Com se celebrava Sant Antoni Abat als anys 50 a Sant Cugat

Tomàs Grau recordava com celebraven els santcugatencs aquesta festivitat

Sant Antoni Abat el 1952. Fotos Bibian. Fons Tomàs Grau i Garriga.
Com se celebrava Sant Antoni Abat als anys 50 a Sant Cugat
Tomàs Grau recordava com celebraven els santcugatencs aquesta festivitat

Sant Antoni Abat el 1952. Fotos Bibian. Fons Tomàs Grau i Garriga.

La festivitat de sant Antoni Abat, patró dels animals, a la vila de Sant Cugat dels anys 50 i 60 era molt diferent de la que és avui dia. Els homes feien carrosses, anaven 15 dies abans a buscar mata al bosc per guarnir els carros, feien les seves figures, feien coses fantàstiques. Per exemple, recordo que el meu germà Jaume, amb la seva colla van fer un sant Antoni de guix, que va ser una creació del meu altre germà Josep, i el van posar dret dalt d’un carro. Aquest sant Antoni encara el guardo a casa. 

 

El nostre grup havia fet molts carros, l’últim va ser un xalet amb les seves baranes de fusta i el vam guarnir en un garatge del carrer de Barcelona. Primer vam anar a buscar la mata i després, cada vespre, anàvem a guarnir el carro. Arribava la festa i els qui no feien el carro, ja tenien les bèsties a casa preparades per sortir. Els netejaven els llautons, els cascos i els raspallaven a consciència. 

 

Recordo que cap el 1945, la Penya Regalèssia va anar amb burros. El Miquel Garrell va anar a buscar el burro de cal Lluch, jo vaig anar amb la burra de casa meva, etc. La tradició era que la Junta de Sant Antoni, per Cap d’Any, organitzava un sorteig i es decidia la família. Ara es fa a dit i hi ha cua per ser-ne! La manera de fer el sorteig no l’entenia, ja que sempre tocaven famílies que podien assumir el que representava. Ser banderer era molt costós perquè, per exemple, qui no tenia vestit tant per als Tres Tombs com per al ball de la nit, se n’havia de comprar, havien d’organitzar un dinar, etc. No tothom podia ser banderer. 

 

El 1952, a la meva família ens en van fer. El meu pare em va dir de fer de banderer i els meus germans acordionistes. Va ser una festa molt gran i molt especial per a nosaltres. La benedicció es feia al Monestir, és a dir, a l’era dels monjos. Allà, concretament a les dotze del migdia, sortia el rector i beneïa els animals com els gossos i els gats.

 

Ara també hi porten animals exòtics, però abans no era així. La festa se celebrava el mateix dia del sant, és a dir, el 17 de gener. A la tarda es feia el gran ball de patacada, a La Unió. En aquest estava permès tot perquè hi ballaven tant criatures com joves i gent gran. Es feia una festa molt lluïda. Quan s’acabava, cadascú anava cap a casa seva i la feina era per als qui els havien deixat el cavall, ja que ho havien de tornar tot.



Comentaris