Perona: "Tot allò que superi els 25 km/h ja no serà un Vehicle de Mobilitat Personal"

En els últims anys, amb l'aparició dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) les ciutats han viscut un canvi del model de mobilitat al qual encara s'estan adaptant. Per exemple, l'Ajuntament de Sant Cugat està treballant en l'elaboració d'una ordenança per regular l'ús d'aquests vehicles dins del municipi, o la DGT està impulsant els tràmits pertinents per fer una modificació del reglament de vehicles, que s'aprovarà en els pròxims mesos al Congrés dels Diputats. Tot això presenta reptes i una sèrie de dubtes per als usuaris d'aquests vehicles i els que hi han de conviure pel carrer. El santcugatenc Alfons Perona, expert en la temàtica i fundador de l'empresa 'Perona, movilidad sostenible', i consultor, analitza aquesta situació.

Més info: La normativa de patinets i enginys elèctrics a Sant Cugat

Més info: E-bikes i patinets elèctrics: l'explosió d'una nova mobilitat encara no regulada

En els darrers anys hi ha hagut una explosió dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP). Quins reptes plantegen?

Aquests vehicles són una realitat des del 2012, que es van començar a veure per la ciutat de Barcelona. És un tema al qual no podem girar l'esquena, perquè la tecnologia està fent que aquests vehicles puguin funcionar, cada vegada amb motors més petits. És un tema que cal regular, però no posar-li traves, ni intentar treure del mig, perquè la gent sempre busca un mitjà de transport còmode, assequible i bé de preu. El que hem de fer és cercar una regulació. I després un altre aspecte que tampoc podem obviar: falta informació per a l'usuari. Hi ha moltes persones que van amb aquesta mena de vehicles i no saben ben bé el que porten, i aquí, les administracions, a banda de regular, han de fer una tasca d'informació.

"Cal evitar que aquests vehicles circulin per les voreres, que ho facin per carrils bici o per carrers habilitats de 30 km/h"

L'Ajuntament de Sant Cugat ha iniciat una sèrie de tràmits per regular-ne l'ús amb una ordenança, que vindrà marcada per unes pautes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En el seu dia vostè ja va fer una proposta, quins eren els seus eixos fonamentals?

L'Ajuntament i l'AMB han estat treballant d'acord amb una instrucció de la Direcció General de Trànsit (DGT), de l'any 2016, que segurament en els pròxims mesos canviarà perquè hi haurà una modificació del reglament de vehicles. La proposta de la regulació dels VMP dins de l'àmbit local, per mi ha de tenir dues prioritats bàsiques: primer, són vehicles de motor, amb la qual cosa, i la nova regulació de la DGT ho dirà, poden arribar als 25 km/h; i segon, no poden circular mai en voreres o en zones de vianants. Això ho hem de tenir clar, i ho han de tenir clar també els gestors municipals, perquè quan es fa el repartiment dels carrers, s'ha de tenir en compte que avui en dia ja no hi ha només un cotxe, una moto i un autobús, sinó que cal sumar una bicicleta, un patinet elèctric, un patí sense motor, etc. I aquí hi ha un tema fonamental, que són les diferents velocitats. Cal evitar que aquests vehicles circulin per les voreres, que ho facin per carrils bici o per carrers habilitats de 30 km/h.

Coneix al detall la proposta de l'AMB. Què li sembla?

Està bé, però està feta segons la diferenciació de diferents classes de vehicles, perquè ho feia en funció de la instrucció de la DGT del 2016. Jo crec que això s'ha superat, perquè el nou reglament de vehicles, parlarà d'aquesta mena de vehicles com a, primer, vehicles de motor elèctric entre 6 i 25 km/h, que no portin seient. Una mena de patinet amb motor o de roda única amb motor, però mai assegut, perquè quan vas assegut, ja t'equipares gairebé amb les motos elèctriques. Per tant, el que ens podem trobar és que pot ser que hi hagi ginys d'aquests que són a la venta i quedin fora de tota regulació i, per tant, no se'ls permeti circular. La proposta de l'AMB és bona, però manca una adaptació a aquest decret de la DGT que ja ha passat totes les fases. En els dos pròxims mesos el govern pot aprovar aquest nou reglament.

"Això es pot convertir en una selva"

Creu que n'hi ha prou amb la regulació, o cal també esforçar-se des de l'administració per fer campanyes de sensibilització?

Crec que els gestors municipals tenen diferents reptes, perquè el concepte de mobilitat en les ciutats està canviant molt, i molt ràpid. Ens trobem amb ciutats que cada vegada demanden mètodes de mobilitat més diversos, i la mostra són aquests VMP. Per tant, cal regular aquests vehicles, cal regular l'espai... Però també cal fer campanyes d'informació adreçades als usuaris, no només sobre com han de respectar els demès, sinó també com s'han de respectar ells mateixos per no patir lesions. Un altre aspecte molt important, que jo sempre dic que Sant Cugat té un dèficit, és una major presència policial vigilant les accions d'aquests vehicles. Regular aquesta mínima convivència és molt important i, sobretot, al començament, si la gent entén que no pot anar per les voreres, etc, i veuen que hi ha control, la gent s'acostuma. Si no, això es pot convertir en una selva.

Les conseqüències positives, sobretot en termes mediambientals, són evidents. En tenen de negatives?

La persona que utilitza un VMP ha de ser conscient que està portant un vehicle, que no hauria de superar els 20 km/h. La gent no és conscient que caure a 20 km/h pot comportar lesions molt greus. El primer que cal fer, quan una persona vol adquirir un vehicle d'aquests, és valorar perquè el necessita, no cal anar a molta velocitat. Que valori quina mena de vehicle necessita, que sigui conscient que la seva indumentària ha de tenir elements de seguretat, que li permetin, en cas de caiguda, tenir el mínim de lesions. Jo recomano la utilització del casc, de la mateixa manera que si s'utilitza aquest vehicle en hores nocturnes, a banda de portar una llum al darrere, algun element reflectant al cos per ser visible. Si són respectuosos amb els demès i circulen per als llocs que tenen habilitats, no hi ha cap problema, és un nou model, un model no contaminant que facilita els desplaçaments d'un lloc a un altre.

"La primera reacció és donar la culpa al patinet, però de vegades la culpa és del vianant"

En els darrers mesos hem pogut veure accidents entre aquests vehicles i els vianants, inclús amb alguna mort. Amb les regulacions es podran evitar aquests accidents?

Si les ordenances vénen acompanyades d'un control, jo crec que sí. Per això es fan. També cal dir que en els accidents que s'han produït últimament, no sempre han estat culpa del conductor del patinet, sinó que de vegades també, la gent que va caminant no és conscient que cal respectar els llocs per altres vehicles. És a dir, si es fa un carril bici, cal respectar que és un lloc perquè circulin les bicicletes. Si ens posem a parlar en mig d'un carril bici, o ens aturem sense cap mesura, podem provocar una situació de risc. També hem de pensar que les ciutats, tal com estan dissenyades, les voreres tenen una certa agressivitat. Una caiguda pot provocar un cop fatal al cap, que pot provocar la mort. La primera reacció és donar la culpa al patinet, però de vegades la culpa és del vianant.

Estem preparats per fer front a la convivència entre els Vehicles de Mobilitat Personal, els vehicles convencionals i els vianants?

Sant Cugat és una ciutat molt heterogènia, que ha crescut molt ràpidament en els últims anys. Encara hi ha massa gent acostumada a fer desplaçaments en cotxe, hi ha gent que quan veuen zones de vianants encara els produeix un cert rebuig, però en canvi no es donen compte que viuen en una ciutat a la qual reclamen més qualitat de vida, menys contaminació, parcs, etc. Aleshores jo crec que és un conjunt que cal valorar en grup. Encara ens manca bastanta cultura de mobilitat sostenible, de respecte cal als demès. Després també hi ha aquells que fan curses dins de la ciutat, el que vulgui fer curses que vagi a Montmeló. De la mateixa manera que el fet de respectar les velocitats, marca el nivell de civisme d'aquesta ciutat i, Sant Cugat, no és un lloc que es caracteritzi pel respecte a les velocitats.

"Les policies locals han de ser policies de proximitat que vigilin els problemes de convivència"

Podria destacar algún país que pugui ser referència en aquest aspecte?

Jo tinc dos exemples clars, per una banda Holanda i per l'altra, Dinamarca. Es parla molt de les bicicletes d'Holanda. Però el més important és que existeix uns hàbits i una bona convivència entre tots els mitjans de transports. On més es respecta, però, és a Copenhague. Inclús a l'hivern, amb neu, la gent va en bicicleta i sense que sigui obligatori, diuen les últimes estadístiques que més del 50% de la gent que va en bicicleta a Dinamarca, porta casc per convenciment. Jo crec que aquí és on hem d'arribar: que hi hagi convivència entre els diferents mitjans de transport, que hi hagi respecte a les velocitats, respecte entre la gent i, sobretot, els vianants aconseguirem una ciutat amb qualitat de vida si també som respectuosos amb els demès. I això s'aconsegueix a base d'informació, sensibilització, ordenances clares i molt control del civisme. Jo crec que els grans delictes en termes de seguretat, cada vegada s'han de derivar més a Mossos d'Esquadra. Les policies locals han de ser policies de proximitat que vigilin els problemes de convivència, cuidar els detalls.

"Hem de facilitar la feina de control i de supervisió"

Hem vist casos de patinets circulant, per exemple, a 80 km/h. A banda de regular l'ús dels VMP, caldria també una regulació en la seva fabricació?

Ha d'haver-hi una major proximitat entre les autoritzacions que dona Indústria i la DGT. La modificació que té prevista la DGT en el reglament de vehicles parla que aquests vehicles hauran de portar incorporat un certificat de vehicle, perquè es pugui fer el control. Jo no li puc demanar a un Policia Local que em controli si un patinet va a més o menys velocitat si ell no té un document que li marca les característiques d'aquell vehicle. Hem de facilitar la feina de control i de supervisió i aquest element serà molt important. Després, tot allò que superi els 25 km/h ja no serà un vehicle de mobilitat personal. Serà una altra cosa, i aquestes altres coses tenen el lloc molt clar per anar, i no són els carrils bici. Una de les màximes que hi ha en els temes de mobilitat és la disparitat de velocitat dins d'un mateix entorn. Si tots els vehicles van a la mateixa velocitat, en un indret determinat, el risc d'accidents baixa.

Els VMP tenen diferents característiques entre si. Com s'aconsegueix regular de la mateixa manera a vehicles que són diferents entre ells?

De moment, amb aquesta modificació del reglament de vehicles, ja es parlarà d'una potència elèctrica màxima, per evitar coses com vam veure en un vídeo, d'un patinet circulant a 80 km/h. Aquell patinet és un patinet transformat. Normalment, els patents que arriben als 20 o 25 km/h, van amb un motor en una de les rodes, d'unes característiques petites. Aquell portava dos motors màxims, que li donava aquella velocitat. Això és el que es vol evitar, i retirar del mercat. El que hem de fer és mirar que tot allò que no s'ajusti a la velocitat i potència d'aquests vehicles, treure'ls de circulació.