Aymat, aquella fàbrica de catifes

Hi ha una mala praxi a l'hora de recordar la història de la Casa Aymat

L'associació de Firat exposa als carrers de la ciutat, moment que aprofito per fer-la petar una estona amb el meu amic Joan López. A mi m'agrada fer parada llarga a la improvisada paradeta que munta amb tota la moral del món. Les seves aquarel·les sempre em criden l'atenció, en tinc penjades a casa, ja que trobo que sap expressar amb una simple i decidida pinzellada tot el seu caràcter més creatiu.

Cada cop que ens veiem amb en Joan, no sé com, però sempre acabem parlant del mateix. La Casa Aymat, coneguda com "Els Tapissos". Immediatament em rectifica. "N'hauríem de dir Fàbrica de Catifes, ja que fèiem el 90% de catifes i la resta eren tapissos". En Joan hi va treballar més de 20 anys, em diu que hi ha una mala praxi a l'hora de recordar la història de la Casa Aymat. Sembla que tot va ser fer tapissos, i no va ser així. Em refresca la memòria.

París, l'origen de tot

Actualment la Casa Aymat acull el Museu de Tapís Contemporani  FOTO: Artur Ribera

"L'origen de tot hem de buscar-lo a París, al voltant del 1913, quan en els ambients artístics, Joaquim Folch i Torres va convèncer el seu company i amic el pintor Tomàs Aymat perquè es fes càrrec del projecte d'importar cap a Catalunya la idea d'unes manufactures de catifes i tapissos, similar a la Real Fábrica de Tapices de Madrid. En tornar de París, i després d'unes primeres experiències a la Casa de la Caritat, munta un taller a Gràcia. Desbordats per la gran quantitat de comandes, i a la recerca d'un millor espai, s'estableix a Sant Cugat".

"Tu hi vas entrar de molt jove". "Sí, el 1961, tenia catorze anys. Aleshores n'era el propietari Miquel Samaranch. I ho vaig fer com a aprenent a la secció de disseny de catifes". "Fins quan?" "Fins que va tancar el juliol de 1980. L'endemà, jo i el meu amic i company Paco Minuesa (responsable de la secció de tapís), vam invertir la indemnització de l'acomiadament en la compra de dos telers per muntar el nostre taller. Al cap de dos anys, en Paco Minuesa va seguir per altres camins artístics. Moment en què amb en Francesc Sabaté vam fundar Alfoart, SA, on vam arribar a treballar vuit persones amb les mateixes tècniques de la Casa Aymat...

Vam ser capaços de recuperar part del mercat exterior que s'havia perdut. Ah!, i també vam recuperar el Teler 8, conegut com el més gran del món que, per cert, mai s'hi havia fet cap tapís. Només catifes i molt especials". Mentre escolto no puc evitar quedar-me bocabadat mirant l'última aquarel·la, encara està fresca, em diu. I jo penso... com la mateixa història de la Casa Aymat.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?