Joaquim Villaronga: Sant Cugat, Sant Medir, i la seva història

L’ermita de Sant Medir és part integrant de la història de Sant Cugat i de la vila de Gràcia a Barcelona. Cada any l’aplec ajunta gran quantitat de gent dels dos vessants de la muntanya per recordar el seves faves. La Penya Regalèssia fa molts anys que té cura del seu manteniment. Justament un membre d’aquesta penya durant més de 17 anys, en Joaquim Villaronga, ha recopilat una gran quantitat de documentació que ens permet conèixer millor aquesta ermita i la seva significació.

Joaquim Villaronga rebé com a herència del seu pare dues coses fonamentals per la seva vida. La primera, una col·lecció, que ja venia de l’avi, que li va transmetre la seva afició a col·leccionar coses; i la segona, un amor per les coses tradicionals que ell ha desenvolupat al màxim. Membre de la Coral La Lira, de la Penya Regalèssia, des de la seva arribada a Sant Cugat, es va involucrar en la vida de la ciutat.

Però a la seva vida hi ha un fet curiós: vivint encara a Barcelona va iniciar una recopilació de documentació sobre Sant Cugat sense saber que un dia vindria a viure a la ciutat. Pertanyia a un grup de catequesis dels Maristes de Balmes i ell era el responsable d’organitzar les excursions i moltes eren a la serra de Collserola.

D’altra banda, el seu tutor espiritual als Maristes vivia al Centre Borja i en Joaquim venia cada mes a confessar-se amb ell. D’aquesta manera va entrar en contacte amb Sant Cugat i es va interessar per la seva història.

Interès per la història

Anava a les llibreries de vell a buscar postals, llibres i tot allò que fes referència a la ciutat. També freqüentava les subhastes i així va aconseguir una notable documentació. Quan va decidir venir a viure a Sant Cugat es va posar en contacte amb l’Arxiu Municipal i va fer donació de tot el que tenia sobre la vila. Més de vuitanta llibres, entre ells un sobre del Monestir editat el 1792, postals, reculls de premsa antics i moderns, plànols i més material que componen actualment la font més important de documentació de l’Arxiu.

Orfe de la seva dèria per Sant Cugat, a l’instal·lar-se reemprèn de nou la recerca i recupera nous llibres, dos dels quals daten del segle XII, en què dos metges presentaven les seves opinions contraposades sobre les bondats de l’aigua de la font Groga. Aquest esperit de recerca el fa trobar gran quantitat de material inèdit sobre Sant Medir.

Entre les seves troballes destaquen les tres Auques que s’han publicat sobre el sant i  els sis llibres publicats, alguns dels quals exhaurits. També té reproduccions dels quadres que des del segle XIX han pintat diferents pintors com en Joaquim Mir, Tísner, Escayola i Joan Tortosa, entre d’altres, i quatre dibuixos de l’Opisso.

Curiositats

“Tinc també un gravat original en planxa, datat del 1815, que vaig comprar en una subhasta sobre la Batalla de Sant Cugat durant la Guerra del Francès del 1808 i que vaig donar a l’Arxiu – ens explica en Joaquim– i els vaig demanar de posar una ceràmica reproduint-lo a l’ermita, que jo els proporcionava, però no ho van considerar oportú”.

Una de les seves descobertes és el pintor santcugatenc nascut al 1814 Lluís Vermell El Peregrino, que a més de pintor, era escultor i va restaurar els capitells dels claustres de Santes Creus i de Poblet.

En Joaquim va comprar un quadre del pintor en una subhasta i després de fer-lo restaurar al Centre de Restauració, el va oferir al Museu de Sant Cugat sempre que estigués exposat. Dos anys després li han dit que el podien acceptar i col·locar-lo en algun lloc prominent.

“Els llibres són per estar a les prestatgeries i llegir-los, i els quadres estan per gaudir veient-los. Per això la meva condició és que estigui exposat i no emmagatzemat”, acaba dient en Joaquim.

Una altra de les seves propostes era la de fer una exposició sobre el pintor per commemorar el segon centenari del seu naixement aportant moltes obres que té localitzades i que podrien ser cedides pels propietaris. Lamentablement no ha obtingut resposta.