Sant Cugat estudiarà posar un carrer a Guillem Agulló

El Ple d'aquest dilluns 16 d'abril ha aprovat una moció d'ERC-MES, PDeCAT-Demòcrates, CUP-PC, ICV-EUiA i PSC per homenatjar Guillem Agulló en commemoració dels 25 anys de la seva mort. El jove valencià va ser assassinat per un grup de joves d'ideologia neonazi l'11 d'abril de 1993 a Montanejos, a la província de Castelló.

Agulló, originari de Burjassot i membre de l'organització política Maulets, va morir "fruit de la seva militància independentista i antifeixista", segons afirma la moció. D'altra banda, el text contraposa el cas de l'únic condemnat, Pedro Cuevas, que va complir quatre anys de presó i, "per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es va presentar a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional".

A més, els grups destaquen la importància d'aquesta commemoració perquè "malauradament, durant els darrers anys els Països Catalans han estat testimoni de nombrosos delictes d'odi", i afegeixen "així com manifestacions racistes i xenòfobes a molts barris de les nostres ciutats". D'altra banda, el text explica que "el passat 1 i 3 d'octubre les institucions espanyoles van legitimar el feixisme, i d'ençà s'han anat propagant agressions i actes de vandalisme dels grups de delinqüents neonazis i feixistes arreu dels Països Catalans."

Per tot això, la formació d'esquerres demana, a més de l'homenatge esmentat, "instar a la comissió nomenclàtor, prevista pel dimecres 2 de maig" per iniciar el procés d'incorporació "del nom de Guillem Agulló al nomenclàtor santcugatenc".

Eric Gómez, regidor d'ERC-MES, ha lamentat que "Guillem Agulló és un referent, però ajuda a molts joves per aprendre que en aquest estat, defensar el que ell defensava et pot costar la vida". També ha afegit que "en totes les manifestacions unionistes o monàrquiques, o just quan aquestes acaben, la tònica general és atacar a conductors del transport públic, policies, ciutadans... Tot això sempre dut a terme per grups neonazis".

D'altra banda, Ramón Gutiérrez, regidor d'ICV-EUiA, ha indicat que "en un món ideal, aquesta moció hauria de ser institucional", i ha volgut posar l'accent en una perspectiva constructiva, dient que "per nosaltres el que dóna més sentit a la moció és el fer memòria, perquè fent memòria és com es combat també la impunitat del feixisme".

Des del grup de la CUP-PC han volgut ser més contundents. La seva regidora, Núria Gibert, ha confessat a Gómez que aquesta era "una moció que ens hagués agradat presentar a nosaltres". Gibert ha explicat que el cas d'Agulló "ens recorda la diferència de tracte quan parlem de violència i terrorisme amb els nois d'Altsasu quan fa dos anys que estan a la presó i ara són condemnats" a una pena major. A més, ha volgut afegir que els assassins del jove valencià formaven part "d'un grup neonazi que tenia un llançacoets i divers arsenal en la seva possessió: era un grup paramilitar".

Per la seva banda, la tinenta d'alcalde Carmela Fortuny, ha recordat que "des d'aquell 11 d'abril tenim una família, i companys i amics, que han hagut de treballar durant molt de temps mantenint la seva memòria amb vida", alhora que Pere Soler, regidor del PSC, ha volgut fer una "crida a la tolerància zero contra els atacs d'odi, xenòfobs o racistes, siguin quins siguin".

En contraposició, les intervencions de PP i Ciutadans, que s'han abstingut en la votació, han volgut equiparar el cas d'Agulló amb els d'altres víctimes del terrorisme.

Álvaro Benejam, dels populars, ha destacat que no es pot parlar d'impunitat quan l'autor material de l'assassinat "va ser condemnat a 26 anys de presó, i dins en va complir 8". A més, ha criticat que "a mi el que m'agradaria és que a aquest ple condemnéssim tots els fets que tinguin qualsevol semblança amb aquest, però els partits proposants no ho fan".

Per la seva banda, Sergio Blázquez, de la formació taronja, ha criticat Gómez dient que "posar-nos a parlar de mocions i després, als discursos, tornar a posar-nos a parlar de la connivència de l'estat amb grups feixistes em sembla absurd i fora de lloc". Finalment, ha volgut lamentar que "per desgràcia, si totes les víctimes del terrorisme tinguessin un carrer ens quedaríem sense carrers".