Rocío Arola: "La primera vegada vaig tenir una sensació de por, ara ja no en tinc"

Rocío Arola és una santcugatenca de 48 anys que ha passat per 4 metàstasis. Amb 44 anys li van diagnosticar leucèmia i li van donar 24 hores de vida i 4 anys després, i amb una llarga lluita a les espatlles, Arola explica la seva història en el marc del Dia Mundial Contra el Càncer.

Com va entomar el fet que li diagnostiquin un càncer?

Jo no sóc un cas especial a qualsevol altre. Em va venir de manera sobtada, tenia una pneumònia que no es curava i al final, el pneumòleg em va enviar a l'Hospital General de Catalunya a fer-me una analítica i una placa. Allà ja se'm van quedar i després ja em van portar a la Mútua de Terrassa perquè em van diagnosticar una leucèmia. Per a les meves filles va ser un cop molt fort, i per mi òbviament també.

"Pots canalitzar l'energia d'una altra manera"

Com es conviu durant el dia a dia amb el càncer?

Primer de tot has de fer una recomposició i situar-te. Jo era treballadora, tenia una professió amb la qual viatjava molt, estava implicada en l'escola de les meves filles, etc. Quan et diagnostiquen un càncer has d'aturar-te i pensar que no tornaràs a ser això, però pots canalitzar l'energia d'una altra manera, i jo l'he pogut canalitzar per estar una mica més amb les meves filles i poder acompanyar-les en la seva adolescència. Canalitzes l'energia d'una altra manera i les meves filles, per exemple, ja saben que quan faig quimioteràpia estic 4 o 5 dies amb vòmits, etc i que després d'aquests dies la seva mare estarà bé i farà una pila de coses canalitzant les energies en altres coses, com ara amb l'Associació Espanyola Contra el Càncer, el grup de mecenatge del Clínic, ajudant a una amiga que té una ONG per a dones que es queden embarassades, etc. La malaltia té això, hi ha dies bons, i hi ha dies dolents, però sempre saps que després d'un dia dolent, vindrà un dia bo.

Vostè ha passat per 4 metàstasis. Què és el més dur, el primer diagnòstic o el fet de veure que la malaltia es repeteix?

El càncer ja és una bufetada, de fet en el primer diagnòstic em donaven 24 hores de vida. La primera va ser el pal, la segona va ser assabentar-te que la leucèmia que jo tinc és incurable (la leucèmia de cèl·lules plasmàtiques), i després comences a llegir per Internet, etc. Però vaig arribar a la conclusió que és millor no llegir res. La primera vegada vaig tenir una sensació de por, ara ja no en tinc. L'any 2016 em van fer un trasplantament de cèl·lules mare, gràcies a una pacient nord-americana que me les va donar voluntàriament. Això em serveix perquè la meva medul·la estigui impecable. El problema és que la metàstasi fa que es desenvolupi pel llarg del cos.

"Tot és el cap i si focalitzes, penses i et poses fites a curt termini"

Diuen que l'actitud és important a l'hora d'afrontar un càncer. Vostè que ho ha viscut, què n'opina?

No hi ha malalties, hi ha malalts. Tot és el cap i si focalitzes, penses i et poses fites a curt termini (com està amb les teves filles), etc, jo estic segura que internament les teves cèl·lules treballen perquè això es faci realitat.

"Si tens ganes de viure, el de menys és el que has de menjar i el de més és el temps que estàs aquí gaudint amb els que t'estimen"

La medicina alternativa és recurrent en casos de càncer. Vostè ho ha provat?

A mi em fa molta ràbia quan m'envien consells com per exemple que no has de beure llet, que no has de prendre oli, que no has de beure suc de taronja, etc. Jo, per exemple, no faig una dieta especial. Crec molt en el poder de la ment, en el reiki, que te'l fan al Clínic per relaxar-te quan fas quimioteràpia Crec en això, però no en altres coses. Si tens ganes de viure, el de menys és el que has de menjar i el de més és el temps que estàs aquí gaudint amb els que t'estimen.

Hi ha quelcom que li hagi ensenyat el càncer?

Sí, que sempre tens una oportunitat, sempre es pot donar la volta i no t'has de deixar vèncer, ni per una malaltia ni per res, perquè sempre hi ha una oportunitat. No parlo de Déu, ni de res per l'estil, sempre hi ha una oportunitat en un mateix, però l'has de buscar.

"Igual que quan et fas donant de sang et pots fer donant de medul·la, i la gent ho ha de saber"

Creu que en l'àmbit social, el càncer encara és un tema tabú?

Jo he anat moltes vegades a fer conferències a instituts i a escoles a explicar què és el fet de donar medul·la d'os. La gent es pensa que ser donants de medul·la és que et punxen a l'os i no és així, tots els trasplantaments de medul·la es fan per sang perifèrica. Igual que quan et fas donant de sang et pots fer donant de medul·la, i la gent ho ha de saber. Tot això cal explicar-ho i hi ha molta desinformació. M'agradaria tenir l'oportunitat de seguir fent aquestes conferències.

El dilluns se celebra el Dia Internacional Contra el Càncer. Creu que és important que se celebrin dies com aquest?

És important per apropar a la gent què és el càncer i donar tota la informació possible.