Lourdes Abril: "Volem cuidar i defensar els drets de les persones amb discapacitat"

La Fundació Jeroni de Moragas va ser creada l'any 1993, amb la voluntat de cobrir necessitats de tutela i acompanyament a persones amb discapacitat, amb les que ja treballaven en altres aspectes a través del Taller Jeroni de Moragas o l'Escola Jeroni de Moragas. Un dels seus iniciadors, Salvador Strino i l'actual directora, Lourdes Abril, han visitat el TOT Sant Cugat per parlar de l'evolució i el desenvolupament de l'entitat al llarg dels seus 25 anys d'existència, així com d'alguna de les activitats programades per celebrar el 25è aniversari, com a la 'marxa solidària', del 24 de setembre. El 14 del mateix mes celebren un acte institucional al Claustre del Monestir.

Perquè neix la Fundació Jeroni Moragas?

(Salvador Strino) - Fa 25 anys, l'any 1993, vam veure'n la necessitat. En aquell moment estàvem atenent a gairebé un centenar de persones amb discapacitat a Sant Cugat, en un centre especial de treball i en un centre ocupacional, hi havia les dues tipologies d'atenció. Aleshores algun d'aquests nois o nies s'estaven quedant sense famílies per diferents circumstàncies i quedar-se sense famílies requerien una necessitat de tutela. Algunes famílies centralitzaven molt aquest tutela en alguna persona concreta que ja treballava en els centres de treball o ocupacional. Això era complicat i es va veure la necessitat real de crear una fundació tutelar, que assumís aquesta tasca, sobretot perquè una fundació tindria continuïtat en el temps, no com les persones concretes.

A partir d'aquell moment ja comencen a adquirir pisos per utilitzar-los com a residències de tutela, o és un procés que dura un temps?

(SS) - Bé, en aquell moment ja teníem un pis funcionant a Sant Cugat i aleshores es va fer la gestió de comprar més pisos a través de PROMUSA, que ens va facilitar força el tema i vam poder comprar quatre pisos, que es van posar a poc a poc en funcionament, no tots de cop. Primer en van engegar dos i després dos més. En aquells moments a cada pis hi vivien 6 persones i hi havia un monitor que feia tot un seguiment d'aquestes persones. A més de viure en aquests pisos, aquestes persones venien a treballar o a ser atesos al centre ocupacional d'una manera sistemàtica. No necessàriament totes aquestes persones estaven tutelades, sinó que eren casos específics. De fet, tot va començar per un cas molt específic: la mare d'una d'aquestes persones, abans de morir, va expressar la necessitat de veure que el seu fill seria tutelat per una entitat i, en part, això va provocar que creàssim aquesta fundació.

Com definirien l'evolució el desenvolupament de l'entitat al llarg dels anys?

(Lourdes Abril) - Cal destacar que la fundació també es crea amb el suport de l'Escola Jeroni Moragas, que ja treballava amb persones amb discapacitat des de feia anys. És cert que la fundació fa 25 anys, però som una entitat que ens hem anat adaptant i evolucionant, perquè els inicis comencen amb l'escola, després de l'etapa escolar es veu la necessitat de crear nous serveis, que és quan apareix el taller i després, l'últim servei és el que explica el Salvador: els pares es fan grans i apareix una nova necessitat i es crea la fundació per fer front a aquesta necessitat de tutelar. Però a part de tutelar també teníem la intenció de continuar treballant, promocionant i sensibilitzant sobre el dret a l'habitatge d'aquestes persones, la defensa dels seus drets, etc.

Què ha aportat, de nou, a l'entitat el fet de crear la fundació de tutela?

(LA) - Bé, el taller, per exemple encara segueix actiu. Som una entitat amb diferents branques que compartim objectius, però el servei i l'atenció estan una mica diferenciades. En el cas de la fundació el principal objectiu és la tutela i la promoció al taller i a l'escola de programes d'inserció, d'accés a l'habitatge, de sensibilització social... Però clar, aquesta fundació el que ens permet és ajudar a persones que, per les circumstàncies de la vida es quedaven amb situació de desprotecció. Ens hem anat adaptant al llarg dels anys en funció de les necessitats que hem anat veient que sorgien amb aquestes persones.

(SS) - Com abans he comentat, eren un centenar les persones ateses en el centre de treball o el centre ocupacional, però ni de bon tros aquest centenar ha estat tutelat. Estem parlant de casos concrets. El que sí que és cert és que la fundació va servir com a plataforma per poder comprar pisos, per poder rebre ajudes per part de l'administració i donar una continuïtat al projecte.

(LA) - Ara, actualment tutelem a 11 persones. El que sí que és cert és que tenim moltes demandes de famílies per engegar pretuteles, de cara al futur.

Tot això comença amb l'Escola Jeroni Moragas, després es crea el Taller Jeroni Moragas i, fa 25 anys apareix la Fundació Jeroni Moragas. De quins aspectes concrets s'encarrega la fundació?

(LA) - El pis tutelat el gestiona el taller, com a fundació el que vam oferir és la compra per poder promocionar l'habitatge i la gestió la porta el taller. Nosaltres com a tasca principal el que fem és tutelar a persones amb discapacitat, que poden viure o no en aquests pisos tutelats. Aleshores amb la tutela d'aquestes persones el que fem és protegir, cuidar i defensar els seus drets i acompanyar-les en el seu dia a dia. Els recolzem en tres àrees: l'econòmica, la social i la jurídica. En l'àrea jurídica i econòmica gestionem el seu patrimoni, els assessorem en tots els seus drets, etc. A escala social donem més una tutela emocional, que és aquest acompanyament amb una atenció diària i molt familiar.

En què creuen que ha ajudat l'Escola, el Taller i la Fundació Jeroni Moragas a millorar la vida d'aquestes persones i la societat en general?

(SS) - El fet que 6 persones estiguin vivint en un pis, el qual té veïns i veïnes, ha normalitzat la situació i les possibilitats de les persones amb discapacitat. Fan totes les activitats normals que faríem qualsevol de nosaltres, simplement ho fan ajudats pel monitor en qüestió, però en veure que són capaços de fer el mateix que qualsevol, ajuda a normalitzar la seva situació entre la societat. El que més destacaria és això, que la societat ha vist que aquestes persones, en lloc d'estar recloses en un lloc, estan vivint amb una normalitat, fan vida social... Estan molt integrats a Sant Cugat.

(LA) - Tot i això encara queden moltes coses a fer. Són persones que tenen problemes amb temes d'inserció laboral, per exemple. Però sí que hi ha hagut una millora. També és cert que fa anys hi havia més facilitat i recursos econòmics i en els últims anys, arran de la crisi, hi ha hagut una aturada en l'àmbit de subvencions, etc.

Com ha ajudat l'administració a l'entitat?

(SS) - Jo crec que hem tingut la gran sort de fer passos en moments de canvi. Quan vam crear el taller i quan vam crear la fundació vam agafar els moments de canvi. El taller el vam crear l'any 1973, era un moment de revolució social i de canvis i, sobretot quan l'administració va passar de ser central (Madrid) a ser autonòmica ens va facilitar molt la proximitat de l'administració a l'hora d'aconseguir diferents tipus d'ajudes. No vol dir que les aconseguíssim per art de màgia, sinó perquè va haver-hi una organització que vam crear entre diferents entitats, que va ser la Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya, que vam treballar molt de la mà amb la Generalitat. Això ens va facilitar rebre aportacions econòmiques, que ens van ajudar a poder crear centres ocupacionals, centres especials de treball o la fundació. Tot això va anar força bé fins a la crisi de fa uns anys, que avui s'està notant.

I l'Ajuntament de Sant Cugat?

(SS) - L'Ajuntament de Sant Cugat també ens va ajudar força en els seus moments. Vam tenir moltes facilitats, sobretot per part dels alcaldes i alcaldesses. El primer alcalde democràtic de Sant Cugat va ser la primera persona que ens va facilitar permisos per poder instal·lar el taller i a partir d'aquí fins ara, hem tingut molta col·laboració per part de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Aprofitant el 25è aniversari de la Fundació Jeroni Moragas han organitzat una marxa solidària (el 29 de setembre). Quin objectiu tenen amb aquesta activitat?

(LA) - Bé, té relació amb el que comentàvem ara que hem notat la crisi econòmica. Ens hem vist obligats a fer coses que abans no havíem fet, com ara actes i activitats per recaptar diners. Ens hem vist obligats a buscar fórmules i maneres per, per un cantó sensibilitzar, i per l'altre poder recaptar diners. Per exemple, tenim nois tutelats amb dificultats econòmiques, aleshores com a representants legals d'aquestes persones els hem de donar aquests suports. Això ens ha fet haver de buscar alternatives i hem engegat dos projectes. En un li vam posar el nom de 'Pas per tu', per simbolitzar l'acompanyament i el fet de caminar. En el marc d'aquest projecte vam organitzar aquesta marxa solidària. La idea és poder fer un acte de sensibilització i, alhora, recaptar diners que ens ajudaran molt a poder continuar amb la tutela.

Com veuen el futur de la fundació?

(LA) - Home, esperem que bé (riu). La veritat és que en els últims anys hi ha hagut moltes demandes de tutela. La previsió és que la fundació vagi creixent i que puguem crear nous serveis per a aquestes persones.