Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Tatiana Blanqué és una artista santcugatenca, de 47 anys que des de ben petita ha estat captivada per les arts visuals. "Sempre m'havia agradat molt les arts visuals. Per part materna, el meu avi havia estat sastre; ell va portar el Prêt-à-porter a Espanya. El món de la moda també sempre m'ha encantat. De fet, vaig estar temptada a fer disseny. Però em vaig decantar per Belles Arts", explica.
Un vincle amb les arts que també li ve per via paterna. "La meva àvia era fotògrafa, de les primeres dones fotògrafes de Barcelona amb un estudi de fotografia", recorda. "És un cúmul de coses genètiques, i que a casa eren molt creatius", afirma.
Tota la seva carrera l'ha dedicat al món de l'art. "Des que vaig acabar la carrera he estat treballant sempre d'això, compaginant-ho amb comissariats, formació de motivació creativa a empreses, i exposant", detalla. "M'enriqueix moltíssim tot el que està vinculat al món de l'art i, a més, una cosa es nodreix de l'altra i és una manera de créixer i de veure les coses amb moltes més perspectives. I són reptes, i a mi els reptes m'agraden molt".
Com a artista visual, la seva trajectòria va començant sent molt pictòrica, "molt colorista", però hi ha hagut una evolució. "El motiu va anar caminant i modificant-se, a mesura que jo també anava creixent en l'àmbit professional", explica. "El que sempre m'ha interessat ha estat la influència que ha tingut el nostre entorn en nosaltres, i el que nosaltres hem influenciat en el nostre entorn més proper", apunta.
Obra exposada al White Summer. FOTO: Ceddia
Partint d'aquesta base, la seva tècnica ha anat canviant amb els anys. "Aquest interès l'he plasmat primer d'una manera més pictòrica, i després amb un llenguatge molt més geomètric, molt arquitectònic, amb unes arquitectures nues, sempre amb color, i que cada vegada s'han anat polint més", explica. I afegeix que "he anat de l'interior a l'exterior; he substituït l'asfalt i el totxo, o el ciment, per la natura".
Una natura que està molt present en les seves obres. "La natura m'ha donat aquella autenticitat que buscava per poder definir i expressar el que porto dins i aquest concepte que vull transmetre quan estic treballant", apunta. "Generalment, el que intento plasmar són paisatges atemporals on l'arbre, generalment el pi blanc, que és molt mediterrani, és el protagonista de l'espai", aclareix.
El perquè d'aquest pi blanc té una explicació. "Aquest pi, i aquest conjunt de pins que conformen i construeixen un bosc, és un paral·lelisme a què és la persona i la societat. La natura conviu i creix i aprèn, i la societat, potser ens costa una miqueta més. Però sobretot és una feina molt introspectiva. Parlo molt d'antropologia natural, que és una mica la nostra pròpia evolució".
"És un tipus d'arbre que busca una sortida. Arbres, de troncs majoritàriament prims i molts alts, i amb formes extravagants... és com les branques que surten dels arbres, i són com opcions, com sortides a buscar el que un vol. Això ha estat sempre un què que m'ha impactat molt i m'ha encuriosit", reconeix.
I més enllà de la pintura, Blanqué també se centra ara en les instal·lacions. "M'està interessant molt, perquè és una manera de poder expressar el que estic fent i he fet sempre amb una superfície plana, portar-ho a la tridimensionalitat", apunta.
D'altra banda, hi juga un paper molt important en el que vol transmetre. "A mi sempre m'ha agradat molt observar les reaccions de les persones i com ens socialitzem i comuniquem, i el llenguatge verbal i visual...". Una curiositat que busca també amb les seves obres.
"M'interessa buscar atmosferes, que la gent es pari al davant d'una obra i digui "ostres, no és només una peça penjada o exposada; què m'està dient?", apunta, afegint que "no m'interessa quedar-se solament amb la part estètica, sinó anar més enllà. M'interessa interactuar, i que la gent no quedi indiferent. Penjar per penjar no és el que estic buscant".
Actualment, la santcugatenca comissaria l'exposició 'Consciències naturals II, prenent consciència!', on també exposa, al White Summer a Mas Gelabert, al costat de Pals. Una mostra que es pot visitar fins al 26 d'agost. I són molts els reptes que té al davant. Entre ells, fer la imatge i programació del Premi Internacional Maria Canals de Música, i una exposició a Barcelona al mes d'abril. Nous reptes que busca dia a dia.