Fernández: "No tinc la sensació que Sant Cugat sigui clarament separatista"

El portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Alejandro Fernández, visitava Sant Cugat del Vallès el passat 15 de mai per trobar-se amb militants i afiliats al PP a la ciutat.

Visita Sant Cugat per donar suport a la formació municipal.

El motiu fonamental de la visita és que, en una situació de dificultat, tens dues opcions, o deprimir-te i deixar-te portar per la malenconia, o reaccionar amb tota la feina del món. I el que hem decidit des del Partit Popular de Catalunya és, sobretot, mirar aquells municipis on tenim posada confiança especial perquè sabem que tenim bons equips, en aquest cas l'equip de l'Álvaro, i començar amb una activitat sectorial. Copsar com està l'ambient al carrer.

Parla de situació de dificultat. Com afecta aquesta situació a un municipi com Sant Cugat?

En unes eleccions municipals és veritat que la tendència influeix, però el perfil personal de cadascun dels candidats és molt rellevant. Des que sóc portaveu del Partit Popular a Catalunya, aquesta és la segona vegada que vinc a Sant Cugat, i el que he pogut comprovar és que la valoració personal que té de la gent, ens voti o no ens voti, és extraordinària. Per tant, això és una garantia que, tot i les dificultats, aquí tenim un bon equip i amb perspectives de millorar els nostres resultats.

En les últimes eleccions van perdre representació a Sant Cugat. Es pot revertir la situació?

Si no m'equivoco, ens vam quedar a uns 120 vots del segon regidor. Al meu entendre, hi ha una part que és sigla, projecte polític, i això ho haurem de resoldre en l'àmbit català i en l'àmbit espanyol. Però estic totalment convençut que, quan només et falten 120 vots per arribar al segon regidor, significa que amb la feina municipal del dia a dia pots perfectament aconseguir-ho. No seria el primer cop que un partit que està travessant una època difícil en l'àmbit municipal és capaç de recuperar perquè té bons candidats i bons equips.

Aquesta bona feina local, quina influència té a escala nacional?

Definitiva, crítica i decisiva. Entre altres coses, perquè nosaltres ara mateix tenim un problema de marca, que no es pot negar. Hi ha molta gent que, amb tota la raó del món, desconfia per casos de corrupció. No som els únics. I en el cas de Catalunya, malgrat haver governat des de l'any 83 més de 200 municipis, no tenim casos de corrupció. Aquí la corrupció ha sigut històricament Convergència i Unió, i una part del PSC. És a dir, aquí no tenim per què portar aquest estigma. Però és veritat que la política genera t'afecta.

Com es pot canviar aquesta situació?

Quan la gent comprova que en el dia a dia les persones que formen el Partit Popular de Catalunya són persones serioses, persones treballadores, persones honrades que treballen pel seu municipi. Per això, per a nosaltres, són clau aquestes eleccions municipals que, tot indica, però ara vés a saber perquè la política catalana és absolutament imprevisible, que haurien de ser abans de les següents autonòmiques. Treure un bon resultat en aquestes municipals és el millor tret de sortida per les eleccions posteriors.

Parla de la política catalana. Com la valora?

És evident que és positiu que Catalunya tingui un govern. Entre altres coses, perquè quan es va plantejar l'article 155 es va buscar que fos una mesura molt limitada en el temps que tinguis com a objectiu final la normalització, sobretot legal, de la situació política a Catalunya, i que acabés amb un govern sense causes pendents amb la justícia. En aquest sentit, de moment, el president que ha estat escollit per una majoria parlamentària no té causes pendents amb la justícia. Ara, també li dic que dels 67 diputats que tenen la suma de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, han anat a agafar el càsting a la inversa: el pitjor que han pogut.

Per què?

A mi m'agrada posar especial èmfasi en una cosa que s'està comentant. Ja no és tant si va menystenir o menysprear la gent que se sent espanyola, que ell ha demanat disculpes per això. No sabem si són sinceres o no, però en qualsevol cas ha demanat disculpes. És la seva ideologia. En els seus escrits, a banda d'insultar, el que explica és que els seus referents són gent de Nosaltres Sols o Estat Català, que eren els nazis de la dècada dels anys 20 a Catalunya; els feixistes, la gent que es relacionava amb Hitler o Mussolini. De feixistes, a Espanya, no només hi havia a Madrid; aquí també. I aquesta gent són els seus ídols. És una cosa que em deixa absolutament esparverat. Veure que es pot escollir una persona que clarament té un component ideològic xenòfob i, sobretot, supremacista. La idea aquesta que a Catalunya som superiors a ningú. Jo estic orgullosíssim de ser català, però no em sento ni superior ni inferior a ningú. Francament, no podien haver agafat un pitjor president, i crec que ja s'ha vist la reacció de la immensa majoria de les formacions polítiques a Europa que han enviat comunicats duríssims sobre el perfil del senyor Torra.

I el paper de Sant Cugat com a ciutat en el procés, quina opinió li mereix?

La posició política d'una ciutat està molt marcada per la línia política del seu consistori, i sense conèixer al detall el dia a dia, la sensació que tinc és que, malauradament, l'Ajuntament ha fet servir una institució que és de tots al servei d'una ideologia molt concreta. Això no només ha passat a Sant Cugat, però creiem que és lamentable.

En quin sentit.

És lamentable perquè si un mira els diferents resultats electorals, evidentment hi ha un important component de partits que donen suport al procés, sobretot a les eleccions municipals. Però si es mira les eleccions generals, les coses canvien molt a Sant Cugat. Veiem com una formació que va arribar a tenir 15 regidors, com és el cas de Convergència, ara PDeCAT, a unes eleccions generals els vota molt poca gent. Això significa que la gent diferencia el seu vot. No tinc la sensació que Sant Cugat sigui una ciutat clarament separatista, sinó que és una ciutat plural, com és Catalunya. Crec que un Ajuntament que cau en aquesta temptació comet un greu error.