L’aiguat de Sant Ramon del 1926

L’aiguat de Sant Ramon del 1926 va innundar bona part de Sant Cugat

Tomàs Grau, escriptor
L’aiguat de Sant Ramon del 1926

L’aiguat de Sant Ramon del 1926 va innundar bona part de Sant Cugat

Tomàs Grau, escriptor
Actualment aquestes últimes generacions ni n’han sentit a parlar d’aquest aiguat. Però va ser molt fort. A Sant Cugat no havíem tingut mai una cosa igual. Va ser com un aiguat d’agost i setembre, un estiu molt sec i quan ve una tronada forta, cau una quantitat d’aigua que és molt difícil de dominar.

Amb un estiu tan sec, es troba que en els torrents i rieres s’omplen de canyes i de brossa i això és el que destorba el seu pas cap enfora. En el carrer de Santa Maria, cap al final, on s’ajunta amb la plaça de Doctor Galtés, jo era molt petit, hi havia un pont petit per travessar el Torrent de la Bomba. Aquest pontet era molt limitat, només era per a la gent. Aquesta riuada, com que va baixar tanta brossa, va quedar taponat i es va anar inundant la plaça i el carrer de Valldoreix i ,ajuntant-se amb el Torrentó d’en Jep, passant pel carrer de Sant Bonaventura, el carrer de Xerric, la plaça de Barcelona i arribant fins al Torrent de la Bomba. Fou una cosa esgarrifosa perquè la gent no estava preparada per assumir un aiguat com aquest.

A causa d’aquesta inundació moltes cases van posar un ferro a la porta per posar-hi un vagant perquè no entrés res d’aigua en un altre aiguat. Jo encara he conegut dues cases que mantenien aquests ferros. Una era al final del carrer de Sant Antoni, a Cal Juliana. I l’altra, al final del carrer de Valldoreix, en una casa que en deien Cal Fabregons. Ara hi ha una botiga de joguines. En aquesta casa hi havia una àvia que quan va veure l’aigua que entrava a casa seva diuen que va anar al celler i va pujar sobre una bóta per veure si podia mantenir-se fora de l’arribada de l’aigua; però no va tenir en compte que aquesta bóta era buida i no li va tocar altre remei que passejar dalt de la bóta per tot el celler perquè aquesta flotava. Ara bé, no sé del cert si va passar de veritat. Totes les referències que en tinc són dels pares o dels avis, ja que tenia dos mesos en el moment dels fets.

Diuen que va ser tan fort aquest aiguat que quan la riera de Sant Cugat va arribar a Cerdanyola es va emportar els amos de Mas Vagà. Aquest senyor portava un cotxe nou amb xofer i li va dir que passés la riera, que encara hi podien passar, però un cop al mig de la riera se’ls va endur l’aigua. N’hi ha que diuen que el senyor de Mas Vagà va obligar el xofer a passar per allà, però això qui ho pot dir si tots es van ofegar? D’aquest aiguat se’n va parlar durant molts anys, però de resultes d’aquest, aquell pontet del carrer de Santa Maria el van treure i per poder passar a peu el torrent, ja que les aigües eren abundats, hi van posar unes passeres de ciment armat molt còmodes i grosses. És clar, nosaltres, els vailets, el primer que vam fer quan les van inaugurar va ser passar-hi per sobre i vaig tenir la mala sort que vaig relliscar i se’m van trencar dues dents, d’això sí que me’n recordo.

Ubicació