Jordi Roca reprodueix Sant Cugat, trosset a trosset

Coneixem els col•leccionistes santcugatencs

Alt i més aviat prim, amb unes mans que no semblen capaces de treballar de manera tan delicada, en Jordi Roca ha estat tota una vida utilitzant-les per crear bellesa. De ben jovenet va anar a l’Escola d’Aprenents i allí va començar a treballar el ferro construint petites peses com cendres, canelobres, imatges, la qual cosa li va servir per entrar a treballar a Condiesel.

Ha estat un excel·lent mecànic i la seva especialitat eren les peces més delicades les que necessitaven aquell toc final que els conferia la qualitat del bon acabat. Els seus coneixements sobre mecànica el van convertir en un referent a la fàbrica.

Fa uns 40 anys va pensar que aquesta habilitat seva podia posar-se al servei del seu poble, que és la seva gran passió. Jordi Roca és un enamorat de Sant Cugat. Fill de pagès, ha estat vinculat al poble en molts aspectes. Soci número 14 del Club Muntanyenc, ha col·laborat amb les Escoles d’Extensió universitària de la UAB.

Preocupat per la història del municipi, està escrivint un llibre juntament amb Josep Castellví sobre els arbres històrics i monumentals de Sant Cugat. La recuperació del Pi Bessó de l’Arrabassada li va fer guanyar l’any 2010 el Premi Ciutat de Sant Cugat. Juntament amb els seus amics, en Soca i en Peret, van construir la Taula d’Orientació al Turó de Can Camps. Ha recopilat més de dos-cents sobrenoms de masies i cases antigues de la ciutat.

Interès per Sant Cugat

“Més que un investigador sóc un xafarder. M’interessa tot el que té relació amb el poble i la seva història”. En Jordi no pot evitar-ho. Quan algú li parla d’alguna cosa del poble que desconeix, immediatament es posa a buscar-ho. Per fer les maquetes ha anat als llocs prenent mides, fent fotos, ha recercat documentació de l’època, ha preguntat a gent.

Totes les seves maquetes estan fetes a escala amb les imprescindibles concessions a la imaginació, però sempre fonamentades.

Treballa pràcticament sense maquinària i amb una paciència infinita. Pot trigar dos anys, tres i fins i tot quatre a acabar una maqueta. Quan es troba amb problemes amb certs materials, sempre recorre a l’assessorament dels amics. En Peret, en Soca, el Can Bolet, en Vicenç Soto, en Roman, són, entre d’altres, els que li han dit com treballar un tipus de fusta, un material.

Les maquetes

La primera maqueta que va fer va ser la de Can Borrell, que es troba exposada al vestíbul de la masia. La segona va ser l’ermita del Sant Crist de Llaceres, a la sortida Sant Cugat per l’Arrabassada, que, com que l’escala era molt gran, la va fer desmuntable.

“La maqueta de Sant Medir la vaig fer tal com era abans de la reconstrucció i ara està exposada allí. És una manera de mantenir la memòria històrica de Sant Cugat”. Aquesta és una de les coses que més interessen a en Jordi. Mantenir viu el record del Sant Cugat antic.

Una de les maquetes més laborioses de les que ha fet ha estat la de l’ermita de Sant Llorenç de Fontcalçada, feta amb pedretes recollides al mateix lloc on s’alça al costat de la Masia de Ca n’Ametller.

El Pont Gros, l’aqüeducte de Sant Medir, la font Groga, la plaça dels Quatre Cantons, la font de la Casa Abacial, el sortidor del Claustre, l’ermita de la Salut, són algunes de les seves maquetes, però no pas totes. Diverses exposicions han mostrat a la gent aquesta col·lecció de trossos de la història santcugatenca que permetran mantenir viu el record a les noves generacions.

I aquesta és la preocupació d’en Roca. Li agradaria que totes aquestes peces estiguessin a l’abast de tothom en algun lloc visible i per això cal la implicació de l’Ajuntament, per tal de trobar-hi el lloc o llocs adients. Però segons sembla, l’interès de la àrea de Cultura no permet ser gaire optimistes.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem