Última actualització: 19 d'abril del 2012
Històries de superació
Aquesta setmana hem assistit a un fet històric al món de l'esport i de l'atletisme. I no parlo de récords, ni de medalles d'or. Parlo d'una història impressionant, com ha estat la participació d'Oscar Pistorius al campionat del món d'atletisme. L'atleta sudafricà, que corre amb dues cames ortopèdiques de fibra de carboni, ha arribat a les semifinals de la prova dels 400 metres llisos, superant a molts altres atletes professionals que tenen les seves dues cames.
L'història d'Oscar Pistorius té molts matisos: alguns consideren que com a mínim caldria estudiar bé si aquest home corre més o no degut a que no té cames humanes sino ortopèdiques. Però bé, no hi entro en el debat. Més enllà de la polèmica, crec que l'història de Pistorius és prou resenyable com per aturar-se i obrir els ulls cap a una realitat que amb freqüència no es pren en sèrio. Parlo de l'esport adaptat, és a dir, l'esport que practiquen persones que tenen algun tipus de disminució, sigui física, psíquica o sensorial. No es pren en sèrio perquè com sempre deu haver algú a qui no li interessa la seva difusió. I m'imagino que es tracta d'algú, o millor dit d'alguns que mouen bastants diners.
Aquí a Sant Cugat el panorama és completament diferent. I m'atreviria a dir que l'esport adaptat a la nostra ciutat gosa d'una salut envejable. D'exemples en tenim un munt, i segur que me'n deixaré perquè n'hi ha molts. Un d'ells és un acte que tindrà lloc d'aquí a uns dies, el 10 de septembre, al Pavelló 3 de la Zona Esportiva Municipal de la Rambla del Celler: l'Open de Boccia Ciutat de Sant Cugat. La prova l'organitza l'Associació Pro-Disminuïts Físics i Psíquics de Sant Cugat (ASDI), una associació que els últims anys està fent molt per promocionar i difondre l'esport adaptat a la ciutat. Ho fa també, per exemple, amb el futbol, en col·laboració amb el Sant Cugat Esport FC.
És difícil de trobar un club que no hagi fet o faci anualment alguna activitat adreçada a esportistes amb algun tipus de disminució, sempre i quant l'esport ho permeti. Em venen al cap el Junior d'hoquei, que porta quatre anys organitzant el Torneig Special Hockey; la UE Sant Cugat, que a través de la seva Fundació organitza el programa Tots Podem; o el Club Muntanyenc, que aquest any ofereix la possibilitat de fer atletisme a persones amb discapacitat psíquica. A títol individual l'Anna Cohí (esquí) o el Joan Pahisa (tennis de taula) són també dos referents del món de l'esport local adaptat.
Reconec que per a mi l'història de Pistorius és una història de superació espectacular. Però també ho són les històries de superació de tots els nostres esportistes que per una raó o una altra, avui participen en alguna prova d'esport adaptat.