Setmana Tràgica a Sant Cugat

Coincidint amb la celebració de les festes de la Mercè, el diumenge 26 de setembre de 1909, la nombrosa colònia estiuenca de Sant Cugat (majoritàriament formada per barcelonins), juntament amb autoritats locals, representants de la Diputació provincial i altres personalitats del món polític i militar, rendiren un multitudinari i sentit homenatge al Sometent Local i als Mossos d’Esquadra. L’agraïment de la ciutadania s’havia de deixar palès pels serveis preventius prestats dels cossos de seguretat d’enguany en protegir el patrimoni arquitectònic santcugatenc, donats els dies insegurs i terrorífics de l’última setmana del mes de juliol, coneguda popularment com la “Setmana Tràgica”.

Inquietants van ser els dies de revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats del cinturó industrial català amb motiu de la mobilització de reservistes per a ser enviats a combatre al Marroc en l’anomenada Guerra de Melilla. Durant aquells esdeveniments va néixer un anticlericalisme important: el poble retreia el clergat d’estar sempre a favor dels rics i els poderosos en detriment de la resta, i com a conseqüència els aldarulls es traduïren en la crema de moltíssimes esglésies i convents de Barcelona i rodalia. Les tasques de constant i activa vigilància dutes a terme per impedir que els insurgents s’apropessin a la població, foren recompensades (mitjançant una col·lecta entre la mateixa colònia), confeccionant un símbol en forma de bandera, que va ser lliurada en una cerimònia a la plaça del Monestir, als Caporals Pere Castañé i Joaquim Verdaguer com a representants del cos de Sometents local. També com a deferència es van lliurar Medalles d’Or i Argent (a títol individual) a diversos membres escollits d’entre aquest cos, tot un esdeveniment ple de simbologia.