L'any en què la grip espanyola va provocar el 39% de les morts a Sant Cugat

La grip espanyola va ser una gran pandèmia de grip particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. La malaltia infecciosa viral es va conèixer com a grip espanyola, ja que molts països europeus involucrats en la Primera Guerra Mundial van censurar informacions sobre la malaltia. Espanya, com no estava en guerra, va permetre que les publicacions informessin sobre la grip i des de llavors, tot i que experts asseguren que no es va originar a l'estat espanyol, es coneix d'aquesta manera.

Sant Cugat no es va escapar d'aquesta epidèmia i durant els anys 1917, 1918 i 1919 es van registrar nombroses morts relacionades amb la grip. En aquella època, Sant Cugat tenia menys de 3.000 habitants.  Entre aquests anys, a Sant Cugat es van morir a Sant Cugat 238 persones, 22 de les quals es van atribuir directament a la grip. Tot i això, 47 casos més estaven relacionades a malalties respiratòries. Així, les morts directa o indirectament vinculades amb l'epidèmia en van ser 69, un 29% del total. Són dades d'un estudi de Maria Àngels Galan Urbano.

La població més afectada van ser els menors d'un any, que van representar el 17,4% de les morts totals per processos respiratoris, seguits dels nens d'entre 1 i 10 anys (14,5%) i dels homes de 21 a 30 anys (14,5%). El mes més mortífer va ser l'octubre de 1918, amb 22 morts vinculades a la grip espanyola. "L'epidèmia de grup que acompanyà la fi de la Primera Guerra Mundial va ocasionar més víctimes mortals que les que hi va haver en el mateix conflicte", explica el metge santcugatenc Joaquin Torras.

El 1917, un 25% de les morts

Segons l'estudi de Maria Àngels Galan Urbano, el 1917 es van morir 78 persones a Sant Cugat. De totes aquestes, únicament una tenia un registre de defunció com a gripal, tot i que 19 més presentaven diagnòstics de malalties respiratòries, relacionades la majoria amb processos bronquials. Això indica que, presumiblament, un 25% de les morts de santcugatencs i santcugatenques l'any 1917 van ser fruït de la grip.

Aquests són els diagnòstics més comuns de les defuncions de 1917 al municipi: bronquitis crònica senil, bronconeumonía aguda, bronquitis capilar, tuberculosis pulmonar, bronquitis crònica, pleuropneumònia, pulmonia aguda, broncopneumònia post sarampió, broncopneumònia post tosferina, catarro pulmonar i bronquitis capilar gripal. Nou de les vint defuncions van ser de menors de 10 anys i quinze van ser homes.

1918, l'any més mortífer

El 1918 va ser l'any en què més morts va provocar la grip espanyola. A tot l'estat espanyol, van morir unes 140.000 persones per aquest motiu, sent la primera causa de mort. Segons el treball de Galan Urbano, 34 de les 87 morts que es van produir aquell any a Sant Cugat van estar vinculades amb l'epidèmia. És a dir, que un 39% de les defuncions van tenir l'origen en la grip. Justament a l'octubre d'ara fa cent any va ser el mes en què més santcugatencs van morir per la grip, un total de 22. Així, 22 de les 34 morts per grip van ser l'octubre de 1918.

Amb deu casos, el diagnòstic més comú va ser el de broncopneumònia gripal. La resta van ser: broncopneumònia, congestió cerebro-pulmunar gripal, tubercolisis pulmunar, broncopneumònia infecciosa, bronquitis capilar, broncopneumònia infecciosa, broncopneumònia subaguda, febre tifoidea gripal, febre gripal cerebral, pneumònia, broncocardiopatia gripal i nefritis gripal. 13 dels 34 casos van ser de menors de 20 anys.

1919, de baixada

Un 20% de les 73 morts del 2019, un total de quinze, van ser atribuïbles a causes respiratòries. Cinc dels afecatats eren menors de 10 anys i tres en tenien més de 70. Al gener i al març van ser quan més morts es van produir.

Amb tot, la taxa de defunció per la grip espanyola es va situar en el 25,8 per mil de la població de Sant Cugat, mentre que a l'estat va ser del 33,4 per mil.

L'epidèmia

El metge Joaquin Torras explica que els primers símptomes d'aquella grip eren els d'una grip estaconal però de manera sobtada apareixien marejos, deliris, convulcions, taques de color a la pell que s'estenien per tot el cos i pèrdua d'audició i visió. "Posteriorment, l'estat dels pacients es complicava amb una pulmonia que ocasionava la mort de la majoria d'afectats", afegeix.

Torras afirma que els tracatament més habitual era l'aspirina, quinina, arsènic, oli de càmfora i oli de ricí. I apunta: "Alguns metges animaven a fumar, ja que es pensava que el fum matava els microbis".