L'arxiu d'Unió Democràtica de Catalunya ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya

L'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, ha ingressat la documentació històrica i moderna, des del 1931 fins a la seva liquidació, d'un dels partits de més llarga trajectòria en la vida política del nostre país, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Aquesta formació va tancar les portes i es va acollir formalment a un concurs de creditors després de no aconseguir representació al Parlament de Catalunya ni i a les Corts generals espanyoles en les dues eleccions celebrades el 2015.

Amb la voluntat de preservar el seu fons documental, a iniciativa de l'Arxiu Nacional, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va va incloure l'anomenat Arxiu Històric Ferran Camps (UDC) en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. S'aconseguí per aquesta via oferir, tan aviat com fou possible, protecció legal a l'arxiu històric de la formació política, immersa en procediment concursal de fallida.

El fons documental d'Unió Democràtica de Catalunya ocupa un volum de més de 200 metres, instal·lats en 408 caixes, 10 mobles arxivadors i un paquet de grans dimensions que conté la bandera històrica del partit. Es tracta de documentació textual, cartells, fotografies, material de difusió i objectes, àudio i vídeo, documentació electrònica, hemeroteca (fins a 69 capçaleres d'edició pròpia), biblioteca i fitxer temàtic.

D'una banda, aplega l'Arxiu Històric Ferran Camps (UDC) inclòs en 2017 en el Catàleg del Patrimoni Documental Català (190 caixes i 76 metres de documentació, aproximadament), identificat, organitzat i succintament descrit a iniciativa del mateix partit, entre 2013 i 2016, tot just abans del cessament de les seves activitats. Aquest arxiu inclou la documentació més antiga i pròpia d'Unió, de Convergència i Unió (1979-2015), de vint-i-quatre subfons corresponents a documentació procedent de militants veterans, i documentació procedent de l'Institut de Cultura Política i la Fundació Doctor Lluís M. Vila d'Abadal.

Però l'arxiu d'Unió Democràtica de Catalunya ingressat ara a l'Arxiu Nacional inclou també un segon bloc de documentació que no forma part de l'Arxiu Històric Ferran Camps i pertany a l'organització i l'activitat del partit en els darrers anys de la seva existència. Ara mateix ocupa 218 caixes i més 87 metres, que hauran de ser objecte de tria. Conté documentació de la presidència i la secretaria d'organització, el Comitè de Govern, el Consell Nacional, els congressos ordinaris i extraordinaris, la Unió de Joves, la Unió de Treballadors, les Intercomarcals de Barcelona-Ciutat i Barcelona-Comarques, la gestió econòmica, les campanyes electorals i un gran volum de documentació corresponent a expedients de simpatitzants i militants.

Amb l'arxiu s'han preservat també dues peces emblemàtiques de la història del partit: la gran senyera de seda amb el primer logotip quadrat d'Unió brodat amb fils de seda, a manera d'estendard, que romangué a l'exili fins a la celebració del 5è Congrés Nacional (1978) i la talla de fusta de Sant Jordi que era en els despatxos de presidència del parit des dels primers anys de la República.