Mónika Blasco: "Jo no venc carn, jo venc coneixement"

Entrevista a la directora de l'agència d'hostesses i protocol Market Development coincidint amb el quinzè aniversari de la seva fundació

Mónika Blasco va fundar Market Development va quinze anys. Foto: Artur Ribera
Mónika Blasco: "Jo no venc carn, jo venc coneixement"
Entrevista a la directora de l'agència d'hostesses i protocol Market Development coincidint amb el quinzè aniversari de la seva fundació

Mónika Blasco va fundar Market Development va quinze anys. Foto: Artur Ribera

Quina ha estat l’evolució de Market Development en aquests 15 anys?

L’empresa està molt més professionalitzada, té més cos. També tenim més clar les necessitats dels clients, i nosaltres estem infinitament més madures. El personal que triem avui és molt diferent del que escollíem a l’inici.

 

Quin és el perfil d’un candidat per treballar avui amb vosaltres?

Sobretot noies i nois que estiguin estudiant carrera, que siguin molt responsables, i aquí a Catalunya és imprescindible que dominin el català i l’anglès. A partir d’aquí, tota la formació de més que tinguin serà benvinguda. El que és molt important és que tinguin el cap molt ben moblat, que siguin puntuals i sàpiguen quin tipus de feina han de fer en cada esdeveniment. Per la nostra part, els hi donem tota la formació necessària.

 

Entenc doncs que per a ells és una feina provisional mentre estudien?

Absolutament provisional. Els hi serveix per adquirir experiència i farcir el seu currículum. Observen i aprenen moltes coses perquè estan entre bambolines de congressos molt interessants com poden ser els mèdics, per exemple. La seva participació, els ajuda en la seva formació.

 

I quins són els serveis més requerits per les empreses que contracten els vostres serveis?

Busquen una assistència. Ja no busquen una hostessa florer o una cara amable que només obri la porta, sinó que els ajudi en l’organització, en el tracte amb els convidats, que solucioni problemes. És un suport important a l’esdeveniment.

 

Esteu més especialitzats en algun tipus d’esdeveniment o sou un tot terreny?

Estem molt especialitzades en protocol, assistència a autoritats, fires i congressos. També fem algunes promocions, però és més residual aquest tipus d’encàrrecs.

 

Teniu clients arreu de l’estat Espanyol, oi?

Si, pel tot el territori. A més, pensa que hi ha clients que tenen la seva seu a Barcelona, però alhora tenen subseu en altres ciutats espanyoles, i nosaltres treballem arreu.

 

Quant personal ha mobilitzat durant aquests anys a la seva agència?

Moltíssima. Sobretot entre els anys 2005 i 2007 va ser quan vam mobilitzar més gent, just abans de la crisi. Abans per un congrés d’unes 1.700 persones potser em demanaven unes 60 hostesses que era un volum important. Després de la crisi, els congressos ja no eren tan nombrosos. Ara el tema s’ha tornat a animar, es tornen a fer congressos amb molts convidats.



“Treballar amb ells és un autèntic regal”


Sou una agència que aposteu per la integració social i laboral, sempre teniu personal que aporta capacitats complementàries.

Sí, així és. És una idea que se’ns va ocórrer en treballar amb l’Associació de Disminuïts de Sant Cugat ASDI... Vaig pensar que seria una bona manera de sumar, incorporant persones que tenen capacitats diferents. És molt bonic normalitzar un fet que no podem obviar. Tots podem tenir un familiar o amistat que tenen altres capacitats. Va costar molt a l’inici que els clients acceptessin als seus esdeveniments aquest tipus de personal, i ara cada vegada ho accepten amb més normalitat. De fet hi ha una empresa amb la qual treballem molt que només treballen amb càterings o empreses que tenen aquesta sensibilitat social, i hi estem molt a gust. Tots tenen una feina i una responsabilitat important.

 

I imagino que tots ells estan encantats que els tingueu presents i que repeteixen encàrrecs amb vosaltres?

Molt. La veritat és que ells ens han ensenyat més a nosaltres, que nosaltres a ells. Sobretot pel que fa a la paciència, el somriure, la humilitat... Treballar amb ells és un autèntic regal. I també és una manera per part nostra, de tornar a la societat part del que ens està donant. Estic molt contenta d’aquest projecte social, és una gran sort per tots nosaltres treballar amb ells.



“Els clients són molt importants, però el meu personal encara ho és més”


Que diferència Market Development de les altres agències del vostre sector?

Cadascuna tenim un segell diferent. Nosaltres no som una gran empresa; som una empresa petita amb vocació de ser grans. Què ens diferencia? Que atenem 24 hores al dia al nostre client, la formació del nostre personal és exhaustiva i la uniformitat sigui la que necessita el client. Procurem ser molt exquisides amb la nostra feina, i potser això és el que ens diferencia.

 

Parlant d’uniformitat... que en pensa de l’hostessa que va participar a la darrera edició del Trofeu Conde de Godó i que es va queixar perquè tenia fred a la pista de tennis? Com hauria actuat una hostessa vostra?

Abans de res hi ha un pas previ a l’hostessa que és la mateixa agència. Schweppes el que segurament va fer va ser un càsting, perquè els que ens dediquem a això veiem que eren hostesses molt escollides estèticament, amb la mateixa alçada, amb una talla molt semblant.... No sé els requisits concrets que Schweppes va demanar a l’agència d’hostesses, però el que si és cert, és que abans de lliurar els uniformes a les hostesses, aquests passen per l’agència. O com a mínim nosaltres no els volem el dia abans de l’acte, sinó amb més temps per evitar sorpreses; ja ens ha passat alguna vegada. Si a mi em donen uns uniformes que són molt curtets... i jo no hi estic d’acord, el que faig és parlar amb el client i li comunico. Però si jo accepto aquests uniformes, aleshores accepto un seguit de premisses. I jo amb temps els hi facilito a les hostesses i elles accepten o no posar-se’l. Ara bé, si jo accepto un tipus d’uniforme i les hostesses també l’accepten però fa el fred que va fer al Godó, l’obligació de les hostesses és telefonar-me a mi i comunicar-me quin és el problema perquè sóc jo qui les contracta. En aquest cas, nosaltres hauríem recomanat que es posessin una jaqueta. I si el client no ho permet, aleshores, en darrera instància, jo trauria les meves noies de l’esdeveniment. No seria la primera vegada que retiro el meu personal d’un acte. En una fira, sense anar més lluny, van arraconar una de les meves noies en un magatzem i la van començar a tocar... i va aconseguir escapar. Em va telefonar ràpidament i jo automàticament vaig retirar tot el meu personal d’aquella fira. Hi ha el risc de perdre un client, però prefereixo perdre’l perquè un client així, no m’interessa. Els clients són molt importants, però el meu personal encara ho és més. Per tant, en el cas de Schweppes si entenem que l’hostessa ja sabia quines eren les condicions del treball, la roba que es posaria... crec que hi va haver un punt d’oportunisme per part d’aquesta noia. Ningú li posa una pistola al pit d’una hostessa perquè vagi a treballar. Ets lliure en darrer cas de treballar, i a qui has de denunciar és a la teva agència. Nosaltres ens hem adherit al comunicat de l’Associación Nacional de Empresas de Azafatas per evitar que les hostesses siguin assetjades pel vestuari. Jo he tingut hostesses al Trofeu Godó i portaven texans, bambes, camiseta i jaqueta amb la imatge del meu client, però jo prèviament havia negociat el vestuari amb el client; és tan senzill com això. Jo no vull que les meves hostesses vesteixin pantalons curtets i que mostrin mig cul, i segur que em guanyaria millor la vida, però jo no venc carn, jo venc coneixement.



Comentaris