Sant Cugat reclama justícia i reparació per les víctimes del Franquisme

Sant Cugat ha recordat les víctimes del Franquisme amb un acte de memòria història aquest 26 de gener, quan es compleixen 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes al llavors Pins del Vallès. Un recorregut per la ciutat, amb l'historiador José Fernando Mota, ha servit per recordar com es va viure l'entrada de les tropes franquistes i quines conseqüències va tenir per Sant Cugat. En acabar, un acte unitari a la plaça de Barcelona ha reclamat no oblidar aquells fets i avançar en la recuperació de la memòria col·lectiva i en el reconeixement de les víctimes.

El santcugatenc Pau Alonso, el pare del qual va ser condemnat a mort pel Franquisme després de la Guerra i es va poder exiliar a Catalunya i amb un tiet supervivent de Mathausen, s'ha encarregat de llegir el manifest conjunt que han signat totes les entitats i formacions que s'han sumat a l'acte de reconeixement de les víctimes. Aquestes han estat: Associació per la recuperació de la memòria història de Catalunya, Òmnium, ANC, Associació Veïnal Centre-Estació, Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, PSC, ERC, PDeCAT, Sant Cugat en Comú, CUP, Joventuts Socialistes, Jovent Republicà, Podem Sant Cugat i Federalistes d'Esquerres.

Més info: 26 de gener: 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat

"M'entristeix que encara hi hagi grups polítics que no signen la condemna als crims del Franquisme. Després de 80 anys, no poden ser aquests posicionaments", ha començat denunciat Pau Alonso. El manifest conjunt ha començat recordat com el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes van prendre Sant Cugat i van ocupar l'antic Ajuntament, situat a la mateixa plaça de Barcelona.

El text ha volgut recordar les víctimes i homenatjar-les, al mateix temps que ha posat l'accent en la necessitat de combatre el feixisme en el seu record. "Avui ens toca a nosaltres. Els hi volem retre homenatge, recordar-los. Recordar el seu sacrifici i el dels seus familiars i amics. Ells i elles estaran sempre en la nostra memòria", reivindicava el manifest, que assenyalava "l'immens deute" del país amb tots els que "van patir per defensar la llibertat".

"Sense ells, Catalunya no seria res avui"

El text unitari ha reclamat "el compromís d'honoroar la seva lluita": "Sense ells, sense la seva dissortada i amarga feina, Catalunya no seria res avui". "Aquí i avui, tots els partits antifeixistes i democràtics de Sant Cugat, les entitats que subscriuen aquest manifest, i els ciutadans i ciutadanes presents, ens comprometem a honorar la seva memòria i a seguir lluitant pels mateixos ideals pels que ells i elles van donar la seva vida i la seva llibertat. Per la justícia, per la llibertat, per la fraternitat, per la democràcia i per la República", afegia.

A més, el manifest feia referència als moments actuals: "En uns moments on el feixisme torna a aparèixer, si és que algun cop havia desaparegut, i torna a campar amb força pels carrers de les nostres viles i ciutats, és un compromís que adquireix plena vigència". "En honor als nostres represaliats i els nostres morts ens comprometem a lluitar cívicament i treballar per aturar el feixisme, i per la democràcia i la llibertat", ha finalitzat.

Una nit llarga

Pau Alonso, seguint el manifest, ha recordat que l'entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat i la seva victòria en la Guerra Civil "inicià una llarga nit que duraria més de 40 anys".

"Un període caracteritzat per la liquidació de  les institucions d'autogovern catalanes, la repressió de la nostra llengua i la nostra cultura i de qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana. Per a Catalunya, a nivell polític, el franquisme representà la més absoluta negació de la més mínima aspiració d'autogovern", ha afegit.

Recuperar la memòria

L'historiador José Fernando Mota ha reivindicat actes com aquest "de memòria col·lectiva i justícia i reparació de les víctimes" i ha denunciat que "no hi ha hagut una política clara de memòria història", tampoc a Sant Cugat. Mota ha recordat algunes de les conseqüències de la Guerra Civil, en la qual van morir una setantena de santcugatencs fins a l'any 39, i del Franquisme per Sant Cugat, com la norantena de veïns que van passar per Consells de Guerra o les desenes d'exiliats, molts regidors republicans, entre altres. O també els quatre santcugatencs que, en acabar la Guerra, van acabar en camps de concentració del nazisme, dos dels quals hi van morir.

"Veritat, justícia i reparació"

"Un terç de la població de Sant Cugat passava gana", ha recordat l'historiador d'aquella època. A més, ha reflexionat sobre per què la dictadura va durar 40 anys i ho ha atribuït, en part, a la posició d'indiferència o col·laboracionisme d'una part de la població. I ho ha relligat amb l'actualitat: "No siguem part de la zona gris davant del creixement d'aquests que tornen, de la dreta que mai ha condemnat el Franquisme i de l'extrema dreta que en parla amb orgull".

"Veritat, justicia i reparació", ha reivindicat, al mateix temps que ha reclamat que Sant Cugat i el conjunt del país avancin en la recuperació de la memòria col·lectiva amb més actes com aquest per recordar i homenatjar les víctimes de la dictadura.