Dolors Vilarasau

Vaig néixer a Sant Cugat l’any 52 quan encara era un poble de pagesos i feia olor de ginesta per Corpus i de terra mullada quan plovia. La meva àvia venia fruita a la plaça i el meu avi era cuidador dels Col·legis Nous. A casa no hi havia gaire diners, però la meva mare, que era molt tossuda, em va portar a les Monges per allò que el veritable patrimoni d’una persona és la cultura. 

Vaig començar a fer teatre als quinze anys a la Parròquia amb l’Agrupació Maragall de la mà de Joan Llamas. Vaig simultaniejar els assajos amb els anys de l’Institut del Teatre i amb les col·laboracions amb Salvador Escamilla al programa Club Juvenil de Ràdio Barcelona fent guions de teatre infantil radiofònic…Als dinou anys vaig dirigir el meu primer espectacle, Muntatge poètic. I vaig canviar, definitivament, el món de la interpretació pel de la direcció. Després vaig estudiar Filosofia i Lletres a l’Autònoma i això va completar la meva visió de les Humanitats que m’ha portat a treballar en benefici de la dignitat de les persones i dels drets humans.

Sens dubte, el Monestir imprimeix caràcter i, no sé si ha estat una casualitat: si ell m’ha buscat a mi o jo l’he trobat a ell, però el cert és que del mig centenar d’espectacles que he dirigit molts han estat a redós de les seves pedres . Com a santcugatenca em sento especialment orgullosa d’haver dirigit l’any 1993 Històries de Sant Cugat, l’espectacle d’inauguració del Teatre-Auditori i Pedra i Sang, que des de fa onze anys representem cada Nadal al Monestir.

Des de l’any 1995, a partir de la creació de la Cia Tetrateatre, em dedico professionalment a la direcció escènica. Tinc molta estima a la feina que faig que m’ha donat moltes oportunitats i moltes satisfaccions personals i que, sobretot, m’ha fet créixer com a persona. L’aposta pel teatre no és per a mi només una manera de guanyar-me la vida, sinó una manera d’entendre la vida. També la veig amb una gran responsabilitat en tant que pots ajudar a les persones a configurar una visió del món i una idea sobre les coses.

Sóc molt tossuda (filla de ma mare!), perfeccionista i tenaç en les coses que vull aconseguir. Em confesso addicta al treball i molt vocacional. M’agrada molt llegir, passejar per Collserola, anar a buscar bolets i m’estimo molt els animals. Valoro en les persones la ètica, la integritat i la humanitat, però també altres qualitats com la tendresa o el sentit de l’humor. Odio la prepotència i totes les coses que dificulten l’expressió personal i lliure del ser humà es diguin: Religió, Futbol o Partits Polítics… Crec que cadascú de nosaltres, en el seu àmbit, tenim una gran capacitat i una força insospitada per aconseguir que les coses canviïn … Ah, i ja ho veuen, sóc una mica àcrata!