Vilaró, d'Amnistia Internacional: "De moment no podem dir presos de consciència als presos catalans"

El TOT Sant Cugat entrevista Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya i membre de la secció de l'organització a Sant Cugat - Cerdanyola, per parlar de l'organització i de la situació del conflicte entre Catalunya i Espanya i els presos polítics

Amnistia Internacional és una organització global, present en més de 80 països arreu del món, amb 7 milions de socis, que treballa per fer possible allò que estableix la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d'una organització d'operació i incidència política, que té per objectiu que els governants facin possible allò que estableix la Declaració Universal dels Drets Humans, a través de l'activisme. En mig d'un context de conflicte i polèmica a Catalunya, parlem amb el portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya de Sant Cugat, Dani Vilaró.

La gent coneix Amnistia Internacional per la lluita contra els empresonaments injustos. Què més fa l'organització?

L'organització ha anat canviant al llarg dels anys. Quan va començar, als anys 60, era una organització molt enfocada a tot el que són drets polítics, a llibertats civils. En definitiva tot el que era persecució de gent per les seves idees, la persecució per la dicidència política, en determinats estats. Després, la mateixa definició de drets humans s'ha anat reformulant al llarg dels anys i ara ja parlem també de drets econòmics, de drets socials, de drets culturals, etc. Tot això s'ha anat incorporant a l'agenda d'Amnistia Internacional. L'organització ha anat ampliant el seu radi d'actuació. Ara es pot dir que toquem de tot perquè també treballem temes de l'accés a l'habitatge. En definitiva tot el que té a veure amb una reclamació de drets econòmics o socials. També ens fixem molt en els abusos que es cometen en contextos de conflictes bèl·lics, els atacs a la població civil. Bé, es pot dir que toquem una mica tots els àmbits.

En quin moment no seria necessària l'existència d'Amnistia Internacional?

Està bé que preguntis això perquè justament un dels lemes d'Amnistia és 'fer-nos innecessaris'. Esperem que algun dia l'organització no sigui necessària perquè això voldrà dir que tenim un món on es compleix la Declaració Universal dels drets Humans i es fa efectiu el fet que no és només un paper, sinó que és un seguit de drets dels que les persones gaudeixen. Quan podrà ser? Home nosaltres veiem sempre el got mig ple i mig buit. En algunes coses veiem progressos, però en d'altres veiem passes enrere. És cert que en algunes coses es progressa. Els mateixos estats apliquen polítiques més respectuoses amb els drets humans, però amb altres qüestions no. Últimament la tendència que detectem és que ara ja hi ha alguns estats que directament t'ignoren quan fas una denúncia de drets humans perquè no els interessa res de l'agenda dels drets humans. Aquest discurs d'ignorar els drets humans és una cosa que fins ara no ens havíem trobat. Tothom, amb la boca petita intentava escapolir-se de les acusacions d'Amnistia Internacional, però ara ja directament hi ha atacs a l'organització per fer la feina que fem. Hi ha una demonització del treball d'Amnistia. Aquesta tendència ens preocupa perquè representa el poder sense cap mena de límit. Nosaltres sempre publiquem un informe anual en el que hi ha el repàs de totes les situacions de drets humans, país per país. Aquest informe és cada vegada més ignorat. Molts països simplement ens diuen que estem tergiversant. Aquest atac és una cosa que no havíem vist i que en els últims anys estem notant.

Noten pressions, més enllà dels estats, d'entitats o empreses amb diferents interessos?

Nosaltres sempre estem pressionats. Amnistia Internacional és una ONG que porta molts anys, que té un prestigi, etc. Aleshores hi ha coses que diu l'organització que de vegades no agraden. Per això sempre hi ha aquesta pressió de veure què dirà Amnistia. Estem acostumats a les acusacions. Quan critiquem alguna situació de vulneració de drets humans a Veneçuela, som imperialistes; quan ho fem als EUA, som comunistes. Això és bastant habitual en el treball de l'organització. El que fem per blindar-nos d'aquestes coses és pecar de quedar-nos curts. No anem mai més enllà de coses que no tinguem absolutament la certesa que allò és així. Si no, tenim evidències per anar més enllà ens quedem curts. És cert que, de vegades, diem poc justament perquè no tenim els elements evidencials per poder-ho dir. Això ens fa una organització rigorosa, però a la vegada lenta i farragosa.

Acotem territorialment. Amnistia Internacional Espanya existeix fa 40 anys. En què diria que ha ajudat l'organització a millorar la situació en drets humans a l'Estat espanyol?

Amnistia Internacional va arribar a Espanya l'any 78, amb l'arribada del règim constitucional, tot i que prèviament ja hi havia gent que feia coses per l'organització, en clandestinitat. Jo crec que l'organització té alguns temes que ha treballat molt bé, tot i que no s'acaben de resoldre, com per exemple tot el tema del franquisme: la recerca de la veritat, la reparació i la justícia per a les víctimes del franquisme és una assignatura pendent des que va morir Franco, que encara no s'ha resolt. També hi ha el tema de la tortura. A l'Estat espanyol hi hagut tortura, hi ha tortura. No és una cosa estructural, però tampoc no és una cosa puntual. Hi ha episodis. I mai s'ha fet un exercici com a Estat de revisió de tot el que ha passat amb la tortura. Sempre es nega que hi ha tortura a Espanya. Es diu que són casos aïllats, quan no és així. El tema de la memòria històrica és ja un tema molt estès, però falta fer el pas des de les institucions, des del govern, que és qui hauria d'impulsar aquest tipus de mesures. Després, en els últims temps, a partir de la crisi econòmica, amb totes les mesures d'austeritat que han aplicat alguns governs hi ha hagut un impacte als drets humans. Tot el tema de la vivenda, la sanitat, etc. Aquí Amnistia Internacional també ha treballat força, per evidenciar que la crisi ha erosionat la situació en drets humans a Espanya.

Què fa la secció local de Sant Cugat?

Hi ha un pas intermedi que és Amnistia Internacional Catalunya. Aleshores tenim una quinzena de grups locals a tot Catalunya i la de Sant Cugat i Cerdanyola (que és compartida) hi ha un grup d'activistes des de fa força temps. De fet, la secció de Sant Cugat - Cerdanyola és una de les històriques d'Amnistia Internacional Catalunya. Hi ha prop de 600 socis entre els dos municipis. El que fan els voluntaris de la secció local és sortir al carrer a recollir firmes, enviar cartes, fer pressió política per alguns casos, etc. També portem alguna carpeta de casos de presos, etc. Després també col·laborem amb les grans campanyes globals. La tasca principal és de carrer, sensibilitzar, recollir suports i fer activitats. Aquí, per exemple, de vegades organitzem cine-fòrums, presentacions amb experts, etc. Ara som unes 15 persones actives com a voluntàries del grup. D'altra banda també impulsem alguna moció en el Ple Municipal, en suport a alguna cosa internacional. Per exemple, l'última que vam fer, que la van aprovar tots els grups polítics era en suport a tots els defensors dels drets humans a Colòmbia. Evidentment tampoc no hem patit una situació de vulneració de drets humans a Sant Cugat com perquè Amnistia Internacional la denunciï clarament, però si passes doncs evidentment també ho podríem fer.

El context polític entre Catalunya i Espanya és tens. Quina visió té Amnistia Internacional de l'1-O?

Faig una mica de context perquè va haver-hi una mica de polèmica i va semblar que l'organització no estava fent res al respecte, o que no tingui una preocupació sobre el que està passant a Catalunya. En l'informe anual d'aquest any, la primera entrada d'Espanya és sobre la situació a Catalunya. Amb tot el que va passar des de l'octubre fins a finals d'any va haver-hi alguns motius de preocupació per Amnistia Internacional. Per començar, el dia 1 d'octubre, l'organització va estar al carrer, va visitar col·legis, va veure en directe algunes de les càrregues i tot això ho hem documentat i ho hem escrit en l'informe, en el que es denuncia l'actuació policial d'aquell dia com una actuació absolutament desproporcionada que mereix ser investigada i, si els agents són identificats, han de ser jutjats i castigats. Nosaltres ara treballem amb tres casos de l'1-O: el de la pilota de goma; el de l'Alejandra Rallas que va rebre dos cops a la cara absolutament injustificats; i el d'Aiguaviva, a Girona, on van utilitzar esprai als ulls, irritant a molta gent. Vam voler documentar aquests tres perquè eren exemple d'utilització inadequada de material antiavalots, etc. Per tant, el que està fent Amnistia Internacional és treballar amb associacions d'advocats i familiars de persones afectades per intentar que aquells casos que estan judicialitzats arribin a bon port. Veurem com avança.

Els polítics que són a la presó pel procés són presos polítics?

Bé, per una banda hi ha el cas dels Jordis, que nosaltres al segon dia del seu empresonament vam demanar el seu alliberament perquè l'acusació ens va semblar absolutament fora de lloc. Els Jordis són dos persones de la societat civil i estaven exercint un dret fonamental, com era el dret a la manifestació. Ells podien oposar-se a aquella operació policial, sempre que ho fessin de manera pacífica, com sembla que va ser. L'acusació de rebel·lió i sedició que se'ls hi està imputant ens sembla molt fora de lloc. En el cas dels Jordis ja demanem absolutament que hi hagi una excarceració i que se'ls hi retirin els càrrecs de rebel·lió i sedició perquè no tenen lloc. Una altra cosa és determinar si va haver-hi obstrucció a la comitiva judicials, etc. Però això no ho ha de dir l'organització, sinó un jutge. I en tot cas, quan hi hagi el judici, hi anirem a veure quins preves s'estan aportant per poder acusar-los o no. Pel que fa als polítics, hi ha un problema. Els polítics van fer un acte de desobediència al Tribunal Constitucional. Aquí l'organització no diu ni que sí ni que no. El que si que diu és que per ser considerats presos de consciència -nosaltres no utilitzem l'expressió presos polítics, justament perquè no hi ha una definició acceptada internacionalment- han d'haver estat empresonats simplement per les seves idees polítiques, per la seva identitat sexual, etc. És a dir, un pres de consciència és algú que és a la presó simplement per ser com és o per pensar com pensa. Nosaltres no hem pogut aplicar l'etiqueta de pres de consciència ni als Jordis, de moment, ni als polítics perquè podria determinar-se que hi va haver un acte de desobediència i per tant s'els podria imputar un delicte. Una altre cosa és que s'els imputi el que s'els està imputant que és rebel·lió, sedició... que tot això Amnistia Internacional no ho veu. El punt polèmic de si els posàvem l'etiqueta de pres de consciència o no per nosaltres no és important. Si els hi posem o no els hi posem no treu preocupació de l'organització pels casos. Estem seguint els casos dels Jordis, i en el cas dels polítics demanem que la presó preventiva ha de ser un últim recurs, i aquí sembla que no ho és, que han de rebre garanties de judici just, etc. Però hem d'esperar que acabi la instrucció i que comenci el judici per veure si això realment es fa. A partir d'aquí és quan pot ser que Amnistia Internacional acabi declarant algú pres de consciència, però tampoc no ho podem dir ara perquè hem d'esperar que evolucioni tot el procès judicial. Fins ara el que podem dir és el poc que ens és evident: no hi ha rebel·lió ni sedició. És molt llaminer el que pugui dir Amnistia Internacional, però més enllà de l'etiqueta el que hi ha és una feina de seguiment dels casos.

Per tant, per prendre una posició pública respecte als presos, Amnistia Internacional esperarà que acabi tot el procés judicial

Si més no que estigui en un punt més avançat. Nosaltres necessitem tenir mols més elements que ara no tenim, perquè no tenim accés a l'expedient. També hi ha un altre tema, que es coneix poc, però molts cops les mateixes defenses de la gent que està empresonada ens demanen que no diguem res per no perjudicar l'estratègia de la defensa. Nosaltres estem en contacte amb les famílies, amb els advocats i estem fent seguiment de tots els casos, però hem d'esperar.

A Espanya existeix la divisió de poders?

Justament és un dels temes que, a partir del cas català, Amnistia Internacional investigarà properament. El nostre funcionament és: primer investiguem per detectar aquests elements de preocupació i a partir d'aquí s'elaboren unes conclusions que ens porten a un informe per treballar sobre el tema. A partir del cas català Amnistia Internacional ha decidit investigar la qüestió del sistema judicial espanyol. Però no només pel tema de Catalunya, també pel tema dels joves d'Altsasu, la no reparació de les víctimes del franquisme, etc.

El conflicte ha generat fricció entre Amnistia Internacional Catalunya i Amnistia Internacional Espanya?

No. Amb ells no. El que diu Amnistia Internacional és global. És el mateix posicionament aquí que a qualsevol lloc. Nosaltres som els que estem aquí i podem documentar millor tot el tema, els que podem entrar en contacte amb les famílies o amb els advocats. Tota aquesta informació es passa a Londres, on hi ha el secretariat internacional de l'organització, i allà es decideix quina és la posició de l'organització. No hi ha un posicionament d'Amnistia Catalunya diferent del d'Amnistia Espanya. Aquesta és la manera com treballem. Nosaltres des de Catalunya podem tenir una visió, igual que la podem tenir amb qualsevol altre tema polític o social. Per això sempre és important que hi hagi algú que es miri els posicionaments des d'una perspectiva neutral. A partir d'aquí es determina la posició de l'organització

Quins criteris segueixen per decidir en quins casos s'ha d'actuar i en quins no?

És complicat perquè rebem molts casos. Però sí que intentem agafar casos que ens puguin ajudar a exemplificar situacions. A partir d'un cas individual nosaltres podem definir quina és la vulneració de drets humans que hi ha en el país en qüestió. Es decideix en funció de la vulnerabilitat de la persona, de si porta molts anys empresonada, casos en els que tinguem més material per treballar, etc. Però sobretot són casos que normalment ens ajuden a exemplificar.

Quins estats considera injustos Amnistia Internacional?

No ens agrada fer rànquings, però podríem trobar injustícies en tots els països del món. No hi ha cap país que en algun grau no vulneri algun aspecte dels drets humans. És cert que ens els últims temps hi ha països que preocupen, sobretot per la seva posició de lideratge en el món, com ara els EUA de Trump. Ara estem veient com alguna de les mesures que aplica Trump poden tenir un gran impacte sobre la vida de les persones. També hi ha la Xina, que és un país que vulnera drets humans a gran escala. Xina sola executa més gent que la resta de països junts. Rússia també és un país que ataca molt la dissidència i la manifestació política. És una repressió de baixa intensitat, però d'anar colpejant a l'activisme organitzat. Hi ha situacions d'injustícia a tot el món.

En quins estats veuen més esperança de futur?

Abans sempre s'havia dit Europa, pels valors sota els quals es va fundar, però realment el paper d'Europa en els últims temps, sobretot amb la crisi dels refugiats és absolutament terrible. Per tant ja no podem parlar tant d'Europa com aquell territori ideal en el qual s'està complint amb els drets humans. La gestió del tema migratori és terrible. El Mediterrani ja és la frontera marítima més mortal del món i això és culpa dels estats europeus. Sempre s'ha parlat també dels països nòrdics, però també tenen les seves històries.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?