El propietari de la Masia Rosàs portarà als jutjats el pla urbanístic de l'Ajuntament

L'Ajuntament vol impulsar una modificació urbanística per resoldre la problemàtica de zones verdes a La Floresta i Valldoreix, però ho hauria fet de manera unilateral i sense l'acord de la propietat

El propietari de la Masia Rosàs, de diverses zones verdes de Valldoreix i La Floresta i de part del bosc de Collserola, Josep Rosàs, desmenteix "categòricament" que hi hagi cap acord relacionat amb les zones verdes de l’entorn de la riera de Saladrigues i que s’hagi demanat la instal·lació d’activitat hotelera a la Masia Rosàs. Rosàs ha denunciat l'actitud del govern de Sant Cugat i la seva voluntat d'aprovar una modificació del Pla General Metropolità (PGM) en relació a quatre hectàrees afectades per la problemàtica de les zones verdes. L'Ajuntament va explicar que es tracta d'una operació urbanística per obtenir zones verdes a l'entorn de la riera de Saladrigues i que, com a compensació, es permetia als propietaris la instal·lació de l'activitat hotelera a la Masia Rosàs.

La problemàtica de les zones verdes sorgeix quan el PGM del 1976 va establir com a zones verdes terrenys que abans eren sol urbà. Com que els propietaris tenien dret d'edificació, la llei va establir que podien demanar una expropiació forçosa i una compensació econòmica a l'Ajuntament. Sant Cugat ja ha pagat desenes de milions d'euros per aquest concepte.

Segons el govern, l'operació urbanística serviria per obtenir quatre hectàrees de zones verdes, amb la compensació de l'activitat hotelera a la Masia Rosàs i més edificabilitat dins la parcel·la. Tot i que inicialment es preveia també la construcció d'una via entre la carretera de Vallvidrera i Valldoreix, que permetria més edificació a la zona i la construcció d'una benzinera per compensar el propietari; finalment l'Ajuntament va descartar-ho per recomanació del Parc i la compensació final per quatre hectàrees de zones verdes se cenyeix a l'activitat hotelera.

“No hi ha cap acord amb la propietat”

Davant d'aquesta situació, Josep Rosàs ha criticat la manera de fer de l'Ajuntament i ha negat que hi hagi cap acord. A més, ha explicat que, en cas que s'aprovi la modificació urbanística al ple municipal de dilluns, presentaria un contenciós-administratiu.

"No hi ha cap acord amb la propietat. Per iniciativa meva, es va començar a parlar el 2011 perquè l'Ajuntament trobés una sortida a un problema que no és meu, sinó seu.", ha detallat Josep Rosàs en declaracions al TOT. "S'intenta donar una sortida perquè suposi el menor cost per l'Ajuntament, dins d'un just preu, tal i com s’ha fet amb les altres zones verdes del Torrent de Nonell, on també tenim zones verdes. No s’entén aquest doble criteri de solució d’unes zones i d’unes altres", afegeix. I és que segons va explicar el regidor d'ERC-MES Ferran Villaseñor en un ple municipal, l'expropiació de les quatre hectàrees de zones verdes es podria xifrar en vint milions d'euros per l'Ajuntament.

En aquest sentit, el propietari de la Masia Rosàs detalla que ha presentat nombroses propostes al govern de Sant Cugat per tal d'evitar aquesta despesa milionària a l'Ajuntament: "Vaig entregar un document amb propostes imaginatives, com portar els drets d'edificabilitat en zones de desenvolupament com Can Mates, Can Fontanals o Mas Fuster. O intentar fins i tot obtenir pisos de protecció oficial de lloguer. Com pot ser que s’aconsegueixin operacions complexes per compensar Can Cortès o una parcel·la de l’Eixample que hi ha una alzina, i temes com les zones verdes no?".

“L'Ajuntament no ha volgut negociar ni acceptar el problema”

Amb tot, Josep Rosàs lamenta que després de vuit anys de trobades, l'Ajuntament no hagi avançat res i que finalment actuï "unilateralment" quan s’avança amb la judicialització del problema amb una modificació urbanística que considera "ridícula". "Qui es pot pensar que se cediran quatre hectàrees per poder fer un hotel, quan abans el mateix Ajuntament proposava, a més a més, una benzinera, la urbanització d’uns carrers i edificabilitat? A més, mai s'ha demanat un canvi d'activitat hotelera, el contrari, a les reunions i al·legacions hem demanat sempre que no hi havia el menor interès, doncs fa més de 30 anys que explotem personalment la nostra masia".

"L'Ajuntament no ha volgut negociar ni vol acceptar el problema. Malauradament, només es pot anar a vies de solució a través del jutjat", lamenta Josep Rosàs, que ha insistit en la seva voluntat de trobar un acord per evitar tensions de tresoreria a l'Ajuntament.

Segons el propietari, la solució hauria de passar perquè el Jurat d’Expropiacions, l’ens independent existent per a aquests casos, fixés un preu just per les seves zones verdes. "Un preu a partir del qual es pugui parlar, jo estic disposat a trobar un punt de trobada. Però amb l'actual actitud, no hi ha les circumstàncies per negociar, s'ha perdut la confiança".

Si es tira endavant, anirà als tribunals

L'actual projecte presentat per l'Ajuntament considera que és una estratègia per allargar el procés i tirar el problema endavant. "La meva proposta és trobar un punt de trobada i negociació real, assumir que hi ha un problema i que no s'accepta cap actuació unilateral, com és el que s'està fent ara".

És per això que reclama aturar el projecte, que si prospera, portarà als tribunals. A més, recorda que en diversos casos, l'Ajuntament ha acabat pagant més diners en les expropiacions de zones verdes per voler allargar el procés.

Problema que ha costat milions a Sant Cugat

La problemàtica de les zones verdes neix als anys cinquanta, quan determinades parcel·les es van qualificar de sòl urbà i els propietaris hi podien edificar. Amb el PGM del 1976 es va canviar el seu règim jurídic i aquelles on no hi havien construït, es van etiquetar com a zones verdes.

Pels drets adquirits, els propietaris que tenien una parcel·la sense poder edificar, se'ls donava l'opció de demanar l'expropiació forçosa i la consegüent compensació econòmica pels seus terrenys. Des de llavors, l'Ajuntament ha destinat quantitat milionàries en aquest concepte i també ha arribat a acords amb propietaris per compensar-los amb terrenys edificables en altres zones del municipi. Moltes vegades, s'ha arribat també als jutjats i l'Ajuntament ha acabat pagant el que estipulava el tribunal d'expropiacions.

Sant Cugat va rebre moltes més zones verda que altres municipis de l'Àrea Metropolitana, ja que era de les ciutats on hi havia més espais lliures. De fet, s'ha demanat en diverses ocasions que l'AMB assumís part del cost de les expropiacions.

Més info: Sant Cugat demana que l'Àrea Metropolitana torni els diners de les zones verdes amb inversions

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?