Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La Universitat Internacional per la Pau i l'Institut Víctor Seix de Polemologia han atorgat el Memorial Joan XXIII per la pau del 2017 al professor i activista Jaume Botey. Així mateix, la menció Frederic Roda, que s'entrega per segon any, és per l'entitat Stop Mare Mortum. El Memorial Joan XXIII, que enguany arriba a la 50a edició, és un reconeixement per aquelles figures que promouen i lluiten per la pau arreu del món. Els reconeixements s'han donat a conèixer aquest 18 de novembre a Sant Cugat.
"L'objectiu és recordar, incentivar i promoure la pau a través de referents", Joan Botam, vocal Institut Víctor Seix de Polemologia, que ha recordat que Joan XXIII va ser "un home bo, que a les acaballes de la seva vida va escriure la carta 'Pau a la Terra'". Per Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional per la Pau, és un reconeixement a aquelles persones que treballen "pel desig de la pau".
Per la seva banda, la tinent d'alcalde de Serveis Socials, Susanna Pellicer, ha celebrat esdeveniments com el Memorial Joan XXIII en els "temps convulsos que corren" i ha apuntat que és "un privilegi" poder escollir noms que lluiten per la pau.
El Memorial Joan XXIII es va donar per primera vegada al 1967 i és el premi de pau més antic de Catalunya. Algunes de les figures premiades han estat Raimon Panikkar, Eduardo Chillida, Maixabel Lasa, Adolfo Pérez Esquivel, Carmen Magallón o Josep M. Montferrer, entre d’altres
Compromís per la pau
Jaume Botey, nascut el 1940 i veí de l'Hospitalet, és llicenciat en Teologia i Doctor en Antropolia i Filosofia. És professor d'Història a la Universitat Autònoma des del 1975 i ha estat professor d'institut. Ha estat molt vinculat a moviments socials i pacifistes i ha treballat per la pau a països com El Salvador, Nicaragua o Mèxic. Botam ha destacat la seva "sensibilitat i dedicació generosa per promocionar la pau".
Arcadi Oliveres ha repassat algunes de les implicacions més locals de Botey, com les vagues de fam pel 0,7%, el fet que fos un dels primer en donar suport a l'objecció de consciència, les protestes per la Guerra d'Iraq o la lluita per la Renda Mínima Garantida per la Ciutadania. La comissió del Memorial també assenyala la "seva dedicació als moviments socials i culturals, amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d'Amèrica Llatina i als pobles indígenes de Mèxic".
Per la seva banda, la menció a Stop Mare Mortum és "pel seu treball en defensa dels drets de les persones que fugen dels conflictes en cerca de refugi i pel canvi en les polítiques europees". "Volem reconèixer que lluiten perquè no hi hagi més cadàvers al Mediterrani", ha apuntat Oliveres.
