La font de Sant Martí

La font de Sant Martí va ser construïda l’any 1884, tal com resava sobre la seva canella, encara que molt probablement es tractava d’una reforma sobre una mina anterior. Formava, juntament amb altres dues: la de Sant Ricard i la de Can Magí, un conjunt de fonts que ornamentaven i abastien d’aigua potable la zona enjardinada dins dels terrenys de la veïna masia de Can Magí, que el seu primer propietari, el Dr. Martí Ragull i Güell, va fer adequar a l’altra banda del torrent de Ferrussons.

A aquesta zona hi tenien accés, des de l’entrada principal de la masia, travessant el torrent per un pont d’obra amb baranes de ferro forjat i adorns de bronze que, avui dia, encara es poden apreciar restes d’un esplendorós passat. Al seu frontal lluïa un mosaic realitzat amb setze rajoles, representant la llegenda catalana de Sant Martí, qui en trobar-se amb un vagabund mig mort de fred li va donar la meitat de la seva capa, moment en el qual el cel ennuvolat va deixar pas al sol, aquest va brillar tan lluminós que els seus raigs esdevingueren un gran “arc iris”. Per aquest motiu coneixem aquest fenomen amb el nom d’arc de Sant Martí.

Tot i que la font feia molt de temps que es trobava en un estat lamentable de deixadesa, no va desaparèixer fins a principis dels anys 80, quan es construí la línia de tren entre Papiol i Mollet. I encara que la línia no va passar per sobre d’ella, el moviment de terres va perjudicar notablement l’entorn de la font i va acabar sepultada i en l’oblit.