Última actualització: 10 de novembre del 2011
Maribel Guillamón, presidenta de l’associació en contra la violència de gènere noestasola
“En qüestió de sexes, ningú ha d’estar per sobre l’altre”
A. Rodoreda
Entrevista
Guillamón i l’associació Noestasola, juntament amb Ahige, associació d’homes igualitaris, estaran en l’acte solidari que s’organitza el 24 de novembre a l’Hotel QGat fent unes xerrades sobre la problemàtica
Guillamón va patir durant 17 anys maltractaments psicològics i va suportar 5 anys d’abús físic per part de la seva parella. Gràcies a l’ajuda de persones externes a la relació va aconseguir sortir d’aquesta situació. A partir de la seva experiència va decidir fundar l’associació Noestasola amb l’objectiu d’ajudar aquestes dones i contribuir així que cada cop hi hagi menys persones que hagin de suportar maltractaments per part de la seva parella.
Hi ha molts casos de dones maltractades a Sant Cugat?
No tot el que es veu és el que hi ha. És difícil detectar tots els casos perquè moltes dones no s’atreveixen a denunciar. La majoria dels que hem rebut són de dones que han volgut apropar-se a l’associació de manera voluntària.
I per què una dona maltractada moltes vegades no vol denunciar?
No ho fa perquè està molt enganxada emocionalment. En les relacions de violència de gènere hi ha la fase que es diu lluna de mel, en la qual l’agressor reconquista la dona després d’una situació d’abús i ella, com que l’estima, li concedeix una altra oportunitat. Després es torna a la fase de crits i amenaces que es va alternant, contínuament, amb l’altre. És molt difícil adonar-te que estàs en aquesta tessitura de violència. Penses que les coses canviaran, però no és veritat.
Sant Cugat és conscient d’aquest problema?
Jo crec que és de conscient, però no més que altres ciutats o pobles. La violència de gènere passa a tots els estats i no és discriminació ni d’ètnia ni d’estatus socials.
Quins mites s’haurien d’eliminar?
S’hauria de desmitificar el mite de l’amor romàntic. El fet d’encaminar les nenes cap aquella il·lusió que sense un amor no ets ningú. També deixaria d’educar els nens i les nenes de maneres diferents. No som diferents, som persones i en drets i deures som iguals. En qüestió de sexes, ningú ha d’estar per sobre l’altre. Trobo que l’educació és essencial per solucionar el problema. Crec que la societat té una visió del món masclista.
“És difícil adornar-te que
estàs en una situació d’abús”
Hi ha un perfil determinat de dona maltractada?
Hi ha dones que tenen una baixa autoestima que els ve de la infància. Aquestes normalitzen més fàcilment les situacions d’abús ja que les viuen i no s’alarmen, les integren en el seu dia a dia. Tot i així, no hi ha un perfil determinat.
Com vas poder sortir de la situació d’abús en què et trobaves?
Jo vaig poder sortir amb allunyament i ajuda exterior, sense les quals no hagués pogut fer-ho. De mica en mica vaig anar podent reconstruir una altra realitat de la qual jo no era conscient. Vaig anar en un programa de dones maltractades. Quan vaig entrar, vaig veure altres dones que havien patit el mateix que jo, amb petites diferències perquè cada cas és un món, però amb la mateixa essència. Estaven en situacions iguals que jo, amb els mateixos sentiments i també reconeixíem a l’agressor per igual, com si totes ens haguéssim casat amb la mateixa persona, un encantador de serps.
Quin consell donaries a les dones que estan en aquesta situació?
Que busquin ajuda al seu voltant, espais on puguin ser elles mateixes, on puguin connectar amb la seva essència de dones fortes, lluitadores, amb molts valors, que no renunciïn aquesta part de ser dones per tirar-ho tot en un sac buit. Que s’estimin i que surtin, però, sobretot, que s’estimin.
Com es pot ajudar des de fora?
Es pot ajudar fent un escolta sense judici. Sé que és molt difícil no jutjar les altres persones, però és el que hem d’intentar. Si tu aculls la dona, no la jutges i l’escoltes amablement, sempre tindrà un recurs i de mica en mica ella s’anirà adonant del canvi que ha de fer.
Noestasola és una associació contra la violència de gènere. Va néixer el novembre de 2009 amb la intenció d’acollir dones maltractades, ajudar-les i derivar-les a altres recursos que pogués tenir l’Ajuntament. Aquest projecte és impulsat per dones que han patit aquesta situació, per això, una de les seves principals tasques, a més d’ajudar a persones víctimes de la violència de gènere, és conscienciar la societat sobre aquest problema a través d’accions informatives i solidàries.