Imma Monsó s'ha adjudicat el premi Ramon Llull de Literatura 2012 que lliura des de l'any 1981 l'editorial Planeta. Es tracta del guardó més ben dotat de la literatura catalana ja que el premi són 90.000 euros, a banda de la traducció de l'obra premiada al castellà i al francès. Imma Monsó, resident a Sant Cugat, ha rebut el Ramon Llull per la seva novel·la La dona veloç, que reflexiona sobre la immediatesa i la hiperactivitat del món actual amb una psiquiatra de 45 anyus com a protagonista. Pel membre del jurat Emili Rosales, els protagonistes de l'obra és un dels punts forts de l'obra: "Són uns personatges fascinants, de gruix, i que es van desenvolupant de cap a cap de la novel·la, fins a sorprendre'ns".

Entrega del premi
En el discurs després de ser premiada en la gala d'aquest dijous a Andorra, Imma Monsó va fer un resum de l'obra posant èmfasi en el paper de la dona veloç: "La dona veloç ha d'anticipar-se a tot. El seu lema: com més aviat millor. Aquesta rapidesa té un prestigi immerescut en la societat actual. Però en el temps que corre aquesta actitud es premia, i a la dona veloç, li reporta un cert èxit". Amb aquesta novel·la, l'escriptora santcugatenca abandona la ficció per reflexionar sobre la realitat: "Vivim una època en què el temps se'ns escapa de les mans, la immediatesa ho domina tot i és a l'arrel dels mals ètics i econòmics". Monsó també va voler fer un elogi a la lectura assegurant que "en temps de crisi, de desànim i de conductes poc exemplars, la lectura és un refugi i un paradís".

Imma Monsó
(informació extreta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)

Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és escriptora i professora de llengües estrangeres. Va fer estudis de Filologia Francesa i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.

La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que havia rebut el premi Ribera d'Ebre. També aquest any publicava la novel·la No se sap mai (1996). A partir d’aquests dos llibres, Monsó passa a ser considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Tot això es confirma l'any 1998 amb la novel·la Com unes vacances, premi Prudenci Bertrana i premi Cavall Verd de la Crítica Catalana.

El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets i Alfaguara. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa.