Frederic Cabanas, la Marilyn i la família

Coneixem els col·leccionistes santcugatencs

Frederic Cabanas davant una de les llibreries del seu Museu. FOTO: Artur Ribera
Frederic Cabanas, la Marilyn i la família
Coneixem els col·leccionistes santcugatencs

Frederic Cabanas davant una de les llibreries del seu Museu. FOTO: Artur Ribera

En Frederic Cabanas, a més de ser pintor, fotògraf i amant de l’art en general, té dos grans eixos a la seva vida. La Marilyn Monroe i la seva família o la seva família i la Marilyn Monroe, segons com es miri. Com a bon pintor i fotògraf, fill de pintor i nebot de fotògraf, ens diu: “No conec rés més que l’art i sóc un enamorat de la bellesa. Per això tinc com a icones la meva família i la Marilyn”.

 

Com no podia ser d’altra manera, va estudiar pintura a la Llotja de Barcelona i allí va començar la seva carrera com a pintor i fotògraf.

 

El seu avi va arribar a la ciutat, aleshores un petit poble, per fer de contramestre a la Fàbrica de la Llana que hi havia al carrer Indústria amb la dona i els cinc fills, tres nois i dues noies. Era una persona inquieta, gran coneixedor de la seva feina i a la vegada inventor. Moltes màquines de la fàbrica van ser fruit d’invents que ell feia utilitzant diferents peces i materials i ressemblant-los de manera que poguessin fer nous articles.

 

El seu oncle Joan va ser el primer fotògraf que va obrir un estudi a Sant Cugat i va fotografiar gairebé tota la gent del poble. També va tenir un taller de reparació de bicicletes i, molt amant de la cultura popular, va fundar els Bastoners de Sant Cugat. L’oncle Francesc va ser un pintor reconegut i dramaturg amb algunes obres de teatre prou conegudes.

 

Del tercer fill, en Miquel i pare d’en Francesc, es pot dir que va ser un gran pintor i un poeta vocacional. La seva obra és prou extensa com per ser considerada important.



No tirar res


En Frederic, que es defineix a si mateix com “una mica drapaire” per la seva obsessió de guardar coses i no tirar res, sent una admiració irrefrenable per la seva família i aquestes dues coses juntes l’han portat a disposar de molt material que hi fa referència. Per conservar tota la història de la família, en Frederic va crear la Fundació Cabanas. Potser no és una casualitat que en l’herència del seus pares hi hagués la casa de la Terrisseria Arpi a la plaça del Monestir.

 

La idea de fer un museu que recollís la història de la família li rondava pel cap des de sempre i a més la col·lecció de la Marilyn que tenia a casa seva requeria un lloc més adient. La Casa Arpi li va oferir aquesta possibilitat. Un edifici amb història i al bell mig del poble. Sense pensar-ho dos cops va decidir fer allí el museu.

 

A la part dedicada a la família, hi podem trobar i veure objectes com la  paleta de pintor del seu pare o el manuscrit de les seves memòries o les ulleres d’un dels oncles, la màquina de fer fotos de l’estudi de l’oncle Joan i una gran quantitat de quadres i fotografies. 



Marilyn Monroe


L'Arxiu Marilyn Monroe es trobava a Valldoreix però es traslladarà al Museu de Cal Gerrer (plaça d’Octavià). FOTO: AMM
L'Arxiu Marilyn Monroe es trobava a Valldoreix però es traslladarà al Museu de Cal Gerrer (plaça d’Octavià). FOTO: AMM

Però en Frederic és mundialment conegut per la seva col·lecció sobre la Marilyn Monroe. Contràriament al que es pot imaginar, el seu contacte amb l’actriu no prové del cinema, sinó de la fotografia.

 

Tenia vint-i-un anys quan va veure a l’aparador d’una llibreria un llibre de fotos de l’artista i el va comprar. Va quedar impressionat per la força que aquella dona tenia al davant d’una càmera, per la seva camaleònica manera de posar i per sobre de tot per la forma en què creava una complicitat amb el fotògraf i la càmera.

 

“La Marilyn representava la perfecció de la figura femenina, però per sobre de tot era un animal fotogràfic”, ens explica en Frederic. Era capaç de canviar completament de registre d’una sessió a la següent i de transmetre sentiments oposats senzillament variant el  rictus del seus llavis.

 

Fent fotografies es trobava a gust i donava al fotògraf el que ell no podia arribar mai a imaginar. Ella dominava la foto. Semblava com si la càmera se sentís posseïda per la seva personalitat. No hi ha ni una foto de la Marilyn en què no es noti aquest magnetisme”.

 

Els llibres de fotos representen la part més important de tot el que té sobre la Marilyn precisament per això que ens explica. En Frederic entra en el món del col·leccionisme de manera forçada. Com que va comprant llibres en cap moment, pensa a fer una col·lecció. Per a ell és una font d’inspiració, és com crear un món irreal en el qual interactuen la Marilyn, el fotògraf i ell mateix que es reprodueix en cada llibre.

 

“Quan em vaig adonar que tenia més de 100 llibres de fotos, vaig comprendre que estava convertint-me en col·leccionista”, comenta en Cabanas. “Ja no m’importava si tenia el llibre en anglès perquè si el veia en castellà també el comprava i les fotos eren evidentment les mateixes”.

 

Aquí s’inicia l’interès per la vida de la Marilyn i el seu entorn.



Perfeccionista


Però en Frederic és un perfeccionista. No busca en subhastes, on es paguen veritables fortunes per qualsevol cosa de l’actriu, ni en llocs especialitzats, ni tan sols objectes, perquè hi tinguin més o menys relació.

 

Ell considera que tenir un cendrer amb la imatge de la Marilyn no aporta res i s’ha especialitzat a trobar coses insòlites com per exemple el llibre que l’actriu té a les mans en una foto. Busca el format, l’edició i no para fins a trobar-lo. Té una gran quantitat d’objectes en aquesta línia que li han costat molt de trobar.

 

“Veure la Marilyn Monroe al cinema en una pantalla gran és quelcom d’impagable”, diu en Frederic .“S’entén que la gent s’hi quedés enganxada de per vida”.



Comentaris