Els senglars conviuen amb humans pels carrers

Els senglars han estat protagonistes de la vida santcugatenca l’últim any. La població es divideix entre aquells que veuen bé les batudes i altres que creuen que aquesta pràctica s’ha d’eradicar

Els senglars han estat els protagonistes els últims mesos a Sant Cugat. Des de fa un temps, aquesta espècie ha baixat de Collserola i s’ha instal·lat als carrers i parcs de Sant Cugat. No és que baixin cada dia de la muntanya per passejar pels carrers de la ciutat, sinó que hi ha diferents nuclis de porcs senglars que viuen dins de la zona urbana, és a dir, ja neixen i moren a la ciutat. Es calcula que dins del nucli urbà hi viuen 200 exemplars i dins de la zona forestal del parc de Collserola, que pertany a Sant Cugat, uns 1.500 individus.

Els senglars s’han instal·lat dins dels nuclis urbans a la recerca de menjar. Generalment van a jardins i parcs on remenen la terra buscant arrels i també cucs, però el que els atrau més dels nuclis urbans són les escombraries. La brossa del costat dels contenidors és el principal atractiu per a aquests animals, que busquen entre les bosses restes de menjar. Per això és important no deixar bosses als costats dels contenidors i evitar, així, que hi hagi escampada de deixalles als voltants dels contenidors, una imatge freqüent al nostre municipi.

Els porcs senglars també han desenvolupat la seva astúcia i han aconseguit aprendre a bolcar les papereres, donar-los la volta i vessar-ne el contingut. Ara, però, l’Ajuntament fixarà aquestes papereres per tal que els senglars no puguin donar-los la volta. Això sí, en indrets de la Floresta i de les Planes els senglars inclús tomben els contenidors de resta.

A les Planes, fins i tot, es va detectar un exemplar mascle que atacava dones grans per prendre’ls les bosses de la compra. 

Per reduir la sobrepoblació de senglars a Sant Cugat, entre altres accions, s’organitzen batudes, una pràctica que cada vegada té més el rebuig de bona part de la població, a més de les associacions animalistes. Tot i això, les competències per decidir si hi ha batudes o no les ha cedit Sant Cugat al Consorci del Parc de Collserola, que és qui demana els permisos a la Generalitat. A més, sovint s’han de muntar dispositius de captura a dins del nucli on intervenen diferents agents de seguretat.

Tot i això, ara l’Ajuntament vol fer una concessió a una empresa privada perquè gestioni aquestes captures que s’han de fer al centre de la ciutat, sovint després que un ciutadà hagi alertat que hi ha un nucli de senglars voltant-hi. Aquestes captures acaben amb els senglars sacrificats, prèviament adormits. 

Mireu aquestes imatges curioses sobre senglars 

La lluita per controlar i reduir la població de senglars

L’esterilització podria ser la solució a l’augment de població FOTO: Cedida

L’augment de la població de senglars a Collserola i a les zones urbanes de Sant Cugat és un fet. La falta de menjar a les zones boscoses i la facilitat per aconseguir-ne a les zones urbanes són les principals causes que han provocat que dia rere dia vegem senglars pels carrers del municipi. De fet, tal com detalla el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, “hi ha senglars que ja són urbans, que no han conegut l’hàbitat del bosc”. 

El passat mes de maig l’Ajuntament posava en marxa la campanya “Tinc morro!”, una campanya que tenia un doble objectiu; reduir la població de senglars que hi ha a les zones urbanes i conscienciar la ciutadania de com actuar en cas de veure un senglar.

A banda d’això, la Diputació i la UAB treballen conjuntament per posar en marxa una prova pilot que permeti controlar la població d’aquesta espècie. La proposta, que està pendent dels últims permisos administratius, consisteix en l’esterilització.

Molt se n’ha parlat, d’aquest mètode, per evitar i controlar la reproducció de senglars. En aquest cas, Puigodmènech considera que “seria molt bo col·locar animals estèrils en zones urbanes, assegurant, així, que no es reprodueixen”. Una prova que permetria veure’n l’efectivitat al cap d’uns tres o quatre anys. La idea d’aquest projecte seria esterilitzar primer 100 exemplars i durant els pròxims anys, 200 més.

La controvèrsia de les batudes

Les batudes les fan les associacions de caça FOTO: Artur Ribera

Mentre no es trobi una solució definitiva per controlar la població de senglars, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació programa batudes anualment dins el Parc Natural de Collserola.

Aquesta temporada, les batudes van començar l’1 d’octubre, i s’allargarà fins al pròxim 11 de febrer. Una manera de controlar la població que cada vegada té més veus contràries entre els ciutadans i les plataformes animalistes.

De fet, el passat 6 de novembre, després d’una de les batudes d’aquest any, una veïna valldoreixenca va posar en marxa una recollida de signatures per demanar a l’Ajuntament que aturés les batudes de senglars.

La campanya en pocs dies va sumar més de 4.000 signatures. En aquest aspecte, el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, considera que “el Parc de Collserola és un parc humanitzat, diàriament hi passa molta gent. Per tant, per fer una batuda, s’ha de muntar un dispositiu de seguretat tan gran que no té res a veure amb la caça oberta. El que fem amb les batudes de senglars és de depredadors naturals d’aquesta espècie”.

En la temporada 2015-2016, es van caçar més de cent senglars a Collserola, 38 dels quals a Sant Cugat. A més, les batudes de senglars tenen l’oposició dels ciutadans que el cap setmana van a Collserola a fer esport o a gaudir de la natura, ja que consideren que és perillosa la caça al parc per la quantitat de gent que el freqüenta. 

Més informació
 
Comentaris

Destaquem