La cova de Torre Negra, fragment de la història de Sant Cugat

La història del que és avui Sant Cugat es remunta a milers d’anys d’història. Una història que s’explica a través de fragments que s’han anat recuperant, tot i que encara queden moltes incògnites per desxifrar. Restes funeràries del neolític, restes de poblats ibers al carrer d’Elisenda, la vila romana de Can Cabassa o els jaciments de l’Edat del Ferro a Can Sant Joan són només alguns exemples d’aquestes peces del passat santcugatenc que van confeccionant el recorregut del territori en el qual avui habiten més de 90.000 persones. I una de les més importants, per quantitat i per qualitat, és la cova de Torre Negra.

Ubicada a prop de la rambla de Can Bell i del Club Tennis Natació, es tracta d’una cova que ha descobert centenars de restes humanes (en format de dents o fragments d’ossos) en el que un dia va ser una cova sepulcral. Datada entre el 2.500 a.C. i 1.800 a.C. és un jaciment molt poc habitual a Catalunya.

“És un jaciment que val la pena recuperar el material. Les peces que surten són poc freqüents dins del context català. En aquesta esquerda, estreta i lletja, hi ha més de trenta persones enterrades i molt material”, explica l’arqueòleg Artur Cebrià, que va liderar una excavació a la cova al novembre de 2018, després de demanar-ho anys enrere. Cebrià destaca que és un jaciment “especial” per la gran quantitat d’individus que s’hi van enterrar.

Què hi ha a la cova?

La cova de Torre Negra, actualment clausurada al públic, conté centenars de restes òssies i dentals de més de trenta individus, que s’han anat descobrint en les diferents excavacions, moltes d’il·legals i furtives, que s’han fet des que es va descobrir el forat el 1964. A banda de restes humanes, s’han trobat també molts objectes de l’època, l’Edat del Coure, com elements de ceràmica campaniforme, en forma de ceràmica i decorada. A més, s’han trobat passadors, botons i peces de penjolls amb les que enterraven els morts. I moltes puntes de fletxa.

Segons explica Artur Cebrià, es tracta d’un jaciment funerari: “És una cova de mort, no s’hi viu. És una galeria estreta, d’1,5 metres d’ample, primer amb un tram de 10 metres i després galeries estretes. Per la morfologia, ja veus que no s’hi pot viure. Funciona com un mausoleu d’un cementiri”. “La pregunta que ens fem és per què aquesta en concret té aquest material tan ric, i perquè a Cerdanyola n’hi ha una altra tant o més rica que aquesta. La concentració en 25 km és el que ens hauríem de preguntar, i per què en el Penedès, Bages o Girona no hi ha aquestes concentracions de jaciments rics”, reflexiona l’arqueòleg.

Els enterraments eren amb persones vestides i adornaments, que s’estan podent recuperar en part. No està clar on vivien les persones enterrades, tot i que s’ha trobat un jaciment amb moltes construccions de l’època a Sabadell i algunes cabanes entre Sant Cugat i Cerdanyola.

Material disseminat

La cova es va descobrir el 1964 i fins l’any següent es van fer dues excavacions legals. Des de llavors, totes han estat incontrolades, per furtius i sense rigor. Això ha comportat que el material descobert s’hagi repartit en diferents espais, primer el Museu d’Història de Sabadell, després el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona i finalment al Museu de Sant Cugat, a més d’altres objectes que tenen famílies particulars. Això impedeix tenir una visió de conjunt del què va suposar la cova. A més, l’arqueòleg lamenta la poca implicació i interès de l’Ajuntament de Sant Cugat en aquest àmbit.

De fet, fa més de deu anys, Artur Cebrià va demanar poder fer una excavació a la zona, que està en terrenys privats, i no va rebre cap resposta de l’administració local. “La qualitat del material fa que la cova estigui a la punta de dalt de tot dels jaciments”, reivindica.

Última excavació

La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i el propietari del terreny va permetre a Artur Cebrià liderar una nova excavació de la cova el novembre de 2018, després que un agent forestal alertés d’una nova remenada furtiva. Durant dotze dies.  “Un equip de quatre arqueòlegs sota la meva direcció hem extret i garbellat 4,7 tones de sediment remenat per dècades de furtivisme. Han sortit molts ossos humans molt fragmentats, 5 puntes de fletxa i elements d’abillament”, explica Cebrià, que no sap on anirà a parar tot el material, decisió de la Generalitat.

És per això que considera important poder seguir treballant, ja que creu que encara hi ha molt per descobrir. A més, lamenta que no es donin ajudes per poder encarar la segona fase d’una excavació i que permetria analitzar el material trobat i, per exemple, saber-ne l’origen i establir comparacions amb peces trobades arreu de la península Ibèrica o Europa.