Valcárcel: "Ser el tercer al rànquing d'administradors concursals és una fita important"

El santcugatenc Cristian Valcárcel Bernal és advocat especialitzat en Dret Concursal. Treballa a la Firma Rousaud Costas Duran, i l'any 2018 quedava tercer en el rànquing estatal d'administradors concursals.

 

És el tercer en el rànquing d'administradors concursals de l'Estat. Què significa?

Aquest és un rànquing que elabora la pàgina web giocondaonline.com, que són administradors concursals que donen suport als administradors concursals amb diversos programes i serveis. Un dels serveis que ells faciliten és que cada dia entren al Butlletí Oficial de l'Estat, i fan un rànquing dels nomenaments d'administradors concursals. En el rànquing del 2018, el meu nom apareix en el tercer lloc arreu d'Espanya, amb més de 20 nomenaments.

Què suposa personalment?

Personalment, com a advocat especialitzat en Dret Concursal, és una fita important, perquè els concursos de creditors han baixat des de 2015, i aparèixer al numero 3 és una fita personal important. Demostra que estem fent les coses bé, i que els jutjats que, al cap i a la fi, són els que et nomenen, doncs confien. És important.

Què el porta al món de l'administració concursal?

Les coses no són casuals. Vaig fer la carrera de Dret, a la Pompeu Fabra, i la vaig fer la promoció 1999-2003. La Llei Concursal va entrar en vigor el setembre de 2004. El darrer curs de la carrera va ser un any molt estrany per nosaltres i pels professors que havien de donar Dret Mercantil i Dret Concursal. L'any 2003 ja s'estava cuinant la Llei Concursal; estava el projecte, i s'estava coneixent perquè quan entrés en vigor la gent la sabés aplicar bé. Personalment, em va cridar molt l'atenció aquella llei. De seguida que vaig començar a treballar en un despatx d'advocats, vaig tenir la sort també, de portar temes de Dret Concursal.

Quan comença la seva especialització?

En concret, des del 2008, vaig poder dedicar-me en més d'un 80% a Dret Concursal, a fer aquesta especialització, i com a conseqüència d'aquesta especialització, evidentment, estar al dia, fer docències en la matèria, fer publicacions, etc.

Com descriu què és el Dret Concursal?

El Dret Concursal és una matèria específica de dret, com pot ser el Penal o el Civil, que regula la insolvència de les persones jurídiques, o de les persones físiques. L'any 2004, en època de bonança, estava pensat evidentment per a les persones jurídiques. Però la llei s'ha hagut de modificar unes quantes vegades, entre elles el 2015, entrant en vigor la Segona Oportunitat, perquè es veia que s'havia de donar resposta a les persones físiques en endeutament. El Dret Concursal regula això: la insolvència de les persones jurídiques i de les persones físiques, i regula com s'ha de portar el procediment concursal.

Què fa en essència l'administració concursal?

L'administració concursal és un òrgan de confiança del jutge que el que fa és vetllar per l'aplicació correcta de la llei, és a dir, no beneficia ni al deutor ni a cap creditor. Ets un terme mig, un mediador que aplica la llei. Ajuda a arribar a un conveni, si es pot, i si no es pot, fa la liquidació ordenada de les empreses, o la liquidació ordenada de les persones, i, avui dia, l'eventualitat de l'exoneració del passiu. Si no tinguéssim unes regles del joc, això seria la llei de la selva. I no, la llei concursal parteix d'un principi que diu que tots els creditors han d'estar en igualtat de condicions, i tots rebre igual, a prorrata, en funció del seu pes en el passiu. Regula la correcta aplicació de la llei concursal.

Parlava de la llei de segona oportunitat. Què és?

Fins al setembre de 2015, totes aquelles persones físiques que tenien deutes, s'aplicava allò que el deutor respon amb tots els seus béns presents i futurs; t'havies de convertir en un insolvent de per vida. Per fi, el setembre de 2015, per analogia al que passava a estats més desenvolupats en aquesta matèria, es va aconseguir que es posés en marxa la segona oportunitat, que es regula als articles 231 i següents de la Llei Concursal que permeten a aquelles persones físiques que tenen sobreendeutament aconseguir, amb determinats requisits molt específics, fraccionar el deute, és a dir, segona oportunitat, partir de zero. Aconsegueixes una resolució que t'exonera: tot allò que tu no puguis pagar, un jutjat t'ho condona. Tens una resolució judicial on diu que no deus res a ningú. Importantíssim.

Una llei que s'ha anat adaptant a les necessitats.

La llei de 2015 s'ha modificat un parell de vegades. Com totes les lleis, segurament, es va posar una mica en calçador, i va introduir, per exemple, que els crèdits de dret públic no eren susceptibles d'exoneració. Molts autònoms, que molts cops el deute que tenen és amb hisenda o amb tresoreria, no els servia aquesta segona oportunitat. L'any 2018, l'Audiència de Barcelona, resolia que encara que els deutors tinguin crèdit de dret públic, es pot exonerar aquest deute. Fent una interpretació en benefici de la comunitat. És un avanç importantíssim, perquè tots aquells que no cabien, avui dia sí que tenen la possibilitat de partir de zero. També amb uns requisits específics. Però ara és el moment de llençar-se a la segona oportunitat. L'únic handicap és que la Llei de segona oportunitat és per a aquells que ho han perdut tot, o estan disposats a perdre-ho tot. Hi ha mecanismes per intentar no perdre-ho tot, però ja és més enginyeria jurídica i cas per cas.