Vicenç Relats: “A Sant Cugat les tropes franquistes van fer augmentar la població”

Relats lidera des del seu inici la publicació ‘Vallesos’ amb “la voluntat de glossar i ajudar els vallesans a descobrir l’ànima amagada d’aquest territori”. El mitjà ha rebut el Premi a la millor revista catalana a la I Nit de la Premsa en català

Fa 75 anys es retira el bàndol republicà i s’inicia l’ocupació franquista. La dictadura s’imposa als ajuntaments, a les ciutats, als pobles i a la societat, i s’instal·la una postguerra molt dura i amb molta fam. El llibre-revista ‘Vallesos’ recrea, en la seva darrera edició, aquest fosc període de la història, a través del que es va viure a diverses ciutats de la comarca, entre elles Sant Cugat. L’historiador local José Fernando Mota detalla el que va succeir a aquell poble d’uns 5.900 habitants i revela que més d’un terç de famílies havien de recórrer a l’Auxilio Social.

Entre les ciutats escollides pel monogràfic del 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil, per què Sant Cugat?

Intentem fer una mirada global de com es produeix la retirada republicana i l’ocupació franquista en el conjunt del Vallès mirant els fets principals a pobles i ciutats. Avui té molt sentit mirar què va passar a Sant Cugat 75 anys enrere.

Quin fet l’ha sorprès més?
La presència abundant d’efectius militars i falangistes que eren aquí i el fet que el rector de la parròquia, mossèn Griera, fes notar a les seves memòries que aquestes tropes es van instal·lar al voltant del Monestir, dient que “a més de molta brutícia moral i material, deixaren descendència i augmentaren la població de la vila”. Aquesta és una manera molt fina de dir que van abusar de les dones.

És un dels episodis més obscurs de la ciutat.
També és rellevant l’intent de resistència que hi va haver a Sant Cugat amb intents de reagrupament de les Brigades Internacionals, que tenien el manament d’abandonar l’Estat espanyol, però que hi va haver un intent de resistir a l’avanç de les tropes franquistes cap a Barcelona. A Sant Cugat va haver-hi combats i morts, van caure una dotzena de militars republicans i tres civils. Això és un fet potent, ja que a altres llocs no hi va haver cap mort.

La pressió dels 300 militars sobre la població de Sant Cugat amb 5.900 persones va ser terrible?
La població va estar comminada a anar a actes d’adhesió al règim, van proliferar les misses de campanya. A Sabadell ens han explicat que algunes dones van voler festejar amb els oficials nazis que feien servir l’aeròdrom. A Terrassa ens han explicat que el que menys t’esperaves va acabar anant amb la camisa blava i la boina vermella de falangista. Hi va haver oportunistes i d’altres s’hi van veure forçats, és la duresa de l’arribada d’un episodi totalitarista que arriba en un moment molt fràgil, que havia deixat ferida la societat i que va ser un caldo de cultiu per al canvi de jaquetes.

Les guerres arriben a treure el pitjor de cadascú?
Això és lamentablement humà a la història de les guerres. A Sant Cugat també es veu com acaben formant part dels primers consistoris franquistes persones que no tenien res a veure amb l’aixecament, ja que entre ells hi va haver militants catalanistes.

Tenim la imatge que qui més va patir va ser Barcelona, però el Vallès també va patir de valent.
I tant! Tenim memoritzats els bombardejos de Barcelona amb milers de morts, però el Vallès també va viure bombardejos sonats com el de Granollers, que van fer 224 morts, al maig del 1938. Al final de la guerra hi tornen i hi provoquen 25 morts més.

I després el franquisme.
El franquisme va ser un règim que va aplicar dures represàlies als que havien participat de la república i als qui no també. Van depurar funcionaris, situar en presons i camps de concentracions milers de persones, afusellar, i tenim documentat que un centenar de vallesans van acabar en camps de concentració nazis, molts hi van deixar la vida. El franquisme va ser implacable a tot arreu.

Mota explica que més d’un terç de santcugatenc van recórrer a l’Auxilio Social.
Es venia de tres anys de guerra amb molta fam i els temps més immediats van ser encara més durs. Però no tothom hi va poder recórrer, dins de la injustícia de la pobresa i la desigualtat, a aquells que estaven implicats a la República se’ls va fer una sobrecondemna.

 
Comentaris

Destaquem