Patout: “És interessant que les coses es transformin: així és la vida, res és etern”

Leña de luxe crea escultures efímeres a partir dels arbres morts al bosc, tasca que els ha merescut un Premi FAD 2014

Ariane Patout i René Müller, l'equip florestà Leña de Luxe. FOTO: Cedida

Obra dels artistes. FOTO: Cedida
Patout: “És interessant que les coses es transformin: així és la vida, res és etern”
Leña de luxe crea escultures efímeres a partir dels arbres morts al bosc, tasca que els ha merescut un Premi FAD 2014

Ariane Patout i René Müller, l'equip florestà Leña de Luxe. FOTO: Cedida

Obra dels artistes. FOTO: Cedida
L'escultora Ariane Patout i el dissenyador i ebenista René Müller, l'equip florestà Leña de Luxe, rebien al juliol el Premi FAD 2014 d'Arquitectura i Interiorisme en la categoria d'Intervencions efímeres per l'obra Wild Furniture: La auténtica silla de Barcelona. Els membres del jurat, presidit per l'arquitecte Ramon Sanabria, va valorar el seu treball tot dient que “art, paisatge, arquitectura i disseny estan presents en aquest treball on la metàfora aconsegueix fer renàixer el que ja s'imaginava acabat”.

Uns reconeixements de gran prestigi internacional que aquest any arribaven a la seva 56a edició. La seva proposta l'explica al TOT Sant Cugat l'artista Ariane Patout.

Patout: “És interessant que les coses es transformin: així és la vida, res és etern”

Al costat de René Müller, ha estat reconeguda amb el Premi FAD 2014. Què suposa en la seva trajectòria artística?
Reconeixement, valorització i promoció al projecte i a les nostres trajectòries, al mateix temps d'entrar a formar part de la història de l'art i de l'àmbit medi ambiental i aportar identitat a la nostra terra. Els premis FAD són molt reconeguts i prestigiosos; esperem que aquest premi ens obri portes per poder desenvolupar el projecte en varies vessants que ja tenim dissenyades.

Què us va portar a participar en aquest concurs?
El René va tenir la fantàstica idea de presentar el projecte al premi. Sense voler-ho ni saber-ho als inicis del projecte no imaginàvem que tindria tant d'èxit i acceptació, per tant, per què no provar amb el premi?

S'ha premiat el projecte que tenen amb Leña de Luxe, per l'obra Wild Furniture. Ens pot explicar en que consisteix?
Recuperar les runes de la natura. És una condició que les peces quedin allà on van néixer, i que la natura continuï la feina. L'ésser humà té la necessitat de domesticar la natura, d'apropiar-se de la bellesa i de crear per l'eternitat. La filosofia del nostre projecte desafia aquestes actituds; introduïm la cadira, un element de disseny i domèstic, al bosc, un espai salvatge.

Com són les seves cadires?
Les nostres cadires són salvatges i primitives en un sentit de disseny i de forma, conserven la personalitat de l'arbre on neixen, no es poden posseir doncs estan arrelades a la terra, perden la funcionalitat d'una cadira, convertint-se en un símbol, en un monument al poder i la elegància, doncs la història de la cadira remunta al tron dels governants (només aquests tenien cadires, la resta s'asseien a terra o en bancs), i avui tots tenim cadires a casa. Som, doncs, tots governants amb veu i compromís?

Monuments efímers llavors...
Són monuments efímers; potser no cal perdurar per l'eternitat. En l'acció està la força del discurs. És interessant que les coses es transformin: aixi és la vida, res és etern. Les cadires salvatges al bosc creen una imatge surrealista, misteriosa i romàntica que sorprèn i fa reflexionar sobre l'art, l'espai públic, la natura, l'absurd i el context.
Dit això, s'entén, doncs, que aquestes cadires i escales salvatges les creem in situ, allà on trobem un arbre mort i arrelat, només amb motoserres. I allà les deixem, després de fer les fotos, sense preocupar-nos de que passarà. L'acció està feta i una cadira nova ha nascut. I la bategem: totes tenen nom.

'La auténtica silla de Barcelona'. Quina és la filosofia que s'amaga darrera la vostra proposta?
La Cadira Barcelona és una obra clàssica del disseny del mobiliari modern de segle XX, realitzada per l'arquitecte Mies Van der Rohe, qui la va crear pel Pavelló alemany per l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Aquesta cadira va resultar tan magnifica que es van utilitzar com a trons pels reis d'Espanya quan van visitar el Pavelló a Barcelona.
La relació del nostre projecte amb aquesta referencia a la cadira de Mies van der Rohe va sorgir després de 2 anys del naixement de Leña de Luxe, quan vam adonar-nos-en que el títol de 'la cadira Barcelona' era més apropiat per les nostres cadires. El per què? Aquestes són autentiques autòctones de Barcelona, ja que neixen, creixen i moren als boscos de Collserola.

Quantes cadires hi ha actualment, i on les podem trobar?
Han existit una quarantena de cadires i quatre escales. Que resisteixin? Es pot anar a veure la casa Mir Chair, que presideix el jardí de la casa Mir a Canovas del Castillo a Sant Cugat; les Twin Chairs, al costat de l'AP7 darrera l'escola Viaró. També al carrer Bonavista de la Floresta podreu gaudir d'una posta de sol espectacular sobre Montserrat, la Mola i el Vallés acompanyats de l'escala a l'infinit III, i al costat, amagades, les Five Chairs. 50 metres després de la sortida de la Floresta a l'Arrabassada hi ha la Musica Gatuna Chair que forma part d'un joc que vam fer al Facebook que podeu conèixer al nostre blog, i si encara en resten pel bosc, haureu de caminar i descobrir-les...

En que estan treballant actualment?
Ara tornem d'Andorra, on hem fet el festival de Land Art, en el que hem realitzat obra permanent amb restes forestals de la regió i hem impartit tallers. I ara continuem amb la dura i divertida tasca d'obrir nous camins i no perdre el fil... Hi ha projectes personal, i amb Leña de Luxe, hi ha idees potents a projectar. Ens reservem les sorpreses...

I novetats?
Podríem parlar de la Wild Tamed Collection, que són petites reproduccions de cadires salvatges tallades a mà sobre branques d'arbre recuperades del bosc, numerades, i que compta amb uns 80 exemplars. Al contrari de les cadires salvatges al bosc, les cadires salvatges domesticades és la col·lecció que es pot exposar de forma convencional a galeries, que es pot comprar i posseir per endur-se-la a casa, tornant a l'actitud tan característica de l'ésser humà de posseir i domesticar les coses.