Terricabras: "El descrèdit del sistema judicial espanyol a Europa és colossal"

Parlem amb l'eurodiputat per ERC sobre el procés, la independència de Catalunya i la importància de la llengua en la guerra pel relat entre Catalunya i Espanya

Josep Maria Terricabras és eurodiputat per ERC al Parlament Europeu i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Terricabras és eurodiputat des de l'any 2014, funció des de la qual trasllada les inquietuds dels partits independentistes al Parlament Europeu. A més, el filòsof va ser a Sant Cugat per inaugurar el curs de conferències dels Amics de la UNESCO Valldoreix - Sant Cugat, on va parlar sobre la llengua i la seva importància en la construcció i la identitat de cadascú.

Més info: Els Amics de la UNESCO Valldoreix - Sant Cugat inicien el curs amb J.M Terricabras

Aprofitant la visita de l'eurodiputat a Sant Cugat, el TOT va poder parlar amb ell sobre el procés i la importància de la llengua en el mateix.

En el conflicte entre Catalunya i Espanya es parla molt del relat. Com es concep des d'Europa la problemàtica?

La veritat és que cada vegada hi ha més comprensió respecte a les peticions catalanes. Això és un fet. El que passa és que, a Europa, les decisions grosses sobre els països no les pren ni el Parlament Europeu, ni la Comissió Europea, sinó que les pren el Consell, que és el grup d'estats i, per tant, aquests són sempre els més reticents a moure's. Això passa a qualsevol lloc. A Sant Cugat, per exemple, en un carrer on hi ha moltes botigues, posar-ne una altra és empipador pels que ja hi són. Ara bé, és veritat que l'opinió pública europea, els mitjans europeus i, fins i tot, els parlaments i els polítics europeus s'estan movent a favor nostre (els partidaris a l'autodeterminació) és claríssim, entre altres coses perquè nosaltres hem emprès unes peticions fetes de manera pacífica i sense cap guerra.

Què creu que cal perquè Europa es posicioni?

Cal una mica de temps, són molt lents. Cal que anem demostrant que la força que tenim és una força creixent, que les nostres demandes les fem amb responsabilitat i, el que és molt important, és que nosaltres podem aportar alguna cosa a Europa. No hem de demanar que ens estimin perquè som catalans, en cap cas, això em sembla infantil. Jo vaig allà a dir que, per Europa, un país com Catalunya és important perquè defensarà valors bàsics. Som tot el contrari als xenòfobs, estem a favor de les llibertats, estem a favor d'una Europa més unida i més democràtica, etc. Per tant nosaltres som desitjables per Europa i al final ho entendran.

Li faig la pregunta a la inversa. Com creu que els catalans senten Europa?

En aquests moments amb una mica més de recel que el que sentien. Potser perquè tenim pressa i la pressa et fa pensar que tothom ha d'estar d'acord amb tu i que tothom ha d'acceptar el que dius... Però això no passa ni a casa, per tant, no ens hem de posar nerviosos, però des del meu punt de vista, el problema català s'arregla amb un parell d'anys més. Els temps polítics s'acceleren molt i les coses passen molt de pressa. Fa tres anys Carles Puigdemont encara era alcalde de Girona. La quantitat de coses que han arribat a passar amb dos o tres anys és brutal. El llenguatge que vas escoltant des de Madrid és un llenguatge que va canviant, poc, però va canviant. Les coses canvien, els temps s'acceleren i la nostra voluntat és indescriptiblement bona, pacífica i europeista, per tant, això no té cap altra solució.

Es pot fer República des d'Europa?

Sí, és clar. Nosaltres treballem per això. Si es mira els 29 o 28 països que hi ha a Europa, n'hi ha molt pocs que siguin monarquies, la majoria són repúbliques i, per tant, ells el concepte de república, de la llei per a tothom, d'igualtat davant la llei, de participació ciutadana... Tot això ho entenen com ningú. Uns jutges que siguin discret, que facin complir la llei, però sense imposar res, que ells no facin política... Per tot això la sorpresa ha estat gran amb Espanya, que ha anat a la inversa. El descrèdit del sistema judicial espanyol a Europa és colossal. Això també ens ajudarà molt.

Vostè és filòleg i, per tant, expert en llengües. En quin estat es troba el català ara mateix?

El català es troba en més bon estat del que ens podríem pensar, però és veritat que encara no en tot el bon en què hauria d'estar i, per tant, desenganyem-nos, tots els països procuren defensar la seva llengua. Nosaltres, a més, defensem moltes llengües. Hi ha una frase d'Humberto Eco que a mi m'agrada molt que diu que la llengua d'Europa és la traducció. Hem de conèixer moltes llengües i a més hem de ser accessibles a la traducció i afavorir el plurilingüisme tant com puguem. En això no ens guanyarà ningú.

Creu que hi ha un atac des de l'Estat espanyol a la llengua catalana?

En alguns casos sí. Des de Ciutadans, per exemple. Això és claríssim, constantment. En aquests moments s'hi atreveix menys el PP, tot i que també s'hi atreveix. El que ja no s'hi atreveix gens és el PSOE, perquè ja seria escandalós, ni Podemos, etc. Per tant, jo entenc que la fase d'atac a la llengua ja l'hem superat. El que passa és que recolzar-la gaire, n'hi ha que tampoc la recolzen.

Quin paper hi juga la llengua en la construcció del procés o del relat del procés?

Bé, de fet la llengua juga un paper en la construcció personal. Tots som els que la llengua ens ha fet, totes les llengües del món. La llengua ens fa humans. Sense llenguatge no seríem humans. En aquest sentit la llengua ens traspassa, tot és sempre expressió lingüística. Per això és tan important que la cuidem.

 
Comentaris

Destaquem