Sara Bosch: “És obligació nostra que les víctimes tinguin informació”

Sara Bosch és psicòloga i va dirigir l’atenció a víctimes del terrorisme de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT). Ara és cap de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que va néixer arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, del 17 d’agost de l’any passat, en què dues santcugatenques van resultar ferides de gravetat. Analitzem amb ella tot allò referent a les víctimes del terrorisme i els drets jurídics i administratius que tenen.

Amb quina voluntat neix la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme?

En el moment en què vam patir els atemptats de Barcelona i Cambrils se’ns va regirar el cor, com a tots. Però nosaltres, com a professionals vam entendre que havíem de fer quelcom. No ens podíem quedar a casa. Amb tota l’experiència que acumulàvem teníem una idea molt clara. Tractar que no es cometessin els mateixos erros, que es poden prevenir. L’atemptat té un marge molt petit de ser evitat, però a partir del moment en què algú és víctima del terrorisme, sí que podem evitar-li moltes coses.

Quines?

A partir del moment que algú és víctima d’un atemptat terrorista s’obre tot un circuit, en què la víctima se sent sola, confusa, etc. Els dispositius d’emergència duren el que duren. Un cop es desactiven no hi ha un servei estable per donar una assistència a les víctimes. La nostra funció és informar-los de totes les possibilitats jurídiques i psicològiques que tenen, així com assistir-los en la mesura del possible.

Com van iniciar tot aquest projecte d’atenció a les víctimes?

La nostra primera acció va ser, a títol totalment solidari i personal, anar a Cambrils a parlar amb l’alcaldessa del municipi per explicar-li que el dispositiu que hi havia muntat podia fer-se d’una manera molt menys traumàtica per a les víctimes, que havien d’anar fins a Barcelona perquè les atenguessin. La nostra primera tasca va ser col·locar al servei de les víctimes la nostra experiència i contactar amb diferents entitats de professionals i els ajuntaments afectats per intentar sensibilitzar-los sobre les coses que podien passar i que haurien de tenir en compte, com per exemple el personament de l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular, o veure si des de les institucions s’estava fent un seguiment a totes les persones que van ser ateses pels dispositius d’emergència.

Durant els dies següents a l'atemptat es va viure una imatge que va colpir Catalunya. Una abraçada entre el pare d'un nen que va perdre la vida en els atemptats, que era de Rubí, i l'Imam de la població. Quina importància té el perdó psicològicament per a les víctimes?

És molt important perquè per refer-se és clau el sentit comú. I el dolor fa també que les teves creences puguin tenir un dalt a baix. I recuperar la capacitat de distingir quines són les persones que t'han fet mal i en nom de què, però que no són representants de res és molt important. Igual que ETA no estava representant la voluntat d'independència del País Basc; igual que Terra Lliure no representava l'independentisme català, òbviament, les persones de religió musulmana tampoc han de representar terrorisme. Quan les persones ens donen aquestes lliçons de sentit comú i de valors, i volen despertar consciències, ens fan un favor a tots.

 

Hi hagut sectors que han anomenat 'terroristes' a diferents responsables del procés. Quina opinió els genera?

La nostra és una unitat tècnica, de professionals. No és una associació de víctimes. Per tant tenim molt clar que la nostra feina és treballar per les víctimes. De totes maneres, a títol personal, com a psicòloga que ha treballat amb moltes víctimes del terrorismes, crec que és d'un total desconeixement del que és ser víctima del terrorisme i del que és viure un acte de terrorisme. No s'assembla en absolut una cosa amb l'altre i és una perversió molt greu fer aquest tipus de comparacions. La gran majoria de víctimes del terrorisme t'ho diran això.

Existeix una llei que empara les víctimes del terrorisme

Un dels aspectes més importants per a nosaltres és fer conèixer als afectats que hi ha una llei que empara i atorga uns drets i uns ajuts a les víctimes del terrorisme. A aquestes persones ningú els ho explicava, i una de les nostres preocupacions era donar-los informació sobre aquesta possibilitat i aquest dret. Nosaltres reivindicàvem contínuament accions proactives, tant de localització de les potencials víctimes com de donar-los informació.

Com duien a terme totes aquestes accions?

Vam decidir constituir-nos formalment com una unitat. Havíem de ser un recurs més per a les víctimes. No un recurs públic, però sí de professionals que podíem ajudar. El 14 de febrer vam fer la nostra sortida, amb una roda de premsa. Volíem posar aquest recurs a l’abast de la gent. Per això vam fer una roda de premsa, perquè els mitjans poguessin recollir la nostra iniciativa. Aleshores, si hi havia algú que ens veia, amb un telèfon podia contactar amb nosaltres. A partir d’aquí ens va començar a trucar gent i, paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona va fer un seguiment dels afectats que ens havien trucat i van comprovar que, efectivament, encara hi havia gent amb unes necessitats per cobrir, tant informatives com assistencials. A partir d’aquí, l’Ajuntament ens proposa signar un conveni  perquè nosaltres fóssim l’equip encarregat de fer aquestes accions d’informar la gent.

Quan algú es posa en contacte amb vostès, què és el que valoren?

El primer que hem de valorar és com estan. A partir d’aquí hem de veure les necessitats que encara poden tenir, els informem dels recursos assistencials, i inclús els busquem. Valorem el cas de cadascú i en funció d’això recomanem quina és la mena d’assistència que creiem que necessiten. A banda d’això informem dels drets que, en funció dels seus requisits, poden sol·licitar, acompanyant-los en el procés de tràmits que han de fer. Per exemple, per optar a aquests drets, les persones han d’acreditar que eren al lloc de l’atemptat, han d’acreditar unes lesions, etc.
Des que es pateix l’atemptat, la llei dona un termini d’un any per sol·licitar l’empara com a víctima del terrorisme
Sí, i ens sembla molt injust. Aquest és un dels grans problemes, que la llei determina uns terminis. El que seria una pena és que una persona amb afectació per un atemptat, acreditable i demostrada pels metges, no pugui accedir a aquests drets, per una ignorància. És obligació nostra que les víctimes tinguin tota aquesta informació.  

Qui té dret a sol·licitar aquesta empara?

Totes aquelles persones que tenen unes lesions físiques o psicofísques derivades d’un atemptat. És a dir, aquells que han tingut el risc de morir.

Què es pot fer des de l’àmbit local?

És important que l’entorn més proper de les víctimes mostri que et fan costat. Els veïns, els companys o el teu alcalde. L’entorn més proper és molt important per a les víctimes.