Sant Cugat, escenari de la darrera novel·la d'Enric Calpena

Sant Cugat del Vallès és un dels escenaris principals de la darrera novel·la del periodista especialitzat en divulgació històrica Enric Calpena, El dia que Barcelona va morir. Una novel·la, com explica Calpena, que tracta "sobre la presa de Barcelona per les tropes d'Almansur l'any 985".

Un fet, destaca, que "no és només un fet bèl·lic, sinó que va molt més enllà, perquè és un fet que històricament va colpir moltíssim a la societat precatalana del moment. Ningú s'esperava que Barcelona pogués ser presa per unes tropes, i ho van aconseguir, probablement, encara que sembli sorprenent, per una traïció".

Enmig d'aquesta novel·la, Sant Cugat té un pes molt important. "En l'època, en aquesta mateixa presa d'Almansur, el Monestir de Sant Cugat, d'Octavià com es deia, va ser arrasat i bona part dels monjos, entre ells l'Abat Joan, van ser morts en l'atac. Ho explico a la novel·la de tal manera que li dono una gran importància, tant a l'atac a Sant Cugat, com a la política de l'Abat Joan, com a la salvació del prior Odó, Ot depenent dels textos, i que després serà abat de Sant Cugat", detalla l'autor. I afegeix que "Sant Cugat va ser completament arrasada; el Monestir es va haver de reconstruir. Que ja es va haver de reconstruir uns 30 anys abans, per un atac musulmà. I per tant és molt important. Miraculosament, com es diu en aquests casos, les relíquies que tenia, es van salvar, i també surt a la novel·la".

Pel que fa al motiu de la novel·la, Calpena explica que, tot i conèixer el que va passar amb Almansur, no havia indagat mai en el tema, fins que un catedràtic d'Història Medieval li va explicar que "pocs anys després d'aquells fets, la gent parlava d'aquell dia com El dia que Barcelona va morir". Un fet que "em va impressionar, perquè és una manera de recordar un dia d'una manera molt bèstia", destaca.

"Vaig començar a llegir i vaig trobar una paradoxa. Les muralles de Barcelona es consideraven pràcticament inexpugnables. De fet, solament havien estat preses dues vegades en els 700 anys anteriors, i sempre havia estat després de mesos i mesos de setge, i perquè la gent de dins s'havia rendit, no perquè l'atac els hagués enfonsat. En canvi, Almansur arriba i en una setmana entra violentament. Això només s'explica si hi ha una barreja d'atac i traïció, però cap font en parla" Aquesta paradoxa és el motiu del llibre. "Vaig pensar: això té una novel·la", explica.