obra és un homenatge al món del teatre.

L’obra dura una hora i deu minuts i és pràcticament un monòleg. Ha costat memoritzar tot el text?
Ha costat molt. [Riu] 

Hi ha alguna tècnica secreta per memoritzar els textos?
Aquesta pregunta l’he fet a actors de primer nivell com el mateix Josep Maria Pou, i ell em va dir que el millor és aprendre el text llegint en veu alta pel carrer, i si és entorn d’un paisatge, millor, no només estudiant de colzes a la taula. I és el que jo faig. A més, també la tinc gravada, i quan m’afaito, per exemple, la vaig escoltant i repetint per blocs. Però no hi ha tècniques noves, no!

Convenci el lector per anar a veure l’obra!
És una història autèntica d’una persona que s’ha dedicat al teatre i que explica la seva trajectòria. Una obra d’interès per aquells que no saben res del franquisme, de la censura, de la prohibició del català, dels grans autors que aleshores estaven prohibits... La gent jove ha de veure aquesta obra!

Amb quin paper es quedaria de tots els que ha interpretat en 64 anys de trajectòria?
Em quedo amb l’autor Anton Txékhov, m’agrada molt.

I quina obra o paper li ha quedat pendent d’interpretar?
Alguns personatges de Txékhov, com el criat de l’obra de L’hort dels cirerers, que sempre que sabia que l’havien de programar m’hi presentava, però mai vaig aconseguir aquest paper.