Martín Blanco, sobre TV3: "Conviden líders constitucionalistes per posar-los en evidència"

Nacho Martín Blanco, diputat de Cs al Parlament, analitza el paper dels mitjans de comunicació públics i l'actualitat del procés, en el marc del conflicte entre Catalunya i Espanya

Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya, va ser a Sant Cugat per analitzar el paper dels mitjans de comunicació públics del país, en un acte organitzat per la secció local del seu partit. Martín Blanco parla dels mitjans de comunicació públics de Catalunya i de l'actualitat política en el marc del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Quin és el model de comunicació que vol o planteja Ciutadans a Catalunya?

Un model que representi la pluralitat de Catalunya, tot i que és evident que mai no representarà la totalitat de les sensibilitats que hi ha a Catalunya, però jo crec que els mitjans que tenim actualment, fonamentalment TV3 i Catalunya Ràdio, no representen aquest pluralisme, que és intrínsec a la societat catalana. Jo crec que seria desitjable que, si més no, es pogués eixamplar la base dels catalans que se senten representats per aquests mitjans, que actualment ha quedat molt afeblida pels anys del procés, que han allunyat molts catalans d'una institució cabdal de la nostra democràcia com són els mitjans públics.

Perquè Cs creu que els mitjans públics de Catalunya no són plurals?

La imatge que transmeten en general és una imatge d'una Espanya que no es correspon amb la realitat. Espanya és una democràcia absolutament consolidada, reconeguda per tots els rànquings internacionals, el Tribunal dels Drets Humans ens diu que Espanya és una democràcia comparable amb les de la resta de països d'Europa: Alemanya, Itàlia, França, etc. I en canvi a TV3 veig sovint una pretensió de presentar Espanya com un Estat, que no es correspon amb el que és en realitat. Per tant, jo el que demanaria és que TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans públics en general, fessin un esforç per ser crítics amb la nostra societat, amb el nostre país, però sense esbiaixar tant la informació, de tal manera que acabi distorsionant la realitat. TV3 i Catalunya Ràdio manipulen la realitat i seria desitjable que, per fer una televisió inclusiva, TV3 fos molt més respectuosa amb la realitat de l'Espanya d'avui.

"El paper que va desenvolupar el senyor Sànchis va ser el d'un activista pro independentista"

Diferents representants de Cs són, sovint, convidats per a participar en debats o entrevistes a TV3 o Catalunya Ràdio.

Sí, però jo crec que això és el mínim que se li pot demanar als mitjans públics, per bé que darrerament hem tingut un exemple que és paradigmàtic d'aquest 'viage', que ha estat l'entrevista del director de TV3, el senyor Sanchis, a la cap de l'oposició, Inés Arrimadas. En aquesta entrevista el paper que va desenvolupar el senyor Sanchis va ser el d'un activista pro independentista, per tant, jo crec que és evident que aquella entrevista es podria inclús posar a les universitats de periodisme per ensenyar què no ha de fer un entrevistador: endinsar-se directament en una batalla dialèctica contra una líder política. Semblava la seva oponent i no la seva entrevistada. Moltes vegades es convida a representants de partits constitucionalistes per intentar posar-los en evidència i en ridícul.

Segons l'últim estudi del CAC, TV3 és el mitjà més plural.

Bé, jo he seguit bastant la trajectòria del CAC, i la veritat és que el CAC, a parer nostre, s'ha convertit en una eina que el que fa, bàsicament, és blanquejar la feina de TV3. El CAC es dedica molt més a sancionar o a qüestionar el que fan televisions públiques d'àmbit nacional, que no a criticar el que realment hauria de ser la seva comesa, que és criticar el que fan els mitjans públics a Catalunya. Des d'aquest punt de vista, jo crec que el CAC ha donat prous exemples que no analitza els continguts de TV3 amb excesiva neutralitat.

Quins exemples?

Per exemple, la Junta Electoral Provincial de Barcelona va dir a TV3 que no podien utilitzar els termes 'presos polítics', o 'Govern a l'exili', per referir-se al Govern de Carles Puigdemont, i en canvi el CAC va dir que no hi havia cap problema amb utilitzar aquests termes. La Junta Electoral Provincial de Barcelona, que és un organisme independent, el que ens deia és que quan tu parles d'un Govern a l'exili, estàs distorsionant la realitat, estàs dient que Carles Puigdemont i els seus exconsellers són encara un Govern legítim, i no ho són. Per tant, el que estàs fent és projectar una imatge que el que fa és confondre a la gent. Això és el que està fent TV3 i el que està blanquejant el CAC.

"El procés ha generat una tensió que fa anys no existia"

Cs diu que el procés ha generat fractura social. En quins àmbits o en quins exemples quotidians percep Cs aquesta fractura?

Jo crec que la tensió l'hem vist al carrer, amb diferents situacions, fins i tot baralles, amb episodis que hi ha hagut, com el cas d'una dona agredida per retirar llaços grocs, determinades actuacions, com per exemple la que hem vist a casa del jutge Llarena, on un grup de joves d'una organització juvenil d'un partit polític independentista va anar a casa d'un jutge, que és una cosa molt greu en un Estat de Dret, a pintar la façana de la casa del jutge... Són exemples macro que evidencien que hi ha una tensió política que és insana. Després podríem anar als exemples micro, que cadascú podrà discutir, però jo puc ben assegurar que la percepció entre moltes famílies i entre molts amics és que de la política catalana no se'n pot parlar. Parlar de qüestions com, per exemple, el que va ser l'1-O, genera una tensió i una crispació que abans no hi havia en aquesta societat. El procés ha generat una tensió que fa anys no existia.

Aquests casos concrets representen el conjunt de la societat?

És evident que no representen al conjunt de la societat, i ni tant sols representen al conjunt del separatisme. Però dins del separatisme hi ha una part que té una tendència a fer aquesta mena d'actuacions. Jo trobo a faltar alguna condemna molt més contundent per part de la resta del separatisme sobre aquestes actuacions. En tot cas, com a fet aïllat, no deixa de ser curiós perquè, fins i tot, en la vida del mateix jutge Llarena, hi ha hagut 4 o 5 episodis d'aquestes característiques. Em resulta molt preocupant.

"Sóc exactament igual de contundent i sento el mateix menyspreu cap a les agressions que hi pugui haver hagut en ambdós sentits"

També hi ha hagut casos de gent que defensa la unitat d'Espanya que ha agredit o generat molèsties a gent que defensa la independència. No són episodis que se succeïxen d'una banda cap a l'altra i viceversa?

Sense dubte, i aquí faríem un flac favor a la realitat i al debat públic si algú, pel fet de ser d'una banda, pretengués que jo fos més tebi o més indulgent amb la condemna d'aquests atacs. Sóc exactament igual de contundent i sento el mateix menyspreu cap a les agressions que hi pugui haver hagut en ambdós sentits. El que dic és que crec que és evident que la sensació de tensió que viu la societat catalana actualment, a parer meu, generada pel procés sobiranista, no té res a veure amb el clima que hi havia a Catalunya fa 10 anys.

"Estar parlant d'indults abans del judici, em sembla agosarat"

Quin objectiu té l'autocar que circula aquests dies per Madrid i Andalusia amb el lema: 'Indultos no'?

Primer de tot, posar de manifest la nostra decidida aposta per l'Estat de Dret, pel respecte a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia i, sobretot, donar resposta a un caldo de cultiu que s'està generant en aquests mesos, a partir de declaracions de líders del partit socialista en les quals parlaven d'indults. Això és una resposta a una pretensió que a nosaltres ens sembla inadmissible en el marc d'un estat democràtic. Aquesta gent no ha estat jutjada i el dia que hi hagi una sentència ja veurem si és o no condemnatòria, i si és condemnatoria ja es plantejaran els escenaris. Però en tot cas, estar parlant d'indults abans del judici, em sembla agosarat. El que fa aquesta campanya és donar resposta a la pretensió d'aquells que ja estan avisant que hi haurà indult sigui quin sigui el desenllaç d'aquest procés judicial.

Una altra de les lluites de Cs ha estat l'aposta per la retirada de llaços grocs de la via pública. Per què creuen que és necessari retirar-los?

Sobretot perquè el que no ha de ser normal és que en una societat democràtica, l'espai públic l'ocupi una determinada ideologia. L'espai públic ha de ser neutral, un espai on tothom s'hi pugui sentir còmode, que cadascú pugui desenvolupar la seva vida amb normalitat. Jo crec que hi ha determinats símbols que tenen una connotació que pot resultar ofensiva per una part de la ciutadania. Quan tu fas una pintada al carrer, segurament els serveis de neteja aniran a netejar-ho i no tindran cap indulgència amb tu. Per tant, el que demanem és el compliment de la normativa i després una neutralitat. Els catalans hem de poder viure amb comoditat en els nostres carrers.

"La llibertat d'expressió de les persones que els volen col·locar és directament proporcional a la d'aquells que els volen treure"

Això no xoca directament amb la llibertat d'expressió d'aquells qui els volen col·locar?

La llibertat d'expressió de les persones que els volen col·locar és directament proporcional a la d'aquells que els volen treure. El que és evident és que quan tu deixes la via pública abandonada, l'obligació de l'administració pública és retirar aquests elements. Al cap i a la fi no deixa de ser una cosa que per algú pot tenir una importància, fins i tot encara que sigui insultant per a un altre, però l'Ajuntament té l'obligació de preservar la netedat de l'espai públic i la neutralitat d'aquest espai públic. Les administracions no estan fent la seva feina i el cas del jutge Llarena és paradigmàtic, quan un grup de radicals va fer unes pintades a casa seva, van ser-hi durant 6 mesos, fins que un grup de voluntàries de Cs van anar a netejar-les.

 
Comentaris

Destaquem