Paluzie: "Cal redefinir una estratègia guanyadora per la independència"

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha visitat Sant Cugat del Vallès aquest dilluns, 23 de juliol, per participar de l'acte Papallones per la llibertat, de la campanya Cap dona en l'oblit, organitzat per l'ANC. Un acte dedicat específicament a les dones que estan sent víctimes de la presó o l'exili.

Quina és la importància d'actes específics per la llibertat de les preses polítiques i exiliades?

Tots els actes que estem fent per demanar la llibertat dels presos polítics són actes que són necessaris per transmetre el suport material i moral als presos i exiliats, que són les principals víctimes de la repressió, tot i que no les úniques. En particular, aquests actes més específics de dones es van començar a fer en una campanya nacional de la sectorial de dones de l'Assemblea, Cap dona en l'oblit, perquè va donar la sensació, molt al principi, que no estaven tant al centre les preses. Elles mateixes van transmetre en alguna carta que sentien que es focalitzava molt l'atenció en les presons i els homes, i menys amb elles. Això s'ha compensat, i ara hi ha moltíssims actes a tot arreu del país.

L'ANC fa molta tasca vers els presos i preses polítiques, però també vers l'actualitat política que no s'atura. Com es valoren els últims moviments en aquest sentit?

El que per nosaltres és molt important és que, mentre hi hagi persones preses i exiliades, això s'ha de seguir fent, perquè els presos no se'ls ha d'oblidar. Però com a Assemblea tenim un objectiu que és la independència, que no s'ha aconseguit; no hem fet efectiva una república catalana. I com que l'objectiu de la repressió política és justament acabar amb el moviment independentista, fer que oblidem i que renunciem, és importantíssim que posem sobre la taula els objectius polítics. Davant de l'actualitat política, reaccionem sempre defensant aquelles posicions que considerem que ens fan avançar cap a l'objectiu polític, que és la independència.

Una actualitat política que, entre altres, passa aquests dies per la Crida Nacional per la República. Quina valoració els mereix?

Ja es veurà. Hi ha molts temes. Hi ha coses que afecten els espais polítics que són de projecció electoral, amb vocació de presentar-se a les eleccions. L'Assemblea no és un partit polític i no donarà suport a cap partit polític en concret. Aquesta Crida s'haurà de veure en què s'acaba convertint; si és una reconfiguració d'un dels espais electorals de l'independentisme. Però nosaltres, com Assemblea, els hem de tractar a tots per igual, i el que hem de fer des d'una entitat transversal com és l'ANC, que està formada majoritàriament per gent que no milita a cap partit polític, és defensar aquelles actuacions dels partits polítics que creiem que contribueixen a l'objectiu. Moments en què tots anem alineats són els millors, com va poder ser el que al final es va aconseguir amb el referèndum de l'1 d'Octubre, que va costar molt, però que al final es va aconseguir. En canvi, després, no. Aquí hauríem de fer una mica d'autocrítica tots, l'Assemblea inclosa, perquè no es va aconseguir transforma aquella victòria de l'1 d'Octubre en una realitat d'una declaració d'independència efectiva. El que hem de fer nosaltres ara, com Assemblea, és tornar a posar l'objectiu polític sobre la taula, i pressionar perquè els partits i els espais polítics tornin a definir una estratègia guanyadora cap a la independència.

També està en procés de consulta interna l'ANC.

Les fites que ens anem trobant en el camí hem d'intentar convertir-les totes en oportunitats, i una oportunitat pot ser el judici. Aquesta cosa tan horrorosa que és aquest judici polític, l'hem de saber convertir en un bumerang contra l'estat espanyol i en una oportunitat per la independència. De la mateixa manera, en el camí més immediat, les primeres eleccions que hi ha damunt la taula són les municipals, i pensem que també hem d'aconseguir convertir-les en una oportunitat per la independència.

Com?

Aconseguir la victòria en alcaldies tan significatives com la de la capital del país, Barcelona ciutat, seria important. Aquí hem estat una mica innovadors en el sentit que el que defensem no és senzillament una candidatura unitària, sinó que hi hagi una pluralitat que es vegi, que es visualitzi a través d'unes primàries obertes a la ciutadania, que generin una dinàmica de molta participació ciutadana que pugui ser un engranatge que acabi facilitant una victòria electoral. Això serà si els socis ho aproven, votant a favor d'aquesta estratègia nacional que després es concretarà en algunes ciutats i en altres no, perquè probablement no té sentit a tot arreu.

Un objectiu polític clar per l'Assemblea, però que pot donar sensació de fractura política en alguns moments. La ciutadania segueix responent?

La ciutadania està mobilitzada, perquè tots aquests actes que s'estan fent de suport als presos apleguen centenars de persones, recapten molts diners; les manifestacions que s'han anat fent pels presos, que han sigut moltes, han tingut gent; manifestacions que s'han fet en molt poques hores per reaccionar a coses com l'empresonament del Puigdemont a Alemanya, també van aconseguir aplegar desenes de milers de persones en dues hores. Crec que hi ha una mobilització, però la gent també vol resultats.

Què demana aquesta ciutadania?

Ens demana, potser, un altre tipus d'accions. La gent vol visualitzar aquests objectius, aquesta estratègia. De cara a la tardor, creiem que l'11 de Setembre s'ha de tornar a sortir al carrer per reivindicar el mandat de l'1 d'Octubre, és a dir, la independència. Per això no hem fet una manifestació pels presos; és una cosa volguda. Perquè manifestacions per la llibertat dels presos, no les he comptat, però n'hem fet moltes, i creiem que l'11 de Setembre hem de tornar a posar l'objectiu sobre la taula. I a partir d'aquí, amb les mobilitzacions de l'aniversari de l'1 d'Octubre, amb el tema del judici, haurem de veure com es reactiva la ciutadania. Hem de ser reactius a les demandes que ens vinguin de la ciutadania.

Quin missatge els donaria als partits polítics?

Els diria que ens cal a tots plegats fer una autocrítica. Conjuntament, fer una diagnosi sobre en què vam estar forts a l'Octubre i en què ens va fallar. Quan això s'hagi pogut fer, i s'hagi diferenciat i separat les diferències més de l'índole personal, si ens podem centrar en les qüestions polítiques de fons, i en els fets objectius, això ens hauria de permetre, immediatament després, redefinir una estratègia guanyadora per la independència.

I a la ciutadania?

Que segueixi mobilitzada; que segueixi reivindicativa; que segueixi sent exigent i critica. És només gràcies al fet que la ciutadania ha estat exigent i crítica que hem avançat.