Rafael Usero

Actor i membre de la gestora Espiral

Sóc un català que exerceix de català. Una persona no gaire culta que estima la cultura. Un home d'esquerres. Un indignat que l'indigna veure quanta riquesa i quanta pobresa. Una persona senzilla i reflexiva que intenta ser sensible. Un antic mestre que pensa que l'alumne aprén millor si se sent comprés i estimat. Un mestre, encara, que creu que els nois han d'aprendre manipulant les matèries i descobrint els seus secrets. Un actor que intenta enviar missatges. Una persona que pensa que la grandesa de l'home i la dona rau en donar-se als altres i, sobre tot, escoltar-los. Una persona que odia l'egoisme. Estimo la vida perquè estimo els altres. Vaig néixer a Montjuïc, un barri de barraques molt humil de Barcelona l’any 1949. De pares andalusos. Vaig ser dels pocs que van poder estudiar. Tot i treballar en diferents oficis vaig fer la carrera de mestre. Trenta-tres anys ensenyant en una escola catalana. Als seixanta em jubilo. Dedico el meu temps al teatre, de voluntari a l’Associació d’Alzheimer, a la Comissió de la Memòria de Barraques, a Veïns Progressistes. Escric al TOT i al Diari. “Pacient tutor” al CAP. Cuino, reparo i endreço la casa. I escric. Escric coses meves. Poesia, prosa, cròniques...