De Gispert: "Hem de donar la veu a aquesta gent que ha sigut fidel, que és el poble"

La portaveu nacional de Demòcrates de Catalunya i expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria De Gispert, visitava Sant Cugat del Vallès el dimecres, 13 de febrer, per participar de l'assemblea comarcal del partit. Durant aquesta reunió, on es valorava la posició del partit en l'àmbit local respecte Primàries Sant Cugat, Núria de Gispert feia una anàlisi de la situació actual per al TOT Sant Cugat.

Visita Sant Cugat per parlar de Primàries...

Demòcrates de Catalunya, als seus estatuts, té establert que totes les eleccions hem de fer primàries obertes a la ciutadania, i en aquestes eleccions municipals el que hem fet és, a més, ser fundadors de Primàries juntament amb altres partits, persones i entitats com l'ANC. A Sant Cugat hi ha més de 700 inscrits, i és bo que Demòcrates ho plategi i ho defensi.

Quin és el paper que jugarà Demòcrates en les pròximes eleccions municipals?

Som una mica optimistes. La veritat és que les coses estan sortint prou bé, s'ha treballat moltíssim. Hi ha molts municipis on hi ha demòcrates, i que estan disposats a presentar-se, sigui a Primàries, o sigui amb les sigles de Demòcrates, i en aquells casos on no tenim demòcrates, hem donat suport a aquells municipis que tenen gent independent que voldria fer Primàries. Crec que pot ser positiu i que, sobretot, pot ser una llavor per al futur, perquè ningú ho havia fet. Fa 8 anys es van començar a fer les primàries dins dels partits. Ara, aquesta concepció de primàries i de presentar-te ja la comencen a tenir tota la gent dels partits. Nosaltres volem un pas més, obrir-lo a la ciutadania, i que comenci el tema de baix cap a dalt, i no a l'inrevés. Això els agrada a la gent, perquè s'adonen que són protagonistes i que la seva paraula és molt important.

 

"Si no tinguéssim 2.200.000 persones darrere, què faria el Govern, o què faria el Parlament?"

 

Una manera de fer que es reclama, el "decidir-ho tot"...

Naturalment. És una mica com el procés. Si no tinguéssim 2.200.000 persones darrere, què faria el Govern, o què faria el Parlament? La realitat és que la força que hem tingut és la gent. I cada vegada més, la gent està reclamant. Reclamen unitat, que no ens barallem, que treballem per la república, que surtin els nostres presos polítics de la presó i que els exiliats puguin venir. Però estan demanant per aquest ordre, en el sentit que hem fet una feina important; hem arribat a un punt que ja no és de retorn. Això ho hem guanyat, però ara ens falta un pas més. I hem de donar la veu a aquesta gent que ha sigut fidel, que és el poble, i que és la gent amb la qual podem comptar.

Parlava del procés. Ha començat el judici, s'han tombat els pressupostos de Sánchez a Madrid... Quin balanç li mereix la situació actual?

Començant pels pressupostos, estic absolutament d'acord amb el no als pressupostos. I jo he estat una persona molt de negociar i de pactar... Però no és de rebut que el senyor Sànchez, que al maig farà un any que és president gràcies als vots dels independentistes, i que es va comprometre a fer passos, no n'ha fet cap. Però cap. Perquè portar els interns a Catalunya era una obligació legal, tant que parlen de lleis i de Constitució... No és cap detall del senyor Sánchez. No ha fet res. Llavors, què espera? Que per dos mil milions (que després no compliran mai, perquè ja estem cansats de xifres i d'incompliments) hem de votar el senyor Sánchez i donar-li un any més de respir? Doncs no. Nosaltres no respirem des de l'1 d'Octubre. Que s'adoni que les coses no es poden comprar d'aquesta manera. Enhorabona als partits nostres a Madrid que han donat la cara i han dit que no.

 

"Enhorabona als partits nostres a Madrid que han donat la cara i han dit que no"

 

Parlant ja de Catalunya, com veu la situació?

Estem en un moment molt difícil. El dia 1 d'Octubre va ser el millor dia que ha tingut Catalunya en les últimes dècades, però després va quedar tot aturat. Uns van ser empresonats, altres es van exiliar... La realitat és que els nostres líders polítics no hi són. I en molt poc temps, s'han hagut "d'educar, podríem dir, nous líders, que significa passar una època complicada, perquè ni el lideratge, ni el discurs, ni el projecte, està clar, per ells. La gent sí que demana clarament el que vol, però ells no saben com fer-ho, entre altres coses, perquè els que manaven, i els que ho feien, i els que ens van portar fins a l'1 d'Octubre, ens van enganyar. No van saber fer-ho. Jo crec, sincerament, que sincerament es van creure que en l'últim moment Rajoy faria un pas. No ho va fer, i a partir d'aquí, ens vam quedar sense res. I això ho estem pagant. I les coses trigaran. Més, perquè ara passarem tres mesos molt durs, veient cada dia una estona la televisió (perquè jo no recomano que la vegin tota, perquè em trobo gent que està en tensió), i és molt trist. Estem al costat d'ells, però no sabem com acabarà tot això. Tant de bo la Unió Europea obri els ulls i faci també algun pas, perquè la premsa internacional sí que respon, però no tenim res més.

Què haurien de fer els líders actuals per donar resposta a la ciutadania?

Crec que d'entrada hauria d'haver-hi una certa unitat. Ja no dic més unitat, perquè no n'hi ha. Una certa unitat per al més important, que és aconseguir la república. I per aconseguir la república no es tracta de si governes tu o governo jo, sinó que tu planteges la república, i després ja tindràs les teves eleccions i ja votaràs el teu partit i pel teu model de país. I per unitat, el que has de fer és parlar i posar-nos d'acord en uns mínims. I que aquests 2 milions i mig de persones, es queden més tranquil·les, perquè això ho necessiten. A partir d'aquests mínims per la unitat, anem a establir un full de ruta, que pot ser secret, que pot ser quatre pinzellades, però has de començar a treballar-ho, perquè si no, què farem? El que no podem fer és governar una autonomia que cada vegada ens l'han retallat més. Preparem el camí del futur.

 

"Per unitat, el que has de fer és parlar i posar-nos d'acord en uns mínims"

 

En l'àmbit espanyol, s'han rebutjat els pressupostos, i tot apunta que hi haurà eleccions.

Ho sembla. Al senyor Sánchez li queda un any, i pot perfectament governar amb un pressupost prorrogat. Que si ho fa, potser ho fa per rebequeria, però en el fons, a nosaltres no ens passa res. A qui realment li està posant el plat a la taula és a Casado, Ciutadans i Vox. Per tant, crec que si ho pensa més, no li convé. I en canvi, pot seguir governant, i encara té temps de poder dialogar amb nosaltres i de fer algun plantejament a Catalunya.

I en el cas que les convoqui, què és el que pot passar?

Després de la manifestació magnífica de diumenge passat, crec que tothom ha descansat i s'ha adonat que és un bluf. I que la gent és més llesta del que ens pensem. Que gent cridant com bojos, gent vestida com anava vestida, insultant com insultava, no agrada. A ningú li agrada, ni que no sigui socialista, que al teu president l'insulten de la manera com el van insultar. Això no és de rebut. No és assumible ni acceptable pel 98% de la gent. I aquell dia no hi havia ni el zero coma zero dels 45 milions d'espanyols. Per tant, crec que no guanyaran les eleccions. Que algú pot pujar i altres baixar, però m'imagino que pot tornar a guanyar el senyor Sánchez, però segur que necessitarà un altre cop els nostres vots, i potser llavors parlarem.

 

"La gent els va entendre molt bé, i això és molt important"

 

Parlem ara del judici. Quines impressions s'emporta de les primeres jornades?

La primera va ser una jornada esplèndida en el sentit jurídic. Es van veure un conjunt de juristes, súper preparats, i que a més tenien un llenguatge clar. Crec que va arribar a la gent. La gent els va entendre molt bé, i això és molt important. Van explicar molt bé tot el que havia passat, i tots els fets pels quals ells estan ara a la presó. La segona, ha estat trista i denigrant, perquè sentir parlar a juristes que en principi no són mals juristes, són bons juristes, però que la sensació que et donen és que treballen per la unitat d'Espanya i no per la legalitat vigent quan a nosaltres ens critiquen i ens condemnen per no complir les seves lleis, això és denigrant, i fa por. Quan sents a alguns dels fiscals que han parlat, i ja no dic Vox, perquè Vox és impresentable i ja no cal ni parlar-ne, i no entenc ni com pot haver-hi allà un representant d'un partit anticonstitucional... Però els fiscals sí, fan por. I no sé si és la seva voluntat de demostrar que ells han fet la seva història i la seva història és real, però ara s'haurà de demostrar. I quan un d'ells deia "s'aixecaven muralles humanes que eren les que anaven contra els policies", home, per favor. Com poden dir això? És vergonyós. Si a més. Avui en dia, tot es veu. Si ho veu tothom! M'agradarà veure què és el que demostren.

Com acabarà?

L'esperança mai es perd, ni l'hem de perdre. Això s'hauria d'haver anul·lat. Nul·litat d'actuacions, perquè és un procés començant ja amb nul·litats. Si no, l'absolució. Però ja està. No es pot demanar res: la prevaricació, no l'han pogut demostrar; la rebel·lió, ja comencen a dir alguns que sembla que és més una temptativa que no pas el delicte; i la sedició, estem igual. Alzamiento? De què? Jo confio, però de totes maneres, la justícia espanyola fa por.

Quin missatge faria arribar a la ciutadania davant aquesta situació?

Que no perdin l'esperança. Que els catalans sempre hem resistit, i que per tant, els hi demano, tranquil·litat, sobretot, confiança, resistència i que tinguin com a objectiu que segur que algun dia aconseguirem la república.