Mn. Emili: “Vull aportar la meva experiència i dedicació als joves”

El diumenge 30 de setembre a les 19 h. el bisbe Josep Àngel Saiz oficiarà a l’església del Monestir de Sant Cugat la missa d’inici del Ministeri del nou rector de Sant Cugat. Mn. Emili té 45 anys i és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i Doctor en Teologia per la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma. És expert en el diàleg entre ciencia i fe. Aquesta setmana ens ha rebut a la Casa Abacial de la Parròquia per donar resposta a aquesta entrevista.

Abans d’arribar a la Parròquia de Sant Pere d’Octavià, la de Sant Cugat, per quines altres ha passat?

Jo sóc d’Hospitalet, un barri obrer on vaig estar molt implicat a la seva parròquia. Després, com a seminarista vaig estar a la Parròquia del Crist Redemptor, al barri del Guinardó de Barcelona, on vaig començar a treballar amb els joves, amb els esplais... Després vaig estar a la Parròquia de Caldes de Montbui. Va ser com una lluna de mel perquè va ser una experiència molt maca, va ser el meu enamorament del Vallès. Després del doctorat a Roma, ...que això sí que va ser un doctorat amb tribunal i tot (riu)... he tingut tres tasques: el seminari, la Facultat de Teologia de Catalunya i els joves de la Parròquia del Sant Esperit de Terrassa. I aquest darrer any he estat col·laborant amb la Parròquia de Sant Pere d’Octavià, a Sant Cugat. I ara m’estreno com a rector d’una parròquia que no ho havia estat mai. De fet l’hàbitat natural dels capellans diocesans és la parròquia i, a mi, el que més m’agrada és estar al servei d’una comunitat.

Aquest darrer any a Sant Cugat ha portat la Pastoral dels Joves universitaris, ha celebrat algunes Misses al Monestir i conduït el grup d’Adoració dels dilluns al vespre. Tot plegat li ha donat un avantatge per capbussar-se en la comunitat de la parròquia santcugatenca?

Sí, això ha estat una gran sort. El darrer any he conegut persones d’aquesta comunitat i Mn. Blai m’ha explicat moltes coses i tenir-lo a ell com a referència ha estat molt important; tot plegat ha fet que jo no arribi a una parròquia desconeguda per a mi. I, actualment, jo cada setmana telefono a Mn. Blai i li vaig consultant coses, i això és d’agrair, m’ajuda molt. Com també m’ajuda molt la bona relació que tinc amb Mn. Carles Cahuana, vicari de la Parròquia, que ens coneixem des de fa molts anys, vam treballar junts al seminari; ens entenem molt, i això fa que parlem molt.

Mn. Blai deia que ell quan va arribar a Sant Cugat que no era la persona ideal per ser rector i que la parròquia de Sant Cugat necessita un mossèn jove, amb estudis i que parli idiomes. Vostè té 45 anys i és Llicenciat en Física, doctor en Teologia i expert en el diàleg entre ciència i fe, parla idiomes... Quina creu que pot ser la seva aportació a la Parròquia de Sant Pere d’Octavià?

Jo crec que el currículum tampoc influeix tan... Potser al ser més jove, tens una il·lusió per ser rector, una mirada més actual de les possibilitats tecnològiques com socials que té el món i com església ens hem de posar al dia, actualitzar-nos en certs aspectes. Crec que també puc aportar la meva dedicació als joves. I a mi m’agrada molt investigar els llocs on la pastoral funciona bé, viatjar i visitar els llocs i conèixer les persones, fer moltes preguntes... Com en una empresa que és important conèixer les del teu sector, oi? Doncs en l’àmbit de la pastoral hi ha llocs que estan molt vius i altres no, observar els que estan millor per adaptar-ho a la teva parròquia, crec que està bé provar coses noves encara que de vegades no totes tenen èxit.

Quines coses provarà a Sant Cugat?

Amb el tema dels joves començarem un tipus de catequesi més exponencial que fa 30 anys que es fa als Estats Units. Una catequesi que jo, després d’estar en una parròquia d’Atlanta, vaig introduir a Espanya l’any 2011; és el mètode parroquial LifeTeen per motivar els nostres joves, parlant el seu llenguatge. És un repte interessant i difícil perquè els joves de fa cinc anys ja no són els joves d’avui, aquest tema evoluciona molt. Jo vaig iniciar el mètode LifeTeen a la parròquia del Sant Esperit, ho vaig divulgar molt i avui ja s’aplica a més de cent parròquies de l’Estat.

Justament, segons dades de l’any 2017 de la Fundación Santa Maria, només el 10% dels adolescents (de 15 a 17 anys) i el 8% dels joves (de 18 a 24) són catòlics practicants a l’Estat espanyol...

Sí que és la franja d’edat que són més agnòstics o catòlics refredats. La clau és que els joves convidin els seus amics a participar-hi.

A Sant Cugat hi ha una població molt jove, amb una mitjana d’edat de 37 anys...

Sí, hi ha molta gent jove a Sant Cugat, i també a la parròquia. Aquí hi ha moltes possibilitats de fer moltes coses entre tots, perquè no tot depèn del mossèn. Jo crec molt amb el paper del laic a l’església perquè ajudin i aportin. Jo quan escolto l’evangeli explicat per un laic, m’aporta molt, et dóna unes perspectives que els capellans no tenim. És un gran potencial que hem de continuar impulsant.

Més enllà de la tasca de la formació cristiana, aquesta parròquia té un Monestir que és la joia de Sant Cugat, realitza un treball important amb Càritas i també amb la Llar d’Avis. Potser, doncs, és més que una parròquia.

És una parròquia que té un impacte social com poques parròquies de Catalunya. La mateixa Llar... pensa que li canvia la vida a molta gent, hi ha molta alegria i ganes de fer moltes activitats. I la tasca de Càritas Sant Cugat amb el menjador social, els 200 voluntaris, tot el moviment que hi ha... és per treure’s el barret; hi ha una part de Sant Cugat que no podem obviar i aquí ho treballem amb molta dignitat. I el Monestir l’estimem tots, un monument que hem rebut amb herència; els meus amics al·lucinen amb la riquesa arquitectònica del Monestir de Sant Cugat. Estem en un moment molt bo amb les diferents institucions implicades i l’hem de mantenir. A tots... Generalitat, Ajuntament i Parròquia ens interessa que el Monestir funcioni bé i cuidar-lo molt.

S’ha reunit amb entitats i associacions de Sant Cugat per conèixer més qui forma part d’aquesta població?

Sí. He conegut ja diferents entitats del poble i encara tinc l’agenda plena de trobades. M’ha sorprès molt positivament el teixit social que té Sant Cugat, només cal agafar l’agenda d’activitats del TOT Sant Cugat. El problema és poder anar a tots els actes que s’organitzen! A més, a Sant Cugat hi ha un nivell intel·lectual i uns estàndars culturals molt elevats a Sant Cugat. És una sort poder viure en una ciutat com Sant Cugat.

Parlant del TOT Sant Cugat, des de fa unes setmanes vostè és un dels col·laboradors de la publicació. Com porta això d’escriure-hi cada setmana?

Em costa molt (riu), és la primera vegada que escric periòdicament un text d’aquest tipus. No deixa de ser un repte buscar un tema per cada setmana, ho faig amb molta il·lusió. Són uns escrits adreçats a tothom, buscant un diàleg amb el món social d’avui.

Digui’m una de les seves prioritats a curt termini?

Ens volem apropar als cristians allunyats de l’església, el 95% dels santcugatencs no ve mai a missa. La fe no es pot imposar, però sí que podem allargar la mà i apropar el missatge de Jesucrist amb un llenguatge actual i reconèixer la cultura plural. També volem millorar la comunicació de la Parròquia internament i externament, donar més visibilitat a tot el que fem amb l’objectiu que tothom ho sàpiga i es pugui beneficiar més gent.

Té perfil de Twitter i Instagram, però he vist que no és massa actiu...

(Riu) Sí perquè personalment em fa una mica de vergonya fer-me propaganda o fer postureo, però tenim els perfils d’Instragram de la nostra pàrroquia @horasanta.monestir (Grup d'Adoració dels dilluns) i també @gjp_santcugat (el Grup de Joves de la Parròquia) que cada vegada tindran més contingut. Ho estem treballant. Jo sóc una mica friki de totes les coses noves que surten i sempre intento buscar les possibilitats pastorals de tot. Però a mi personalment no m’agrada el postureo; l’evangeli diu "allò que la mà dreta no ha de saber el que fa la mà esquerra".

Mn. Blai venia inicialment per pocs anys i va ser rector durant... 21 anys. S’ha marcat algun termini en aquest sentit?

El nomenament del Bisbe és per 10 anys. Jo hi estic molt a gust i, i si hi ha una bona entesa, espero estar-hi molts anys. Els períodes d’una certa envergadura fa que tot sigui més fàcil, et coneixen i coneixes la gent. Jo vinc amb moltes ganes de servir a les persones que, de fet, és la tasca d’un mossèn. A mi em fa una mica de cosa quan em diuen el Sr. Rector (riu). A mi m’agrada mossèn Emili i punt. La paraula mossèn en català és molt maca perquè denota com proximitat. I jo em veig massa jove perquè em diguin Sr. Rector (riu).

Està instal·lat a la Casa Abacial?

Sí, des de principis de setembre em vaig instal·lar a l’apartament de la Casa Abacial perquè aquesta casa és molt gran, però la majoria de l’espai es destina a aules de catequesi, el despatx parroquial i d’altres serveis que oferim a la comunitat.